Videojocs tocats per la tramuntana
Sorgeixen sinergies interessants entre dos sectors culturals en auge al país: la música i els videojocs.
Que la música i els videojocs mantenen relacions de reciprocitat ho podíem intuir quan en algun moment hem taral·lejat la banda sonora del Tetris, i confirmar en veure que títols com SingStar o Guitar Hero han retornat a la palestra el material de bandes clàssiques del pop i el rock internacional, des d'Elvis Presley fins a U2 o Queen.
En el cas català no és tan fàcil trobar aquests productes fent ús de la nostra cultura, però, potser precisament perquè som un país petit, ens les sabem enginyar de maneres més particulars, i comencen a sortir-ne fruits interessants.
Fa dues setmanes, la multinacional líder en videojocs socials King.com, amb una audiència potencial de 70 milions de persones, publicava el primer joc elaborat a la seu de Barcelona, "Papa Pear Saga", que compta amb banda sonora del Taller de Músics. Aquesta col·laboració s'ha dut a terme perquè l'escola va decidir impulsar les relacions amb els nous mercats musicals. I la relació no acaba amb aquest títol, ja que "a King es creu en el talent català, capacitat per fer música que pugui arribar a tot el món", opina Manel Sort, director de la seu catalana, que també els ha encarregat l'himne corporatiu.
D'altra banda, els grups musicals que viuen els moments més dolços saben que la seva relació amb les noves tecnologies és fonamental. La Pegatina, a més d'una constant activitat en xarxes socials, amb 45.000 seguidors a Twitter i 145.000 a Facebook, ha estrenat l'últim disc enguany, "Eureka", conjuntament amb un videojoc, "La Pegatina The Game". I és que parlar amb ells sobre tecnologia és adonar-se que tenen un discurs ben format, un conjunt d'idees en què creuen i les van desenvolupant. "Tot el que expressem visualment crea l'univers en què el públic reconeix el grup (...), buscàvem una nova manera que el públic pogués interactuar amb nosaltres (...). Així, vam fer aquest videojoc, com una nova forma d'escoltar el nou disc, però també una nova via de captar adeptes a la nostra música, pensant en la gent que ens descobrís pel joc", expliquen. Van considerar que l'èxit seria arribar a les 10.000 descàrregues, fita que han aconseguit.
Anar per feina
El procés creatiu obre les primeres incògnites sobre la relació entre músics i desenvolupadors de videojocs. Hi ha coincidències que els músics poden aportar en el disseny de l'experiència jugable. "No seria d'estranyar que es pugui acabar incloent gent del món de la música en el procés creatiu de la jugabilitat", assenyala Manel Sort. La Pegatina opinen que "el més important és pensar-ho amb temps, i tenir una bona idea, perquè un joc requereix mesos i no es pot canviar d'un dia per l'altre". I el veterà Òscar Araujo, de qui parlarem a continuació, conclou: "La implicació del músic en el disseny de la jugabilitat pot afavorir aspectes tan importants com l'harmonia i el flux de joc".
Referent internacional
L'Òscar Araujo (Manlleu, 1974) es dedicava a compondre bandes sonores de cinema, quan la primera videoconsola PlayStation va fer que s'adonés que per fi podria incloure la seva música en els jocs. "En aquells moments, els companys de professió em tractaven de boig, però ara alguns em demanen contactes", explica.
Haver començat tan aviat li ha servit per haver treballat amb referents de primer nivell, ja siguin propers, com Enric Àlvarez (Mercury Steam) o Xavier Carrillo (Digital Legends), o de l'altra punta del món, com Hideo Kojima, pare de la multimilionària saga Metal Gear.
Il·lusionat com el primer dia, l'Òscar compta amb guardons tan importants com el premi a la millor banda sonora de videojoc, per "Castlevania: Lords of Shadow", atorgat per la IFMCA.
I què en pensaria, un cantautor?
Tot i haver parlat des de música rumbera fins a banda sonora d'orquestra, és possible que encara costin d'imaginar relacions amb certs estils, com ara la música d'autor. En Joan Dausà, especialment reconegut per la capacitat descriptiva d'escenes en les seves cançons, com ara "Jo mai mai", reconeix que recorda molts jocs per la seva banda sonora, "sobretot els Mario Bros, és un element que s'interioritza subtilment, sense que te n'adonis". "La clau de tot plegat serà que la combinació de joc i música esdevingui interessant i original, en to, ritme i emoció. Si és així, es pot generar un interès molt elevat per la proposta", explica engrescat. I, finalment, esbossa: "La simple descripció d'una escena de videojoc, diferent cada vegada que hi jugues, pot ser una història molt interessant. Té un punt del 'dia de la marmota', que alhora pot ser perfectament una cançó. Una de les primeres que vaig escriure es deia 'Atrapat en el temps', potser s'hauria de repescar!".
