Vidreres recorda el camp d'aviació republicà, un dels més moderns de la Guerra Civil

La majoria de la gent gran de Vidreres ha sentit a parlar del camp d'aviació que hi havia al poble durant la guerra, però segurament els més joves i els que hi han arribat d'altres punts no en tenien ni idea.

El de Vidreres va ser un dels camps d'aviació més moderns de l'exèrcit republicà. Es va començar a construir la primavera del 1937, en ple conflicte, i la seva missió era vigilar i protegir la costa gironina dels avions enemics. L'aeròdrom, però, va estar operatiu menys d'un any, ja que l'aviació feixista italiana el va bombardejar l'abril de 1938.

L'historiador local Lluís Astier explica que a Vidreres el camp d'aviació "representava a tothom, més enllà de bàndols". Més d'un centenar de veïns del poble i dels voltants van treballar en la seva construcció i tothom el sentia com a propi. Astier recorda com, de petit, havia sentit moltes històries sobre aquesta instal·lació militar:

"El meu oncle i el meu avi hi havien treballat, amb l'ajuda de les mules. Va ser una època que van aprofitar per guanyar alguns calerets. També va venir gent de Llagostera, gent de Sils..."

Explica que va ser fàcil de construir, perquè es van limitar a tapar rases i a aplanar el terreny. També es va haver de confiscar i enderrocar alguna casa "que molestava". Subratlla que, evidentment, aquells camps d'aviació no eren com els d'ara, ja que les avionetes hi podien aterrar encara que hi hagués rocs a la pista.

Un aeròdrom modern per l'època

El camp d'aviació que els republicans van construir a Vidreres tenia un disseny molt modern, amb dues pistes -com dos rectangles- que es creuaven seguint les orientacions dels vents predominants. Altres aeròdroms d'aquella època no tenien les pistes tan ben definides.

De fet, l'historiador local Lluís Astier explica que la majoria "eren com una mena plaça de toros on les avionetes podien entrar i sortir segons bufava el vent per un costat o per l'altre".

El responsable de la construcció del camp d'aviació de Vidreres va ser el tinent Victor Gasull, un arquitecte tècnic que també va dirigir les obres dels aeròdroms de Celrà i Puigcerdà:

"També va construir diversos refugis molt ben fets, fent servir formigó armat -reforçat amb barres de ferro- una tècnica que l'any 1937 era força nova i només es feia servir a Barcelona"

Un d'aquests refugis, el de Can Batllosera, encara es conserva. Era al costat del camp d'aviació i tenia cabuda per a unes 120 persones.

Can Xiberta, de caserna a centre de formació

Durant la construcció, i mentre va estar operatiu, al camp d'aviació republicà de Vidreres hi van viure una cinquantena de militars. Can Xiberta, la caserna principal, era la residència del capità, els oficials i els pilots.

Actualment, Can Xiberta és un centre de formació que acull, entre altres coses, el Centre d'Adults. També és aquí on hi ha una petita exposició sobre l'aeròdrom. Una exposició a la qual ara s'afegeixen uns plafons informatius per recuperar aquesta part de la història de Vidreres.

La regidora de Cultura, Anna Soler, fa seva la frase que diu que "qui oblida la seva història està condemnat a repetir-la" i explica que han volgut homenatjar tots els veïns que van construir aquell camp d'aviació i tots els que en aquell moment van defensar els seus ideals.