"Vigilància permanent": El llibre d'Edward Snowden que parla de tots nosaltres

"Em dic Edward Joseph Snowden. Abans treballava per al govern, però ara treballo per als ciutadans". Així arrenca el llibre "Vigilància permanent", d'Edward Snowden. Les 400 pàgines que segueixen són el relat minuciós dels fets que apuntalen aquest canvi.

Snowden parla d'ell, de la seva infància, l'escola, el contacte amb els ordinadors, la clau de volta de la seva vida, l'entrada al món de les agències de seguretat i espionatge dels Estats Units, i el sotrac de la consciència en topar-se amb el Leviatan al quadrat que el poder de sempre conforma en trobar-se amb el poder de la tecnologia.

He de confessar que vaig obrir "Vigilància permanent" amb el deix rutinari amb què sovint passo el primer full de llibres que la professió em porta a examinar. I m'hi he trobat un relat amb reflexions enriquidores, amb punts de vista estimulants i amb una poderosa història; allò que els americans en diuen un "page-turner", un llibre que t'enganxa i et fa girar fulls sense parar.

És la història del nen que "hackeja" l'entorn fins i tot sense ordinadors: que endarrereix els rellotges de casa per poder anar a dormir una hora més tard o que determina amb precisió la part dels temaris que no cal estudiar per aprovar... I ja amb ordinadors, el teenager que s'endinsa, des de casa i amb un mòdem, al sistema del Laboratori Nacional de Los Álamos, on es guardaven els secrets nuclears dels Estats Units, i truca més tard per avisar-los que ha trobat un forat de seguretat i que ha entrat fins a la cuina.

"Vigilància permanent" és un retrat dels Estats Units post-11S

Desconcertats i ferits. L'espionatge, assenyalat per no haver vist venir l'atac més gran des de Pearl Harbor, contractarà milers d'informàtics per posar la potentíssima tecnologia digital al servei de la seguretat més barroera i menys garantista. Entre aquests joves, Edward Snowden, un informàtic atípic i amb un gran talent. Prou madur per assumir responsabilitats al món de l'espionatge. I prou jove per mantenir uns principis poc masegats.

És la història del noi que es topa amb el dilema de la seva vida: Ser fidel a la consciència i als principis que la inspiren, o bé plegar-se al poder que diu que defensa els mateixos principis però fa el contrari. La tria de Snowden, que amb poc més de vint anys té accés a documentació altament confidencial, serà la de seguir la consciència. I així es fa realitat la filtració de documents d'intel·ligència més gran de la història: la manera com els Estats Units espien els seus ciutadans i ciutadans de la resta del món sense cap filtre.

El llibre pot ser autoindulgent, en la mesura que el que escrivim sobre nosaltres mateixos tendeix a ser-ho. Però l'ha escrit un jove que s'ha complicat molt la vida fent el que ha fet. I això li dona crèdit. Això i el fet que la seva alerta, com les dels "avisadors" que l'han precedit i seguit, tendeix a deixar el món millor del que estava abans de la seva actuació.

Per això, aquí deixo uns quants motius per córrer a la llibreria a comprar o descarregar-se el llibre "Vigilància permanent", d'Edward Snowden, en català editat per Columna.

Les cinc raons per llegir Snowden

1.- Perquè davant del poder absolut d'un estat que l'ha volgut silenciar es mereix que l'escoltem

Snowden viu a Moscou, on les autoritats li han atorgat successius visats d'estada temporals. Els Estats Units han fet intents variats per extradir-lo o per portar-lo al país. Aquí no hi ha diferències substancials entre Obama i Trump, més enllà del vocabulari vulgar de l'actual president quan diu que als espies se'ls hauria de tractar "al vell estil". Barack Obama va demanar a qualsevol persona que tingui informacions com les de Snowden a fer-les arribar als seus superiors, però l'opacitat de les agències de seguretat i l'autoblindatge de les seves capes de funcionaris ho fan inviable. Obama ho sap.

Alertar del que hi passa no és una traïció, diu Snowden; és una obligació. Vint-i-set països, pressionats per Washington, li han negat l'asil. Organitzacions internacionals defensores dels drets civils li donen suport, malgrat les campanyes de desprestigi que des dels Estats Units es llancen contra ell.

