Venen per 6 hores i van als mateixos llocs: torna el debat de la regulació dels creuers

Les Balears han posat un límit als creuers: només poden arribar-ne tres al dia. Dubrovnik, també: dos al dia. Venècia ha optat per treure'ls del Gran Canal. I a Barcelona, cal una regulació?

Amb l'arrencada de la temporada de creuers, torna la màxima activitat al Port de Barcelona, el que més en rep de tota Europa. Aquest cap de setmana, fins a 15 vaixells faran escala a la capital catalana, i la xifra s'enfilarà fins als 82 durant el mes d'abril.

Davant d'aquesta perspectiva, l'Ajuntament ja ha demanat una reunió urgent a la Generalitat. L'estiu passat ja es va crear una taula per abordar la regulació d'aquests vaixells de passatgers, però malgrat la insistència del consistori, que vol reduir els creueristes, no s'han tronat a reunir més.

Daniel Imbert-Bouchard, professor de turisme de la CETT-UB, afirma que "a la llarga, serà necessari regular-los", i explica que una de les alternatives podria ser utilitzar la ciutat "com un port base".

"La ciutat té un límit, i Barcelona haurà d'acabar adoptant mesures semblants a les que estan adoptant altres ciutats. Una de les claus podria ser apostar perquè sigui un punt d'arribada i sortida de creuers, i no tant d'escala."

Quin és el perfil del creuerista que fa escala a Barcelona?

Més de la meitat del total de persones que fan escala a la ciutat s'hi està, de mitjana, entre quatre i sis hores. Tenen poc temps per gastar, però els creueristes que fan escala es concentren als mateixos llocs, els més turístics, i a les mateixes hores, i el resultat és una massificació de l'espai públic.

Josep-Francesc Valls, director de la càtedra retail de Turisme de la UPF-BCM, assegura que aquest perfil de turista "té un nivell adquisitiu alt i està disposat a gastar-se diners."

"No és un turisme low cost. Aquestes persones es gasten entre 1.000 i 2.500 euros en un creuer, i una desviació d'un 30-40% en sortides és habitual. És gent que està disposada a fer despesa."

En contrapunt, també explica que "Barcelona està traient una rendibilitat molt baixa als creueristes".

"La ciutat té suficients atractius com per crear productes per unes poques hores que interessin als clients. I si el que volen és Rambla i paella, doncs això sí que no pot ser. En determinats moments ho haurà de limitar: en unes determinades hores sí, i en d'altres, no."

Els ecologistes exigeixen regulació

Aquesta setmana, entitats, ecologistes i experts organitzen actes i debats a Barcelona i Tarragona, amb el lema "Stop Creuers", per lluitar contra el trànsit d'aquests vaixells arreu del territori.

Les entitats consideren que els creueristes fan "que alguns carrers resultin intransitables" i que fan desaparèixer el comerç d'ús quotidià.

Daniel Pardo, de l'Assemblea pel Decreixement Turístic, explica que tampoc la desestacionalització no és la solució: "Molta gent diu que, en lloc de reduir creuers, el que s'ha de fer és distribuir-los millor al llarg de l'any. Però, amb aquesta mesura, al final el que acabarem tenint són molts creuers al llarg de tot l'any i els impactes de tipus ambiental, els més greus, es mantindran igualment."

S'han multiplicat per sis en vint anys

Des que els Jocs Olímpics van situar Barcelona al mapa, el nombre de creueristes que passen per la ciutat no ha parat de créixer. En només 20 anys, la xifra s'ha multiplicat per sis.

L'any 1999 passaven per la ciutat poc més de 500.000 creueristes l'any, i el 2019, abans que la pandèmia ho frenés en sec, la xifra s'havia disparat fins als 3 milions. Un rècord que, aquest any, se superarà.