Àmplia participació a les eleccions a Veneçuela amb el dubte de si es respectarà el resultat

Recórrer el mercat municipal de Chacao, als afores de Caracas és un espectacle d'olors i colors, especialment de fruita i verdura. Lluny han quedat els anys de gran desabastiment i falta de productes de tota mena.

Ara els veneçolans, per exemple, de classe mitjana tenen accés a tot el que necessiten. Hi ha oferta i demanda, res indica que aquí es van viure anys de gran caos. I en bona part ha ajudat a normalitzar la situació la dolarització de l'economia.

Informalment, el dòlar ha entrat en el sistema financer veneçolà. El govern del president Nicolás Maduro ho permet, i això és el que ha possibilitat, per exemple, reduir la inflació i convertir la moneda nord-americana en un sistema de pagament habitual. En dona fe en Carlos Gestel, des de la seva paradeta de fruita al mercat municipal de Chacao:

"En el fons ens fa una mica de pena que la nostra moneda nacional, el bolívar, no serveixi per res, però clarament amb el dòlar les coses han anat a millor, i cada vegada és més normal tenir bitllets verds a les mans."

Paradoxalment, la campanya de les eleccions presidencials i els comicis en si no tenen com a principal protagonista l'economia. Han estat unes eleccions amb alta participació i cues als col·legis electorals des de primera hora.

Tot s'ha reduït a dos models de país: el chavisme vol millorar el socialisme bolivarià del segle XXI per frenar, asseguren, la ultradreta; mentre que des del bloc antichavista opositor es demana el vot per acabar amb el que consideren que és una dictadura.

De fet, el chavisme està en plena ebullició, en plena redefinició com a moviment revolucionari fundat fa més de 20 anys pel seu pare polític, l'expresident Hugo Chávez, mort el 2013.

El seu actual líder, el cap d'estat veneçolà, Nicolás Maduro, que opta a la reelecció, creu que el futur del chavisme està en els més joves. I a ells els ha dedicat moltes hores i esforços durant la campanya electoral, llarguíssima, prèvia als comicis d'aquest diumenge.

Amb massiva presència a les xarxes socials, també presenta un pòdcast setmanal, buscant expandir la revolució socialista que lidera a tots els racons del país.

Dos models de país en joc

Analista polític de llarga trajectòria, Luis Vicente León, és, d'alguna manera, una mena de guru de les enquestes i de les tendències polítiques i socials del país sud-americà. El seu diagnòstic és aquest, ratllant la incertesa sobre el que pot passar a les urnes:

"Les dues parts creuen que guanyaran i això d'alguna manera és perfecte per garantir que l'elecció es farà, però resulta que cap de les parts accepta la possibilitat que l'altre guanyi, fet que és un enorme risc."

L'oposició sent que mai com fins ara havien tingut tantes possibilitats de fer fora el chavisme del poder, des que el 1999 va arribar al Palau Presidencial de Miraflores, a Caracas, Hugo Chávez. Pronostiquen una victòria opositora a les urnes aclaparadora i incontestable.

El cap de cartell de la coalició opositora és Edmundo González Urrutia, un exdiplomàtic veneçolà i que ha acabat sent candidat a la presidència de Veneçuela per una carambola. És només la cara visible formal de la coneguda com a Plataforma de la Unitat Democràtica (PUD).

El seu motor polític és María Corina Machado, qui realment havia de ser la cap de cartell, però està inhabilitada per la justícia veneçolana acusada per corrupció.

El chavisme assegura haver guanyat 24 de les 26 eleccions que s'han celebrat al país sud-americà des que va arribar al poder fa dues dècades. I creu que guanyarà també aquest diumenge.

La pregunta que no pocs veneçolans es fan per aquestes hores és què passarà un cop es coneguin els resultats. Acceptarà el chavisme una derrota? L'oposició es creurà que l'oficialisme ha guanyat sense frau? Hores de màxima tensió al país sud-americà.