Vigilant durant anys: així funciona la farmacovigilància, també amb les vacunes

Vigilància activa i amatent durant anys. A Catalunya hi ha un centre de farmacovigilància des de principis dels anys 80, però ara, des de l'arribada de les vacunes, el seu nom ressona més que mai. Què fa i per què serveix un centre com aquest? Hem pogut parlar amb la seva màxima responsable, Glòria Cereza.

La directora del Centre de Farmacovigilància de Catalunya explica com funciona el control dels medicaments. Tots els que hi ha al mercat han passat assajos clínics, en laboratoris i humans, i se n'ha demostrat l'eficàcia i la seguretat. Ja tenen els efectes adversos més freqüents identificats. Però, tot i així, almenys durant els primers 5 anys de sortir al mercat porten aquest símbol:

Vol dir que es necessita més informació de seguretat del medicament. Cereza apunta que qualsevol reacció adversa que se sospiti "s'ha de notificar". Per què? La directora és clara: "Sabem que no ho sabem tot quan el medicament surt al mercat."

I això també és així amb les vacunes. Amb la Covid, ara som en el que coneix com a fase 4, quan els fàrmacs es comencen a fer servir en el món real: els prenen milions de persones, de diferents edats, amb patologies prèvies i prenent altres medicacions. Els serveis de farmacovigilància són els encarregats de fer aquest seguiment. A Catalunya, la notificació la pot fer un professional sanitari o un particular, amb el que es coneix com a targeta groga. A targetagroga.cat es pot avisar de qualsevol sospita de reacció adversa a medicaments.

"Permet identificar nous riscos i identificar senyals: què és un senyal? Una hipòtesi d'una nova relació causal entre un medicament i un efecte advers."

Amb les vacunes per a la Covid se'ls ha girat feina. Cereza explica que en els anys anteriors a la pandèmia podien tenir 1.700 avisos. Ara ja n'han rebut quatre vegades més en els tres primers mesos de l'any: "És bestial."

La gran majoria de les notificacions d'efectes adversos ja són conegudes i ja estan incorporades a les fitxes tècniques. Però també en reben de rares i greus. La directora del Centre de Farmacovigilància de Catalunya argumenta que el que està passant amb les vacunes de la Covid-19 reforça la seva raó de ser: "Estem identificant coses rares, potencialment molt greus i que s'estan estudiant."

"Això que està passant ara amb les vacunes és normal, per a nosaltres és normalíssim."

I què es fa amb totes aquestes dades? La coordinació és internacional. Catalunya acumula i filtra dades, s'ajunten amb les d'Espanya, Europa, i, en última instància, amb l'OMS. Primer es notifiquen les sospites i quan realment s'acaba confirmant que hi ha una relació, s'avalua risc-benefici, i poden passar tres coses:

- Que s'actualitzi la fitxa tècnica del medicament advertint del nou efecte advers
- ​Que es contraindiqui per a determinats col·lectius
- Que es retiri del mercat

Així és com s'actua sempre amb tots els fàrmacs: acumular totes les dades disponibles per seguir-los avaluant. També les positives.

Cereza posa calma en el cert desgavell que s'ha generat al voltant de les vacunes: "Que poden tenir problemes? Sí, ara és AstraZeneca o Janssen, però recordeu quan es va començar amb Pzifer. Hi havia dubtes sobre la tecnologia de l'RNA i ara sembla que són les bones de la pel·lícula. Doncs tampoc. Per això hi ha aquests sistemes."

"Jo ho tinc clar: les vacunes són segures. Que no hem de deixar de vigilar-les? Per descomptat."

I per acabar, la directora del Centre de Farmacovigilància de Catalunya convida a centrar la mirada en les dades: "No perdem el focus. Estem tenint unes efectivitats al món real, a les persones que estan vacunades, que ni somiant ho hauríem pensat fa un any."