Viatge al Kurdistan: la nació sense estat bombardejada per Turquia i l'Iran

El Kurdistan és una nació dividida en quatre estats: Turquia, Síria, l'Iran i l'Iraq. La seva població oscil·la entre els 25 i els 30 milions d'habitants.

Hi ha diversos moviments que reclamen des de l'autonomia kurda dels estats respectius fins a la creació d'un estat independent. La situació de la minoria kurda depèn del territori on es troba.

A l'Iraq, per exemple, el Kurdistan té l'estatus de regió autònoma, amb institucions i forces armades pròpies, els peixmergues.

A Turquia, en canvi, la principal organització, el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) és el gran enemic d'Ankara. Sota el pretext de combatre activitats terroristes, Turquia ha exercit durant dècades una forta i violenta repressió política contra la minoria kurda.

Aquest juliol, a la cimera d'Astanà, al Kazakhstan, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va intentar convèncer el president iranià, Ebrahim Raisi, i el president rus, Vladímir Putin, de "crear una zona de seguretat" al nord est de Síria per "liquidar els terroristes". Dos eufemismes per explicar una nova ofensiva militar sobre els kurds.

Convé recordar que Putin i Raisi són aliats del president sirià, Bashar al-Assad, i que Turquia, en canvi, dona suport a la intervenció dels Estats Units --al costat de les unitats kurdes-- a Síria. Per això els plans d'Erdogan d'envair el nord de Síria no van ser del tot ben rebuts per Rússia i l'Iran: una nova operació militar que desestabilitzés el país donaria oxigen als grups terroristes, especialment a Estat Islàmic.  

La recent ofensiva turca al Kurdistan sirià

Finalment, a mitjans de novembre, Erdogan va ordenar bombardejos sobre el Kurdistan sirià. El president turc assegurava que els seus atacs tenien com a objectiu les bases del PKK, a qui responsabilitza de l'atemptat del 13 de novembre a Istanbul, amb sis morts i una vuitantena de ferits.

El PKK ha negat tenir cap relació amb els atemptats. I la realitat és que els bombardejos de Turquia han estat intensos i amb desenes de víctimes civils. A més, fonts de l'administració kurda asseguren que els avions turcs haurien travessat l'espai aeri controlat per Rússia i els EUA, tot i que també haurien dissuadit Erdogan d'iniciar una invasió terrestre.

A Taqel Baqel, un equip de TV3 encapçalat per la corresponsal Roser Oliver ha pogut parlar amb supervivents de l'atac.

La nova Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria

Després dels dotze anys de guerra, Síria ha quedat territorialment fragmentada. El territori més gran que s'escapa del control del règim de Bashar al-Assad és l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria (AANES), la Rojava o el Kurdistan sirià ampliat. Amb el control de nous territoris amb poblacions àrabs i altres minories, el projecte s'ha ampliat i el nom ha canviat per fer-lo més inclusiu. El Parlament de Catalunya ha estat l'únic del món a reconèixer-lo.

El projecte polític de l'AANES segueix la ideologia del líder kurd Abdulah Öcallan, empresonat sota cadena perpètua a Turquia. Es tracta del confederalisme democràtic que promou una societat igualitària i ecològica basada en el socialisme llibertari.

L'equip de TV3 ha arribat a prop de la frontera siriana amb Turquia, per conèixer les brigades de defensa YPG.

Els kurds, boc expiatori de les protestes a l'Iran

Anem fins a l'Iran. Les protestes per la mort de la jove Jina Mahsa Amini van tenir com un dels principals epicentres el Kurdistan iranià, amb un llarg historial de desavinences amb el règim xiïta.

Amini era originària de la ciutat kurda de Saqez: tot i que el factor ètnic no explica la seva mort, és significatiu que el govern iranià intensifiqués la repressió sobre les regions kurdes, fins i tot s'atrevís a atacar més enllà de les seves fronteres, al Kurdistan iraquià.  

Teheran acusa els partits kurds, permanentment sota el punt de mira, d'instigar les manifestacions contra el règim.

El Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i el grup nacionalista kurd Komala, que operen a banda i banda de la frontera, van confirmar bombardejos a les seves seus a la regió autònoma del nord de l'Iraq.

A Irbil, al Kurdistan iraquià, un veterinari ferit durant les protestes a l'Iran ens explica la repressió del règim xiïta.