Viatgers catalans presenten el primer Congrés de la Volta al Món
Dins del marc del Saló Internacional del Turisme a Catalunya 2011 que se celebra a la Fira de Barcelona aquest cap de setmana, ha tingut lloc el I Congrés de la Volta al Món, organitzat pel Club de Viatges, un grup de gent als quals els uneix la passió per viatjar.
El Marc Elena i la Mireia Salvador són una parella de bloguers catalans que van fer la volta al món en 365 dies, des de l'octubre del 2008 fins a l'octubre del 2009, i han volgut compartir la seva experiència personal al llarg de dotze mesos amb companys de viatge, amics bloguers i aconsellar i donar una darrera empenta a tothom que s'està plantejant emprendre un viatge d'aquestes característiques.
Tots els participants han compartit les seves experiències de viatge, de volta al món. El Xavier i la Carme, una parella a punt de començar la seva tercera volta al món, han explicat el que cal plantejar-se a l'hora de decidir marxar i els motius que poden portar cadascú a deixar-ho tot i iniciar un viatge com aquest. Hi ha diversos factors per tenir en compte a l'hora de triar un estil de viatge, es pot fer al voltant del globus amb un únic bitllet d'avió, o bé es pot fer com fan molts altres viatgers, marxar amb un bitllet d'anada i una ruta més o menys marcada, però amb molta llibertat i espai per improvisar, decidint en funció dels països que es volen conèixer i les estacions de l'any que es volen buscar.
Al llarg del dia s'han vist diversos estils de viatjar; en solitari, acompanyat, en parella o amb amics. Però tots han reconegut que es triï l'opció que es tri, l'experiència enriqueix com a persones.
Els costos i la planificació són un altre punt important que cal tenir en compte, en funció de les possibilitats de cadascú. Malgrat que és una despesa important, el que han remarcat tots els assistents és que com que viatjar amb temps economitza, i no "cal ser milionari" per poder permetre's un viatge d'aquestes característiques.
Hi ha infinitat de pressupostos disponibles a la xarxa. Per exemple l'Àlvaro i el Miguel gastaven una mitjana de 30 euros diaris i les seves despeses van ser bastant elevades per persona; en canvi, el Joël i la Jacinthe van tenir un pressupost més reduït, amb una mitjana de 3,5 euros gastats per dia. El Joël i la Jacinthe, acabats d'arribar fa una setmana, han explicat la seva aventura sobre rodes. Es van conèixer, i enamorar, mentre viatjaven, per separat, i quan van decidir continuar plegats, van fer 6.000 i 11.000 km en bicicleta, respectivament, pel sud d'Amèrica, i van canviar de vida. Després d'establir-se uns mesos a Colòmbia, el seu proper objectiu és el Txad.
Tots els ponents han coincidit amb l'hospitalitat i generositat de tothom que trobaven viatjant i gràcies a internet, el ventall de possibilitats de trobar allotjament gratuït és molt gran. El "couchsurfing" no només ofereix un lloc on dormir de forma gratuïta, sinó que permet conèixer de primera mà el país amb hostes autòctons. Una altra possibilitat és l'intercanvi d'habitatges, que abarateix molt els costos i permet la comoditat de viure en cases particulars.
Un viatge d'aquestes característiques és diferent d'unes vacances, i tot i la manca de lligams i obligacions, hi ha qui treballa en ruta per tal de poder finançar un somni que pot tenir data d'inici però no data final. El voluntariat és una altra opció de viatge que han il·lustrat molts dels participants.
El Jordi i l'Anna han explicat com es fa un blog de viatges, un bon record per llegir un cop s'ha tornat, i una manera de mantenir el contacte amb amics, familiars, i també desconeguts que segueixen les aventures i consells dels que viatgen. I per exemple, durant el seu període de voluntariat en un orfenat del Nepal, gràcies al blog, van poder recaptar diners de donacions i reconstruir una escola abans de tornar cap a casa.
El Xavier i la Carme han publicat dos llibres de les seves dues "voltes" anteriors i esperen que aquests ajudin a finançar del seu tercer viatge a punt d'iniciar. Han explicat les seves aventures i peripècies en primera persona. En canvi, en Marc Serena acaba de publicar un llibre, però en lloc de ser-ne ell el personatge principal, va anar cercant protagonistes a cada país on va viatjar: 25 joves de 25 anys de 25 països diferents. En Marc ha narrat la seva experiència com a viatjant en solitari, tot i que ha insistit que "quan viatges sol és quan més acompanyat et sents" i ha explicat la facilitat amb la qual pots establir amistats mentre viatges, tant amb gent del país com amb altres viatgers que ho fan també sols.
