Les càmeres instal·lades pels Jocs Olímpics de París 2024 analitzen soles el comportament dels ciutadans (iStock/pixinoo)

Videovigilància intel·ligent per controlar els Jocs de París: la polèmica proposta de Macron

L'Assemblea Nacional debat una controvertida llei que una trentena d'ONG consideren un atac a les llibertats
Enllaç a altres textos de l'autor

David Melgarejo

Delegat de TV3 i Catalunya Ràdio a Madrid. Excorresponsal a París.

@DavidMelgarejo_
Actualitzat
TEMA:
França

L'Assemblea Nacional és en ple debat de la llei dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024. Un text legislatiu amb una vintena d'articles. Més de la meitat regulen la seguretat de l'esdeveniment. És el número 7 el que genera més debat. Perquè, en nom del risc d'actes de terrorisme o altres atacs a la seguretat, obre la porta per primer cop al país a l'ús de sistemes de videovigilància algorítmica als carrers.

A la pràctica, les càmeres ja no només enregistren imatges. Gràcies a un programa basat en la intel·ligència artificial, analitzen i transmeten informació sobre comportaments a les autoritats.

"L'avantatge és que el programa permet detectar immediatament allò que el vigilant de seguretat trigaria més temps a veure i comunicar,"

Són aquests segons, minuts, el valor afegit d'aquesta tecnologia, explica Laurent Assouly, cap de màrqueting d'Evitech, una de les empreses franceses capdavanteres en aquesta tecnologia.

És ell qui ens fa la demostració a partir del que ja tenen en marxa en algunes ciutats franceses o del que assagen a títol experimental. Una de les càmeres activa les alertes quan quatre persones comencen a córrer en un centre comercial.

Una altra càmera desplega el codi pànic en detectar com un grup de persones fuig corrent d'un carrer on algú ha deixat una bossa abandonada.

Aquí es poden veure les seqüències:


Els patrons per fer saltar les alarmes els defineix l'autoritat encarregada de la seguretat.


Sistemes "més propis de la Xina que de la UE"

La Quadrature du Net és una de les 38 ONG que s'oposen frontalment a la llei i que han engegat una campanya per demanar als diputats de l'Assemblea Nacional que no aprovi el text sorgit del govern del president Emmanuel Macron.

Els preocupa que els Jocs Olímpics siguin la justificació per "assajar i defensar com a imprescindible una tecnologia que busca reprimir els nostres comportaments a la via pública" explica Noémie Levain, advocada d'aquesta associació de defensa dels drets digitals dels ciutadans.

"Si algú s'estira en un carrer quan arriba la nit, el sistema detectarà que es tracta d'algú sense llar i llançarà l'alarma", afegeix Levain.

Les anelles olímpiques ja presideixen l'Ajuntament de París (Reuters/Yves Herman)

Hi ha un altre temor per part dels oposants: "Les empreses que fan la videovigilància algorítmica són les mateixes que desenvolupen els sistemes de reconeixement facial, la línia és molt fina i aquesta llei pot obrir la porta a sistemes més propis de la Xina que no d'allò que defensa la Unió Europea."

Què hi diu l'autoritat de protecció de dades?

La CNIL, l'autoritat de protecció de dades francesa, comparteix part dels temors d'aquestes associacions i en un dictamen ha demanat al govern modificar-ne alguns aspectes.

La conseqüència és que el debat parlamentari ha limitat l'ús de la videovigilància algorítmica fins al 31 de desembre de 2024 i no fins entrat el 2025 com volia l'executiu.

Però es manté l'ús experimental des de mesos d'abans dels Jocs Olímpics i, per tant, es podrà experimentar en la final de la Copa del Món de Rugbi que França acollirà el mes de setembre d'aquest any.

Està previst que els Jocs Olímpics i Paralímpics de París 2024 atreguin 13 milions de persones a la ciutat entre el 26 de juliol i el 8 de setembre.

París vol que el Sena sigui l'estrella central dels jocs (París 2024)

El comitè organitzador ha volgut descentralitzar l'activitat dels estadis i centres esportius i donarà al riu Sena un destacat protagonisme, especialment en les cerimònies d'obertura i de clausura.

És per això que el govern defensa l'ús d'aquesta tecnologia. I perquè, sobretot, no voldria que es repetissin els greus problemes de seguretat de la final de la Champions del maig de 2022 que han transcendit més enllà de l'esdeveniment esportiu.

ARXIVAT A:
França Seguretat Intel·ligència artificial
VÍDEOS RELACIONATS
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut