Victòria del feminisme o regressió de drets? El debat sobre la sentència del Regne Unit

La sentència del Tribunal Suprem del Regne Unit, que únicament reconeix com a dona qui ha nascut biològicament amb sexe femení, ha aixecat polseguera arreu del món. Un debat que també ha arribat fins a Catalunya.

Diversos col·lectius s'hi han posicionat a favor, mentre que alguns altres ho veuen com un atac directe als drets de les persones trans.

És el cas de l'activista trans Judit Juanhuix, que es mostra preocupada per les conseqüències "terribles" que pot tenir per a les dones trans. "D'entrada perquè som un dels col·lectius que patim més agressions i després perquè ens desprotegeix de la violència que hi ha", diu en declaracions a 3Cat. 

Per ella, la sentència suposa "una política de cossos: hi ha cossos que estan protegits i cossos que no estan protegits". 

En el cas català, considera Juanhuix, el paradigma és un altre. 

"És un paradigma de drets que estan lluny d'un paradigma biològic, un paradigma que té en compte les discriminacions o les vulnerabilitats socials que hi ha més enllà de la corporalitat que puguis tenir."

"Ho determina la ciència"

En canvi, la presidenta de Feministes de Catalunya, Sílvia Carrasco, creu que s'ha arribat a aquest punt "perquè hi ha hagut excessos, en els quals per via de la llei s'ha imposat una ficció": "Les lleis no han de definir què és una dona, això ho determina la ciència".

Per Carrasco, aquesta llei marca un precedent: "El que diu el Tribunal Suprem és el que diuen els llibres de cinquè de primària".

I afegeix que "les dones trans tenen les seves lluites i necessiten que se les respecti i se les acompanyi, però no són dones: són homes que es declaren dones".

"Les dones hem anat enrere amb l'aprovació d'aquestes lleis perquè hem perdut totes les polítiques d'igualtat. No sabem si a les estadístiques on diu dona és dona... i els espais protegits. Això és molt important".

A Espanya la llei trans es va aprovar a principis del 2023 i reconeix la voluntat de la persona com a únic requisit per fer el canvi de sexe al Registre Civil a partir dels 16 anys.

Més posicionaments

A les xarxes socials també s'han pogut veure reaccions de totes les posicions.

Una de les que més ha corregut ha estat la de l'escriptora de Harry Potter, J. K. Rowling, que sovint ha estat acusada de trànsfoba, que ha piulat: "Dones presoneres tancades amb homes violadors, dones malaltes que requereixen cures íntimes, noies obligades a compartir vestidors amb homes, esportistes enganyades en l'objectiu de la seva vida, lesbianes atacades per ser atretes del mateix sexe".

També n'hi ha d'altres que han lamentat que després de "dècades de feminismes diversos denunciant que la biologia sigui el nostre destí, com perquè vingui ara el terfisme més conservador a ancorar-nos en aquest lloc". 

"Representa el triomf de la raó i les deliberacions basades en fets i el retorn del sentit comú", ha piulat Reem Alsalem, relatora especial de violència contra les dones i les nenes. 

També hi ha qui llança una pregunta: "Qui es veu amenaçat per donar drets i protecció a un col·lectiu que és víctima constant de violència?"