Verificació a Twitter: l'eina nascuda per evitar paròdies que ja és de pagament

Twitter Blue, la verificació per pagament de la xarxa social, ja està disponible. Els usuaris amb sistema iOS als Estats Units, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i el Regne Unit ja disposen en la darrera actualització de l'aplicació de la possibilitat de pagar 8 dòlars -- Android-- o 11 -- iOS-- per tenir menys anuncis, pujar vídeos més llargs i tenir prioritat en el contingut. Una actualització que segurament arribarà a Catalunya aviat.

La insígnia blava de verificació a Twitter fa saber que un compte d'interès públic és autèntic. Per rebre la insígnia blava, el compte ha de ser "autèntic, notable i actiu", segons explica la xarxa social.

Amb aquests requisits, "governs, plataformes de notícies, periodistes, empreses, marques, entreteniment, esport, jocs, activistes, creadors de continguts i persones influents" poden sol·licitar-la. Però, com va sorgir la necessitat de verificar els comptes a les xarxes socials? I per què?

Un tick amb història

La història de la verificació a la xarxa social de l'ocellet blau es remunta al novembre del 2008, quan l'estrella de l'NBA Shaquille O'Neal va unir-se a Twitter perquè algú havia creat un compte de paròdia. Arran de la polèmica, el cofundador de la xarxa social, Biz Stone, va declarar que estaven buscant una manera de certificar comptes i evitar suplantacions d'identitat.

Tal com recorda l'enginyer informàtic Josep Maria Ganyet, va ser l'any 2009 que Twitter va llançar els comptes verificats. Va ser arran d'una demanda judicial per part d'un entrenador de beisbol, Tony La Russa. "L'entrenador va denunciar la xarxa social perquè multitud de comptes paròdics es feien passar per ell", diu Ganyet. Així ho va publicar Twitter en una entrada al seu bloc.

"Reconeixem una oportunitat per millorar l'experiència de l'usuari de Twitter i esborrar la confusió més enllà de la simple eliminació dels comptes de suplantació d'identitat un cop denunciats", deien des de la companyia, que va començar a verificar persones "en risc de ser suplantades", com famosos o polítics. D'aleshores ençà, tot de persones rellevants i entitats s'han verificat.

Així ho va fer en aquell moment també Ganyet. Ell mateix explica que va accedir al formulari per obtenir la verificació, on s'havia de demostrar certa projecció pública enviant articles publicats o aparicions en mitjans, a més d'una identificació oficial. "Sembla que hi hagi molta gent, però en realitat només hi ha uns 424.000 comptes verificats", afirma Ganyet.

Twitter va ser pionera i van seguir-la Google+ el 2011, Facebook el 2012, Instagram el 2014 i Pinterest el 2015. Altres, com Tumblr, no han inclòs mai aquesta opció.
 

"Credibilitat per evitar problemes"

L'any 2016, Twitter va facilitar que qualsevol individu pogués sol·licitar una verificació per tornar a limitar-ho el 2018. L'emprenedor i mentor Benjamí Villoslada està verificat a Twitter des de l'estiu del 2016, una època en què va formar part del govern de les Illes Balears.

"Vaig pensar que la verificació em podria estalviar algun problema, no perquè n'hagués tingut, sinó pel que pogués passar com a director general del govern. Precisament, just després de ser nomenat, algú va crear un compte de paròdia a Twitter i amb la verificació sempre es podrà saber qui és el de debò davant del dubte", explica Villoslada. Així, la verificació dona "credibilitat" i permet evitar "polèmiques", afirma l'expert.

Segons recorda Villoslada, en aquell moment li van demanar "una còpia del DNI i enllaços web sobre els requisits que demanaven". Ell va enviar la plana web de l'organigrama del Govern Balear en què apareixia el seu nom i la seva entrada a la Viquipèdia. "Pocs dies després vaig rebre un missatge avisant-me que estava verificat", declara.
 

Per què verificar-se?

En els darrers anys, la confusió sobre els criteris de verificació va dur Twitter a reformular les regles. L'any 2021 van tornar a oferir la possibilitat que els usuaris poguessin demanar-ho.

Per Ganyet, "és important que la verificació existeixi per poder distingir un trol d'un usuari de debò". Ara bé, sobre la nova possible modalitat de verificació, l'enginyer entén que "es pugui pagar per verificar-se". "Però sense demostrar la identitat, qualsevol que pagui es podrà fer pagar per algú altre, i això és perillós", adverteix.

Per Villoslada, un dels avantatges de la verificació, de "donar la cara", és que potser hi haurà qui es moderarà en les seves declaracions, si hi ha prou abundància de comptes verificats". Una possibilitat que ara mateix sembla atractiva, veient la polarització dels debats i les opinions a Twitter.

Amb la nova actualització, la confusió sobre la verificació quedarà reduïda a una subscripció mensual. Villoslada opina, però, que, per aconseguir que els usuaris paguin per un servei a internet, la contraprestació ha de ser molt clara i en aquest cas, de moment, no hi veu cap contrapartida prou atractiva, més enllà de "verificar que ets tu mateix".

Tant els acomiadaments com les decisions de Musk "ens tenen entretinguts", diu Ganyet, "però no serà una bona política a la llarga", conclou. Fins ara, la condició de compte verificat no es pot perdre. Amb l'entrada de Musk ja es veurà si això canvia.