Però, humilment, també reconeix que no sap si seria capaç de superar la del Tetris.
En el cas català no és tan fàcil trobar aquests productes fent ús de la nostra cultura, però, potser precisament perquè som un país petit, ens les sabem enginyar de maneres més particulars, i comencen a sortir-ne fruits interessants.
Fa dues setmanes, la multinacional líder en videojocs socials King.com, amb una audiència potencial de 70 milions de persones, publicava el primer joc elaborat a la seu de Barcelona, "Papa Pear Saga", que compta amb banda sonora del Taller de Músics. Aquesta col·laboració s'ha dut a terme perquè l'escola va decidir impulsar les relacions amb els nous mercats musicals. I la relació no acaba amb aquest títol, ja que "a King es creu en el talent català, capacitat per fer música que pugui arribar a tot el món", opina Manel Sort, director de la seu catalana, que també els ha encarregat l'himne corporatiu.
D'altra banda, els grups musicals que viuen els moments més dolços saben que la seva relació amb les noves tecnologies és fonamental. La Pegatina, a més d'una constant activitat en xarxes socials, amb 45.000 seguidors a Twitter i 145.000 a Facebook, ha estrenat l'últim disc enguany, "Eureka", conjuntament amb un videojoc, "La Pegatina The Game". I és que parlar amb ells sobre tecnologia és adonar-se que tenen un discurs ben format, un conjunt d'idees en què creuen i les van desenvolupant. "Tot el que expressem visualment crea l'univers en què el públic reconeix el grup (...), buscàvem una nova manera que el públic pogués interactuar amb nosaltres (...). Així, vam fer aquest videojoc, com una nova forma d'escoltar el nou disc, però també una nova via de captar adeptes a la nostra música, pensant en la gent que ens descobrís pel joc", expliquen. Van considerar que l'èxit seria arribar a les 10.000 descàrregues, fita que han aconseguit.
Anar per feina
El procés creatiu obre les primeres incògnites sobre la relació entre músics i desenvolupadors de videojocs. Hi ha coincidències que els músics poden aportar en el disseny de l'experiència jugable. "No seria d'estranyar que es pugui acabar incloent gent del món de la música en el procés creatiu de la jugabilitat", assenyala Manel Sort. La Pegatina opinen que "el més important és pensar-ho amb temps, i tenir una bona idea, perquè un joc requereix mesos i no es pot canviar d'un dia per l'altre". I el veterà Òscar Araujo, de qui parlarem a continuació, conclou: "La implicació del músic en el disseny de la jugabilitat pot afavorir aspectes tan importants com l'harmonia i el flux de joc".
Referent internacional
L'Òscar Araujo (Manlleu, 1974) es dedicava a compondre bandes sonores de cinema, quan la primera videoconsola PlayStation va fer que s'adonés que per fi podria incloure la seva música en els jocs. "En aquells moments, els companys de professió em tractaven de boig, però ara alguns em demanen contactes", explica.
Haver començat tan aviat li ha servit per haver treballat amb referents de primer nivell, ja siguin propers, com Enric Àlvarez (Mercury Steam) o Xavier Carrillo (Digital Legends), o de l'altra punta del món, com Hideo Kojima, pare de la multimilionària saga Metal Gear.
Il·lusionat com el primer dia, l'Òscar compta amb guardons tan importants com el premi a la millor banda sonora de videojoc, per "Castlevania: Lords of Shadow", atorgat per la IFMCA.
I què en pensaria, un cantautor?
Tot i haver parlat des de música rumbera fins a banda sonora d'orquestra, és possible que encara costin d'imaginar relacions amb certs estils, com ara la música d'autor. En Joan Dausà, especialment reconegut per la capacitat descriptiva d'escenes en les seves cançons, com ara "Jo mai mai", reconeix que recorda molts jocs per la seva banda sonora, "sobretot els Mario Bros, és un element que s'interioritza subtilment, sense que te n'adonis". "La clau de tot plegat serà que la combinació de joc i música esdevingui interessant i original, en to, ritme i emoció. Si és així, es pot generar un interès molt elevat per la proposta", explica engrescat. I, finalment, esbossa: "La simple descripció d'una escena de videojoc, diferent cada vegada que hi jugues, pot ser una història molt interessant. Té un punt del 'dia de la marmota', que alhora pot ser perfectament una cançó. Una de les primeres que vaig escriure es deia 'Atrapat en el temps', potser s'hauria de repescar!".
Però, humilment, també reconeix que no sap si seria capaç de superar la del Tetris.
