Vida a Mart: el gel d'algunes zones té condicions perquè hi puguin viure bacteris
Segons un estudi, els dipòsits de gel de Mart podrien proporcionar les condicions necessàries per a la presència de vida fotosintètica
Un estudi de modelització realitzat per científics de la NASA suggereix que el gel de la superfície de Mart podria proporcionar les condicions necessàries per a la presència de vida fotosintètica.
Els autors de l'estudi, els detalls del qual s'han publicat aquest dijous a la revista Communications Earth & Environment, suggereixen que els dipòsits de gel situats a les latituds mitjanes del planeta haurien de ser un lloc clau per a la recerca de vida al planeta vermell.
L'estudi recorda que els alts nivells de radiació ultraviolada procedent del Sol fan gairebé impossible a hores d'ara la vida a la superfície de Mart, però una capa de gel prou gruixuda --capaç d'absorbir la radiació solar-- podria protegir les cèl·lules que viuen sota la seva superfície.
Un punt prou superficial i, alhora, prou profund
En tot cas, qualsevol forma de vida en aquestes condicions necessitaria estar en l'anomenada zona habitable radiativa, és a dir, en un punt prou superficial per rebre llum suficient per a la fotosíntesi i, alhora, prou profund per restar protegit de la nociva radiació ultraviolada.
Determinats tipus de bacteris serien els candidats més probables per sobreviure en aquestes regions potencialment habitables.
Per analitzar aquesta possibilitat, l'equip de la NASA va calcular si el gel de Mart, amb alts nivells de pols i una estructura específica, podria afavorir una zona habitable amb condicions per al desenvolupament de la vida.
Mitjançant un estudi de modelització, van descobrir que el gel polsós bloquejaria massa la llum solar, però que en el gel amb un contingut de pols d'entre el 0,01 i el 0,1% podria existir potencialment una regió habitable a profunditats d'entre 5 i 38 centímetres (depenent de la grandària i la puresa dels cristalls de gel).
En gel més net, podria existir una zona habitable més àmplia a una profunditat d'entre 2,15 i 3,10 metres, segons els càlculs.
Els autors sostenen que les partícules de pols a l'interior del gel podrien provocar una fusió localitzada ocasional a profunditats de fins a 1,5 metres aproximadament, i proporcionar l'aigua líquida necessària per a qualsevol fotosíntesi.
En latituds mitjanes, no polars
I suggereixen que les regions polars de Mart serien massa fredes per a aquest procés, però que la fusió subsuperficial podria produir-se en zones de latitud mitjana (entre 30 i 50 graus de latitud aproximadament).
Els autors subratllen que la possible existència de zones teòricament habitables no significa que hi hagi o hi hagi hagut vida fotosintètica a Mart, però sostenen que els pocs casos de gel exposat en les latituds mitjanes marcianes "podrien ser zones clau en les quals centrar les futures cerques de vida".
Així, les futures missions de recerca de vida a Mart s'haurien de centrar en aquestes zones de gel polsós.
