Vicenç Fisas rep el premi ICIP Construcció de Pau, al Parlament de Catalunya (Sergio Ramos Ladevesa)

Vicenç Fisas alerta que el rearmament actual "ens situa igual o pitjor que a la guerra freda"

Entrevistem l'activista per la pau i investigador, que ha rebut el Premi ICIP Construcció de Pau que lliura l'Institut Català Internacional per la Pau
TEMA:
Parlament de Catalunya

L'Institut Català Internacional per la Pau ha lliurat, en una cerimònia al Parlament de Catalunya, el Premi ICIP Construcció de Pau 2024 a l'investigador i activista català Vicenç Fisas. Exdirector de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB i autor d'una setantena de llibres, Fisas ha destacat en la seva tasca en la mediació i anàlisi de conflictes.

Més enllà de l'activisme i la investigació acadèmica, al llarg de la seva carrera Fisas ha participat en negociacions de pau a Colòmbia, el País Basc, el Sàhara Occidental, el Kurdistan turc i les Filipines. La trajectòria més extensa l'ha desenvolupat a Colòmbia, entre els anys 2000 i 2016, on ha estat present en negociacions amb les FARC i l'ELN en diferents períodes.

Davant l'escalada de tensió entre Israel i el Líban i les guerres de Gaza i Ucraïna, hem volgut parlar amb ell per analitzar l'impacte d'aquests conflictes al món, i saber què impliquen i què pot passar en el futur.
 

Cèlia Cernadas: Amb la guerra de Gaza i al Líban estem assistint a un nou capítol d'aquest etern conflicte del Pròxim Orient?

Vicenç Fisas: Sí, jo soc de l'opinió que estem davant d'una escalada que és molt perillosa, perquè Israel està destrossant Palestina. La Franja de Gaza, de manera especial, però també està fent atacs a Cisjordània i ara comença una nova batalla al sud del Líban contra Israel. Això està provocant una regionalització del conflicte, perquè l'Iran també subministra material militar al Líban i, per tant, és tota la regió la que s'està escalfant.
 

C. C.: I si s'arriba a una confrontació oberta, una nova guerra entre el Líban i Israel, quin escenari pot suposar això i com pot afectar el govern de Benjamin Netanyahu?

V. F.: El govern d'Israel està sotmès a una pressió molt gran per part de la seva pròpia població pel tema dels ostatges, que encara estan en mans de Hamas, i per tant s'està demanant un alto el foc. La comunitat internacional també està exigint aquest alto el foc perquè hi hagi, sobretot, més ajuda humanitària. Només falta que Israel hagi d'atacar dos fronts, perquè Hezbollah es venjarà d'alguna manera quan es refaci una mica d'aquest cop tan fort que ha rebut. Això pot conduir a una nova escalada del conflicte en què Israel ho pot tenir bastant complicat.

C. C.: Quin rol hauria de jugar la mediació internacional? Sobretot tenint en compte que els Estats Units s'han erigit en mediadors, junt amb Qatar i Egipte, però a la vegada ara hi ha en marxa les eleccions nord-americanes...

V. F.: Sí, però en realitat els Estats Units no estan mediant, perquè estan subministrant armes a Israel en grans quantitats. O sigui que això és una mediació fantasma. En realitat, Israel no té voluntat d'entrar en una negociació real. I, per tant, si els Estats Units no canvien de posició i deixen de vendre armes a Israel, el conflicte s'anirà allargant i empitjorant. Aquí està la clau. A veure què farà el nou govern que vingui després de les eleccions.
 

C. C.: En fi, que si guanya Trump no crec que puguem esperar que s'aturi la venda d'armes...

V. F.: No, serà un desastre total. Si guanya Kamala Harris hi ha més possibilitats que pressioni més per un alto el foc i posi condicions per continuar subministrant armament a Israel.


C. C.: I què haurien de fer la Unió Europea i els diversos governs europeus?

V. F.: El problema és que a la Unió Europea les decisions es prenen per consens i hi haurà sempre un o dos o tres països que aniran en direcció contrària. Majoritàriament, hi ha una actitud de demanar un alto el foc i una negociació. I més enllà d'això, hi ha el conflicte històric entre Israel i Palestina, que s'haurà d'afrontar d'alguna manera algun dia.

