Viatge als orígens de Joan Manuel Serrat, que va créixer en un carrer amb nom de poeta

Poeta Cabanyes és del nom del carrer de Barcelona on va créixer Joan Manuel Serrat, al barri del Poble-sec, a la falda de Montjuïc.

"Estret i brut" però ple d'infants que juguen, el cantautor recorda el seu carrer en una cançó plena de nostàlgia i d'orgull del seu origen humil en aquell barri obrer i mestís.

El carrer, on també va créixer Jaume Sisa, era el territori de jocs i descoberta del món amb els seus amics de la infància.

Ara, aquells amics són convidats especials de Serrat en els seus concerts de comiat, després de 60 anys als escenaris.

Amb ells hem anat al carrer Poeta Cabanyes per recordar els orígens del cantautor.

Es retroba cada any amb els amics d'infantesa

L'èxit no ha fet que el noi del Poble-sec oblidi mai aquells nens i nenes de postguerra, companys de jocs i confidències de la infància i l'adolescència.

Un cop a l'any es reuneixen per sopar, celebrar la vida i recordar vells temps. Per a ells, Joan Manuel Serrat continua sent Juanito, com explica la Maite Medà.

"Sempre acabem parlant del mateix: del carrer, del que fèiem per Sant Joan quan anàvem recollint llenya per la foguera."

Lola Novell i Conxi Medina coincideixen amb ella que Juanito era molt guapo i agradava a totes les noies. El recorden simpàtic però una mica tímid.

Tots tenen algun record especial del Juanito, com els trajectes a la piscina, de la Lola, o les confidències entre xavals, d'Albert Insa.

Identificats per les seves cançons

Alguns el van arribar a veure pel barri amb la primera guitarra, però ningú s'imaginava que Juanito acabaria sent Joan Manuel Serrat.

Ho van descobrir quan va treure els primers discos i començava a ser famós i, de seguida, tots es van sentir identificats en les seves cançons: "Totes les seves cançons, les primeres sobretot, diuen alguna cosa del nostre carrer. Ha donat a conèixer el barri, la seva gent i les nostres vivències."

"La tieta, el drapaire... tots són personatges que nosaltres coneixem d'aquell temps."
 

Josep Maria Sanchís, Manolo, és un dels pocs que encara continuen vivint al carrer, testimoni de com ha evolucionat el barri.

L'antiga vaqueria, la carboneria i els antics comerços han desaparegut: "Ara vivim millor, hi ha calefacció, tenim sanitat i és més fàcil l'accés a la Universitat. Tot és millor, però tinc dubtes amb el tema de les relacions humanes."

"Aquí ens coneixíem tots els veïns. A l'estiu moltes vegades sopàvem junts al carrer, pares, avis i nens. En les relacions humanes, crec que hi hem perdut."

Al mateix replà de l'escala viu encara Carme Borràs, que ha pujat cinc fills, els més grans de l'edat del Juanito. No estalvia elogis per a aquell xicot de 14 anys tan educat que anava a la tarda a fer-los classes de repàs.
 

El barri manté l'essència mestissa

Els joves van anar marxant d'aquest carrer i altres veïns, molts d'altres cultures, han poblat el barri que manté la seva essència mestissa.

A la botiga de tatuatges que hi ha més avall, no coneixen Joan Manuel Serrat.

Sergio Vilamisar, un jove artista tatuador, truca a la seva mare a Colòmbia, que li explica com és de gran Serrat a l'Amèrica Llatina i com són de precioses les seves cançons.

D'Amèrica Llatina provenen turistes que s'acosten al carrer per visitar el lloc on va néixer el seu admirat Serrat, al bar Quimet i Quimet en donen fe.

Per a la fotògrafa Colita no hi ha dubte: Joan Manel Serrat és un dels millors trobadors del segle XX, un model ètic com a persona i, a més a més, diu, "un bon amic".

Ella va fer la portada del seu primer disc i després en van venir moltes més, com la de "Mediterráneo".

També a ella la va portar al seu carrer, a finals del 60, quan ja era famós, on el va fotografiar amb els nens rondant-lo o saludant una veïna.

Serrat --diu Colita-- va ser famós només posar-se a cantar.

A ella no li estranya que els orígens del Noi del Poble-sec estiguin tan presents en les seves cançons: "És el que fan els poetes. Tots els poetes furguen en la infància i l'adolescència perquè les coses que et fan bé i les que et fan mal venen allà."

Colita, retirada de la fotografia, aplaudeix la decisió del seu amic de baixar dels escenaris. Això sí, ella no té cap dubte que Joan Manuel Serrat continuarà creant cançons.