Vetlladors a les escoles: ja s'han esgotat totes les hores disponibles per a aquest curs

Educació ha augmentat un 15% les hores setmanals de vetlladors per a l'alumnat amb necessitats educatives especials. Tot i això, hi ha alumnes que han perdut hores de suport, un fet que preocupa famílies i escoles.

I és que es tracta d'una partida pressupostària tancada de la qual ja s'han esgotat els recursos per a aquest any escolar, tal com ha explicat la directora general d'Educació Inclusiva, Laia Asso, en una entrevista a "Els matins" de TV3:

"Durant el curs no podrem augmentar les hores de monitoratge de suport. Hem esgotat el pressupost."

Més recursos, però encara insuficients

Cada inici de curs hi ha queixes per la falta de recursos a l'escola inclusiva. Alguns alumnes amb necessitats educatives especials, sigui perquè tenen dificultats motrius o algun trastorn que afecta el seu aprenentatge, veuen retallades les hores d'atenció personalitzada a l'aula. 

Aquests alumnes perden hores de suport, però, en canvi, segons les dades del Departament d'Educació, el pressupost i les hores de monitoratge no paren de créixer:

En els últims 5 cursos, les hores setmanals de vetlladors gairebé s'han doblat, passant de 28.324 a 54.697, i el pressupost destinat a monitoratge també ha crescut, en aquest cas més del doble. Mentre que el curs 2019-2020 s'hi destinaven 13.608.122,27 euros, aquest curs hi ha 29.289.749,23 euros per a la contractació de vetlladors.

El nombre d'alumnes amb aquestes necessitats també ha crescut, però no al mateix ritme. N'hi ha un 27% més. S'ha passat de 28.299 alumnes amb necessitats educatives especials per alguna dificultat motriu o d'aprenentatge el curs 2019-20 a 35.910 alumnes aquest curs, tenint en compte totes les etapes: infantil, primària i secundària.

El cas és que, tot i aquest augment dels recursos, el suport no arriba a tothom.
 

Alguns centres es queixen que han perdut hores de vetlladors

A l'escola La Muntanyeta de Bellvei, al Baix Penedès, han passat de 42 a 25 hores de vetlladora, i això implica que 8 infants han perdut hores.

Un d'ells és l'Umar, que fa segon de primària i té un trastorn de l'espectre autista. El curs passat rebia el suport d'una vetlladora 8 hores a la setmana, però aquest curs només estarà amb ell dues hores. "És insuficient i es nota", lamenta la seva mare, Cleo Benítez:

"Veure que es queda enrere respecte als companys li genera angoixa, i a mi també me'n provoca de veure'l així."

Un altre infant afectat és el Jonathan, que acaba de començar I3 i necessita atenció permanent, però només rep suport tres hores a la setmana. Per això, explica la seva mare, Cristina Rubio, no es quedarà al menjador: "no menja sol i ho necessita tot triturat".

L'equip directiu de l'escola també reclama més personal per atendre aquests alumnes, com afirma el seu director, Roger Porta Viñas:

"La mirada integradora ja la tenim, però ens falten recursos humans, i no arriben."

Sense aquest suport, Porta considera que es fa impossible donar una atenció de qualitat a l'alumnat amb necessitats especials dins les aules ordinàries, que és el principi fonamental del decret de l'escola inclusiva.

Una situació similar és la que es viu a l'Escola Mont-roig, de Balaguer. Tal com recull el programa "Els matins" de TV3, els han reduït les hores de vetlladors per als set infants que necessiten aquest suport:

Alumnes sense vetllador i vetlladors sense alumnes

Mentrestant, amb el curs ja engegat, el Ferran, que fa 19 anys que és vetllador, no té cap centre assignat.

El servei d'aquesta figura està externalitzat en diverses empreses, i en el seu cas té un contracte fix discontinu: al juny, quan acaba el curs, se'n va a l'atur, i al setembre li tornen a trucar. Aquest curs, però, encara està esperant.

Tot i això, assegura que molts companys seus sí que han començat a treballar, però ho han fet en condicions més precàries:

 "Persones que el curs passat treballaven entre 25 i 35 hores a la setmana, ara només en treballen 4."

El col·lectiu de vetlladors, de fet, fa anys que denuncia una precarització de les seves condicions laborals i reclamen ser personal del Departament d'Educació. 

En aquest sentit, la directora general d'Educació Inclusiva ha assegurat que han començat a fer números i que han de parlar amb els sindicats per veure si hi ha possibilitats d'internalitzar aquest personal, encara que sigui parcialment:

"No podem dir que l'escola a Catalunya és inclusiva"

Així de clara va ser la consellera d'Educació, Anna Simó, a la comissió d'educació que es va fer al Parlament dimecres passat. Simó assegurava que, tot i el reforç amb més de 25 milions d'euros per a l'escola inclusiva, encara falten recursos.

Per la consellera, és una qüestió de canvi de cultura i de governança per aconseguir un viratge cap a la inclusivitat.

D'aquest canvi de mirada també n'ha parlat la directora general d'Escola Inclusiva:

"Si pensem en claustre-alumnat, el primer que farem, i que de fet hi ha molts centres que ja ho fan perquè tenim molts exemples de bones pràctiques, és reduir tot allò que són barreres a l'aprenentatge. I que puguem dir: jo tinc 25 alumnes, i no jo tinc X alumnes i 3 alumnes amb trastorn de l'espectre autista."

Per Asso, la figura dels monitors de suport és addicional, però no és el pal de paller. Diu que no és només la falta de recursos, sinó que també cal transformar el sistema. "És un canvi immens i requereix temps", ha afirmat.

La directora general també ha apuntat que el 80% dels centres han rebut més hores de vetllador que el curs passat, però que encara no s'arriba a tothom. 

Com a novetat, aquest curs s'ha guardat una bossa d'hores de vetllador per a sortides i colònies, perquè sovint aquest alumnat, si no és amb aquest suport, no pot anar-hi.

Amb tot, falten recursos i flexibilitat en el paquet d'ajudes per a l'alumnat que arriba amb el curs engegat, i en això continuen treballant, per aconseguir una partida oberta per a l'escola inclusiva.

Un canvi de sistema que no se sap quant trigarà a ser una realitat; i mentrestant hi ha alumnes que continuen esperant.