Molts altres bloguers catalans que ja han complert el seu somni de viatjar han narrat les seves experiències en les diferents destinacions, i tots els participants han coincidit en la positivitat de l'experiència, que han volgut transmetre a tot els assistents al congrés.
Tots els participants han compartit les seves experiències de viatge, de volta al món. El Xavier i la Carme, una parella a punt de començar la seva tercera volta al món, han explicat el que cal plantejar-se a l'hora de decidir marxar i els motius que poden portar cadascú a deixar-ho tot i iniciar un viatge com aquest. Hi ha diversos factors per tenir en compte a l'hora de triar un estil de viatge, es pot fer al voltant del globus amb un únic bitllet d'avió, o bé es pot fer com fan molts altres viatgers, marxar amb un bitllet d'anada i una ruta més o menys marcada, però amb molta llibertat i espai per improvisar, decidint en funció dels països que es volen conèixer i les estacions de l'any que es volen buscar.
Al llarg del dia s'han vist diversos estils de viatjar; en solitari, acompanyat, en parella o amb amics. Però tots han reconegut que es triï l'opció que es tri, l'experiència enriqueix com a persones.
Els costos i la planificació són un altre punt important que cal tenir en compte, en funció de les possibilitats de cadascú. Malgrat que és una despesa important, el que han remarcat tots els assistents és que com que viatjar amb temps economitza, i no "cal ser milionari" per poder permetre's un viatge d'aquestes característiques.
Hi ha infinitat de pressupostos disponibles a la xarxa. Per exemple l'Àlvaro i el Miguel gastaven una mitjana de 30 euros diaris i les seves despeses van ser bastant elevades per persona; en canvi, el Joël i la Jacinthe van tenir un pressupost més reduït, amb una mitjana de 3,5 euros gastats per dia. El Joël i la Jacinthe, acabats d'arribar fa una setmana, han explicat la seva aventura sobre rodes. Es van conèixer, i enamorar, mentre viatjaven, per separat, i quan van decidir continuar plegats, van fer 6.000 i 11.000 km en bicicleta, respectivament, pel sud d'Amèrica, i van canviar de vida. Després d'establir-se uns mesos a Colòmbia, el seu proper objectiu és el Txad.
Tots els ponents han coincidit amb l'hospitalitat i generositat de tothom que trobaven viatjant i gràcies a internet, el ventall de possibilitats de trobar allotjament gratuït és molt gran. El "couchsurfing" no només ofereix un lloc on dormir de forma gratuïta, sinó que permet conèixer de primera mà el país amb hostes autòctons. Una altra possibilitat és l'intercanvi d'habitatges, que abarateix molt els costos i permet la comoditat de viure en cases particulars.
Un viatge d'aquestes característiques és diferent d'unes vacances, i tot i la manca de lligams i obligacions, hi ha qui treballa en ruta per tal de poder finançar un somni que pot tenir data d'inici però no data final. El voluntariat és una altra opció de viatge que han il·lustrat molts dels participants.
El Jordi i l'Anna han explicat com es fa un blog de viatges, un bon record per llegir un cop s'ha tornat, i una manera de mantenir el contacte amb amics, familiars, i també desconeguts que segueixen les aventures i consells dels que viatgen. I per exemple, durant el seu període de voluntariat en un orfenat del Nepal, gràcies al blog, van poder recaptar diners de donacions i reconstruir una escola abans de tornar cap a casa.
El Xavier i la Carme han publicat dos llibres de les seves dues "voltes" anteriors i esperen que aquests ajudin a finançar del seu tercer viatge a punt d'iniciar. Han explicat les seves aventures i peripècies en primera persona. En canvi, en Marc Serena acaba de publicar un llibre, però en lloc de ser-ne ell el personatge principal, va anar cercant protagonistes a cada país on va viatjar: 25 joves de 25 anys de 25 països diferents. En Marc ha narrat la seva experiència com a viatjant en solitari, tot i que ha insistit que "quan viatges sol és quan més acompanyat et sents" i ha explicat la facilitat amb la qual pots establir amistats mentre viatges, tant amb gent del país com amb altres viatgers que ho fan també sols.
Molts altres bloguers catalans que ja han complert el seu somni de viatjar han narrat les seves experiències en les diferents destinacions, i tots els participants han coincidit en la positivitat de l'experiència, que han volgut transmetre a tot els assistents al congrés.