2.- Perquè parla de nosaltres: ciutadans anònims, confiats... que no mereixem l'interès del poder

"Si esteu llegint aquest llibre en un mòbil o una tauleta, us poden seguir i llegir-vos. Poden dir a quina velocitat passeu les pàgines i si llegiu els capítols consecutivament o si en salteu algun. I suportaran estoicament mirar dins dels vostres narius i observar com moveu els llavis quan llegiu."

Snowden no ens diu res que no se sàpiga ja, entre altres raons perquè fa anys que ell en va informar, però al llibre explica amb detall i amb un esforç divulgatiu lloable la vulnerabilitat extrema de la nostra privacitat. I la voracitat extrema de l'espionatge, que recull dades de tothom.

No només de persones filtrades i triades amb un protocol garantista. Primer dispara i després pregunta, en una expressió del Far West...

Edward Snowden en un moment del reportatge "Ciutadans sota vigilància"

3.- Perquè tots hem dit alguna vegada: "Per mi que espiïn on vulguin, que jo no tinc res a amagar"

I això, senzillament, és difícil de sostenir. Vivim en zones de gris, i no cal ser un criminal per defensar la intimitat com un dret fonamental que dona sentit a la nostra existència. A la vida que coneixem, els errors, les equivocacions... es deixen enrere.

Al món digital, no. "Som les primeres persones del planeta amb la càrrega de la immortalitat de les dades", diu Snowden. Al llibre ens explica l'abast d'aquesta immortalitat... i la catàstrofe de ser passius davant governs que emmagatzemen tota la nostra vida.

El llibre de Snowden està travessat per una por de la vigilància total: un món en què no hi ha moment en què l'individu no està monitoritzat per un gran sistema regit per algoritmes policials incapaços d'incloure un codi de permissivitat o relativitat. Les lleis fonamentals "no hi són per fer la vida més fàcil a les forces de seguretat, sinó per fer-la més difícil", diu Snowden.

4.- Perquè ens posa davant els ulls el gran debat: democràcia i tecnologia

El que revela Snowden és la prova que el poder usa la tecnologia per soscavar la democràcia: control de la ciutadania sense dir-ho a la ciutadania. Al llibre, l'exenginyer de sistemes de la CIA i l'NSA rememora l'aparició d'internet, i com la tecnologia que el sostenia va fer possible una àgora ciutadana en un entorn igualitari i creatiu. Un moment "feliç" en la vida del jove Snowden.

Més tard, la tecnologia queda en mans del que anomena "la comunitat d'intel·ligència". I allà s'espatlla la democràcia.

"El sistema constitucional només funciona quan cada una de les seves branques treballa com se suposa que ha de treballar. Quan no ho fan totes tres, estan fallant, però quan fallen expressament i en coordinació, el resultat és una cultura de la impunitat"

5.- Perquè la història de la filtració és una novel·la d'espies de no-ficció

A "Vigilància permanent", Snowden explica la seva vida d'infant, els primers contactes amb la informàtica amb un Commodore, els anys d'escola i el rebuig a la universitat d'un "computer geek", el sotrac de l'11S i el rampell patriòtic, el desgavell contractual dels serveis d'espionatge, l'amor amb la dona que l'ha acompanyat a l'exili a Moscou, el descobriment de la vigilància massiva "no per defensar els Estats Units, sinó per controlar-los", el debat ètic, la còpia de documents, les targes SIM amagades, el neguit de passar els controls, encriptacions, més encriptacions, encara més encriptacions, la tria dels periodistes de confiança, la fugida a Hong Kong, hotels de luxe, amagatalls, el vol a Moscou, camí de Quito, l'escala a Rússia, la vida aturada, l'activisme.

Els principals alertadors de la història contemporània

Karen Silkwood era, l'any 1974, tècnica d'una factoria a Oklahoma on es tractava el plutoni que servia de combustible a les centrals nuclears. Va descobrir, en patir ella mateixa episodis de contaminació, que la gran corporació on treballava falsificava els certificats de seguretat. Ho va denunciar i va morir en un accident de trànsit mai prou explicat.

Va morir a escassos quilòmetres d'on l'esperava un reporter del New York Times per publicar la història. La documentació que Silkwood portava va "desaparèixer" en l'accident. La seva història va saltar al cinema amb l'oscaritzada pel·lícula "Silkwood".