Vicenç Fisas rep el premi de la mà del president del Parlament, Josep Rull i de Xavier Masllorens, president de l'ICIP (Sergio Ramos Ladevesa)

C. C.: Parlem un moment d'Ucraïna, on ja porten dos anys i mig de guerra. L'altre dia, al seu discurs al Parlament, va parlar d'una nova guerra freda... Podem desenvolupar aquesta idea?

V. F.: Sí, bé, la guerra d'Ucraïna el que ha fet ha estat provocar un canvi radical del que era el concepte de la seguretat a Europa, que es regia abans pel principi de la seguretat compartida. És a dir, que la seguretat també venia de la seguretat dels altres. Això s'ha trencat. Estem davant d'un nou rearmament, un increment de les despeses militars, una nova mentalitat militarista, unes amenaces nuclears que fa Rússia... I, encara que no siguin reals, no s'hi pot jugar, amb l'amenaça nuclear. Per tant, estem en una situació igual o pitjor respecte a moltes èpoques de l'antiga guerra freda. I el pitjor de tot és que estem prenent decisions que seran irreversibles. Serà molt difícil de canviar en el futur immediat. Anem per molt mal camí.


C. C.: Zelenski està demanant a la comunitat internacional que el deixi bombardejar dins de Rússia amb armes occidentals, cosa que provoca molts recels, perquè podria ser interpretat com una intervenció de l'OTAN a la guerra. Cap a on creu que s'hauria d'encaminar la resposta occidental en aquesta guerra d'Ucraïna?

V. F.: És que ara no hi ha solució. Les solucions existien al començament del conflicte i, sobretot, quan Rússia estava concentrant les tropes a la frontera i estava fent una sèrie de peticions. Aquell era el moment de negociar, però no es va voler fer. Ara crec que Ucraïna no podrà recuperar els territoris perduts. Ho veig molt difícil, francament. Una negociació és molt possible que parteixi d'un reconeixement d'una realitat i és que hi hagi una pèrdua [territorial] per part d'Ucraïna. És molt trist de dir, però no hi veig cap altra sortida, en aquests moments.

C. C.: Tenim una despesa militar desbocada, els pressupostos de defensa no paren de créixer, la nova Comissió Europea ha fixat la seguretat com un dels seus eixos centrals, sobretot preparant-se per a una possible victòria de Trump, fins i tot. Com el definiria vostè, el moment actual?

V. F.: No és que hi hagi molts més conflictes que fa cinc anys, per exemple. Més que una multiplicació de crisis, el que passa és que hi ha dos conflictes, el d'Ucraïna i el de Palestina, que tenen unes repercussions geopolítiques brutals. Fan canviar les polítiques de seguretat de molts països, cap a pitjor, cap a una militarització. I això és el problema, que estem davant d'unes realitats que són molt difícils de modificar, a curt i mitjà termini, i ens porten cap a un enfrontament, encara que sigui dialèctic.

I sobre el terreny, hi ha dos llocs, Ucraïna i Palestina, que tenen les de perdre. I això és molt lamentable, perquè hi ha molts morts... A Palestina ja sabem que hi ha més de 40.000 morts acumulats. Per tant, arribar a un alto el foc és molt important, ha de ser l'objectiu.


C. C.: Vostè, en el seu discurs al Parlament de Catalunya, va reclamar que calia una reactivació dels moviments populars per la pau, que la gent tornés a sortir al carrer i es mobilitzés. Com ho hauríem de fer, això?

V. F.: El cert és que ja no existeix el moviment per la pau ni a Catalunya, ni a Espanya, ni a Europa. Hi ha una mancança molt gran de capacitat de mobilització de la població per fer front a aquests conflictes que estem comentant. Per tant, hi hauria d'haver sectors organitzats de la societat civil amb capacitat d'incidència i de mobilització de l'opinió pública, perquè així els governs es podrien sentir més obligats a actuar amb més diligència.

 

ARXIVAT A:
Parlament de Catalunya Guerra a Gaza Ucraïna
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut