"Van obrir foc sense avisar": s'incrementen els atacs israelians durant la collita de les olives

El Hossam i el Fares, pare i fill, cullen olives a 400 metres de la tanca que separa Cisjordània d'Israel. L'extensió que tenen al davant és propietat seva, i també és plena d'oliveres, però no s'atreveixen a anar-hi. A tornar-hi, més ben dit.

Fa dues setmanes, després d'acordar-ho amb les autoritats israelianes, van començar la collita, sota la condició que no s'acostarien a menys de cent metres de la tanca. En plena feina va aparèixer una patrulla israeliana, i un soldat va disparar un parell de trets a l'aire. La família va decidir enretirar-se fins a 250 metres de la divisió i va continuar collint.

Passades dues hores, la patrulla va reaparèixer i va tornar a disparar; aquesta vegada, però, van ser una trentena de trets, tots dirigits cap al punt on es trobaven. Una bala va impactar en el cos de la Hanan, esposa del Hossam i mare del Fares; la dona, de 59 anys, no va sobreviure.

"Van obrir foc sense avisar, i fins i tot van continuar disparant mentre socorria la meva mare", explica el Fares. "Quan vam aconseguir ficar-la dins del cotxe encara era viva. Vam trucar a una ambulància, però un cop a l'hospital de Jenin ens van confirmar que havia mort."

Davant de la casa de la família, a Faqqua, ara hi ha un cartell signat per la branca armada de Fatah, que es va afanyar a apropiar-se de la mort: "Estem orgullosos que la Hanan estigui al cel. La van matar a la seva terra mentre la protegia".

Boicot a la collita d'olives

El cas de la Hanan és la mostra més sagnant de la intensificació del boicot, per part dels israelians, de la collita de l'oliva a Cisjordània. L'exèrcit i els colons saben que, especialment després de l'inici de la guerra, molts palestins depenen més que mai del que puguin treure de les seves oliveres.

Abans podien travessar a Israel per treballar, i també era habitual que ciutadans àrabs israelians passessin a Cisjordània, però aquestes fonts d'ingressos es van esfumar el 7 d'octubre del 2023.

Des d'aleshores, bona part dels palestins d'aquí viuen de l'agricultura. "La nostra economia són les olives", argumenta el Hussam. "Les olives són la nostra font de vida, no les podem abandonar". L'any passat ja van perdre la collita; els fets del 7 d'octubre eren molt recents i les autoritats israelianes no els van permetre accedir a les seves terres.

A les de la part palestina; les que tenen més enllà de la tanca, també de la seva propietat, ja fa temps que no les veuen. Fa quatre anys es van afartar de la complicada burocràcia que havien de seguir per accedir-hi, sempre a través d'una porta que travessa la línia divisòria, que en aquesta zona no té forma de mur, sinó de tanca.

Abans de la mort de la Hanan, l'ONU ja havia registrat 32 atacs des de l'inici de la collita, tots per part de colons israelians que roben, destrossen o directament cremen les oliveres. És una mostra més de la tensió creixent a Cisjordània, ara fora del focus pel conflicte armat a Gaza i al sud del Líban.

El cas de la Hanan, però, és diferent, perquè els autors de l'atac són soldats de l'exèrcit. Per això la policia militar israeliana va suspendre la comandant responsable i va obrir una investigació interna. Onze dies després dels fets, el Hossam i el Fares van ser convocats per donar la seva versió dels fets. No els han tornat a dir res més. Mentre esperen resposta, continuen collint, sempre a una distància prudencial del punt en què van perdre la Hanan i amb la mirada posada a la tanca.