Chelsea Manning és un exsoldat i analista militar de l'exèrcit dels Estats Units, enviat a l'Iraq durant l'ocupació nord-americana del país posterior a la invasió de 2003. Sobre el terreny va tenir accés a documents que testimoniaven morts amagades de milers de civils, mentides, crims i vulneració de drets fonamentals per part dels efectius nord-americans, els contractistes privats i l'exèrcit iraquià.

En tornar als Estats Units, ho va filtrar a Wikileaks, juntament amb documents secrets de la guerra a l'Afganistan. La van condemnar a 35 anys de presó, però Barack Obama li va atorgar el perdó presidencial després de complir-ne 7.

Chelsea Manning (Wikipedia)

Durant l'estada a la presó es va sotmetre a una operació per canviar de sexe. Ara torna a estar empresonada per negar-se a testificar en un cas contra Julian Assange.

El vídeo d'un helicòpter militar dels Estats Units a Bagdad disparant contra civils entre riallades de la tripulació, filtrat per Manning, va escandalitzar l'opinió pública.

Mordechai Vanunu, tècnic nuclear júnior al centre d'experimentació del desert de Nègueb, a Israel, als anys 80 del segle passat, va extraure informació en forma de dades i plànols que certificaven l'existència d'un arsenal d'almenys 100 caps nuclears.

El món "sabia" que Israel tenia o era a prop de tenir l'arma atòmica, però no sospitava de la magnitud de l'arsenal.

En desacord amb les armes atòmiques, Vanunu va entregar la documentació al Sunday Times de Londres, que va publicar l'scoop l'octubre de 1986. Dies abans que es publiqués, Vanunu ja era en mans del Mossad.

Una agent va simular un idil·li, el va dur a Roma, i un sedant i un vaixell militar israelià camuflat van acabar la feina. Vanunu el van condemnar a 18 anys de presó. Ja ha sortit i viu a Israel amb una llista de restriccions que li fan la vida difícil. No pot parlar amb estrangers, i les detencions i fins i tot períodes de pèrdua de llibertat se succeeixen.

Hervé Falciani, enginyer de sistemes del banc suís HSBC que entre el 2006 i el 2008 va fer servir l'accés als llistats secrets de l'entitat per elaborar la que ja es coneix com a "llista Falciani": 120.000 clients de tot el món que blanquegen diners o evadeixen impostos, o fan les dues coses, amb un volum de frau que pot arribar als 300.000 milions d'euros.

Hervé Falciani (Wikipedia)

Falciani ha estat condemnat a cinc anys de presó, en absència, a Suïssa. Espanya n'ha denegat l'extradició al·legant que no hi ha doble incriminació, i el Constitucional ha validat la llista com una prova judicial, malgrat que l'obtenció s'ha fet de forma irregular.

Falciani ha explicat la seva filtració al llibre "La caja fuerte de los evasores"

Shuping Wang, metgessa xinesa, va denunciar als anys 90 del segle passat que la SIDA s'escampava a gran velocitat al país.

La gent, empobrida, es venia la sang als bancs de plasma públics i ningú no en controlava la idoneïtat. La van ignorar, silenciar i coaccionar.

Shuping Wang (Wikipedia)

Va ser agredida, acomiadada i apartada de la vida pública. Van represaliar el seu marit i va acabar exiliant-se als Estats Units. Amb el temps, Pequín va implantar les mesures sanitàries que reclamava.

Wang va morir fa només uns dies amb el reconeixement que la seva "alerta" ha salvat desenes de milers de vides.

Daniel Ellsberg, exanalista militar nord-americà que va alertar dels enganys del govern dels Estats Units a la població en relació amb la guerra de Vietnam.

Ellsberg havia participat en la redacció dels anomenats popularment "papers del Pentagon", on es certificava que la Casa Blanca mentia sobre el conflicte del Vietnam i que enviava joves al front tot sabent que la guerra estava perduda. Ellsberg va fotocopiar l'informe i el va fer arribar al New York Times i al Washington Post, que juntament amb altres diaris van desafiar la prohibició del govern i el van publicar.

Ellsberg el van acusar de robatori i de conspiració, que comportaven pena de presó de més de 100 anys. El van absoldre, però la Casa Blanca de Nixon li va intervenir il·legalment el telèfon i van arribar a irrompre i saquejar el despatx del seu psiquiatra.

Ha dedicat la seva vida a l'activisme social.

Steven Spielberg ha portat la història dels "Papers del Pentagon" al cinema.