Vedar la pesca funciona: creixen els exemplars d'espècies autòctones a la costa

La xarxa de vedats de pesca que, des de fa dos anys, funciona a la costa catalana ha multiplicat el nombre d'exemplars d'espècies com l'escamarlà o el moll que viuen en aquestes àrees protegides. Així ho apunten les dades que, aquest divendres, ha fet públiques el Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, impulsor d'aquesta iniciativa juntament amb els especialistes de l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar.

El projecte s'ha presentat en la Conferència de la Dècada dels Oceans, que té lloc a Barcelona, com un exemple de com la ciència pot ajudar a prendre les decisions polítiques correctes.

Com funciona un vedat de pesca?

Un vedat de pesca consisteix a delimitar una zona marítima dins la qual, durant un temps determinat, no hi està permesa la captura d'algunes espècies de peixos. L'objectiu és no sobreexplotar aquestes àrees i permetre que els animals puguin repoblar-les regularment, buscant un equilibri entre les necessitats alimentàries i econòmiques i la sostenibilitat ambiental.

Catalunya té 20 vedats de pesca repartits al llarg de tota la costa, que es van dibuixar amb l'assessorament dels científics i l'acord de les confraries de pescadors. Dos anys després de la seva creació, el director general de Polítiques Marines i Pesca, Sergi Tudela, qualifica els resultats d'espectaculars.

"És impressionant com, en dos o tres anys, ja podem veure els primers efectes tangibles i científicament mesurables. Això ens indica que el Mediterrani té futur i que podem recuperar-lo perquè la natura és agraïda."

Els primers resultats dels estudis apunten que hi ha més biomassa, és a dir, més quantitat d'espècies a l'interior de la reserva. Els experts han detectat que, a mesura que s'allunyen de la zona protegida, es redueix significativament el nombre d'exemplars.

La Dècada dels Oceans ha impulsat 460 accions similars a aquesta per implementar solucions, amb base científica, que ajudin a superar els 10 reptes que la Unesco s'ha fixat.

En el tercer lloc de la llista hi ha, precisament, el repte de generar coneixement científic per optimitzar el paper de l'oceà com a font d'una alimentació sostenible.

Una de les solucions que apunten els experts seria un canvi de model que posi fi a la sobrepesca.

Les subvencions a la pesca intensiva, l'altra cara de la moneda

Si la conferència d'experts celebrada a Barcelona ha volgut posar en valor els resultats obtinguts amb mesures com la veda, també ha volgut alertar sobre els efectes negatius d'altres polítiques que s'executen, també, a casa nostra: els ajuts que els estats donen a la pesca intensiva.

Segons un estudi de la Universitat d'Austràlia Occidental que també s'ha presentat a la cimera, anualment els governs destinen 22.000 milions de dòlars a subvencionar les seves flotes pesqueres a l'oceà Índic.

Espanya concedeix gairebé 90 milions perquè les embarcacions del país vagin a buscar peix a l'Índic. Segons Vania Andreoli, una de les investigadores que firmen l'informe, això situa l'estat espanyol en el primer lloc de la llista, davant de països com Taiwan i la Xina.

"Espanya és el país més distant que pesca a l'oceà Índic. Estem perdent recursos importants per a la població local i la pesca a petita escala. Tots depenen d'això i, a més, les seves flotes no estan subvencionades."

Les ajudes de països com Espanya inclouen exempcions d'impostos a les empreses pesqueres, ajuts per construir els vaixells o subvencions per als combustibles que necessiten per anar a buscar peix a l'altra punta de món i estar-s'hi mesos.

Tres dies de debats

L'espai que la Unesco ha habilitat durant tres dies a Barcelona ha donat a 1.500 experts en mars i oceans l'oportunitat d'acabar de perfilar els 10 reptes que les Nacions Unides voldrien resoldre abans del 2030.

Discuteixen en sessions plenàries o en reunions més petites què es pot fer, per exemple, per vèncer la contaminació marina, protegir i restaurar els ecosistemes i la biodiversitat o explotar l'oceà de manera que puguem alimentar la població sense malmetre'l.

Els oceans cobreixen més del 70% de la superfície del planeta i hi habita bona part de la seva biodiversitat, i en el context de canvi climàtic actual és transcendental protegir-los.

Si no fos pels oceans, l'escalfament global encara seria pitjor del que és. I aquest és un missatge que els oceanògrafs que han participat en la cimera no s'han cansat de repetir.