Vilanova celebra la guerra dels caramels, un dels actes més multitudinaris del carnaval
El carnaval és la data del calendari idònia per a la distensió i l'humor, fins i tot, en temps difícils. D'arreu de Catalunya, i del món, arriben imatges de disfresses, rues i festes, moltes de tradicionals, que es mantenen inalterables, any rere any, i també moltes altres en les quals s'introdueixen temes d'actualitat, que són tractats amb sàtira i simpatia. Un dels carnavals més antics i reconeguts del món el tenim ben a prop. És el de Vilanova i la Geltrú, que diumenge ha celebrat un dels actes més multitudinaris: la guerra de caramels.
Redacció / TVCActualitzat
Una seixantena d'entitats han desfilat i ballat pel centre de Vilanova i la Geltrú, convertint els carrers en catifes de caramels; més de 122 quilos de llaminadures han format la munició per lliurar una batalla en el cor de la vila, en la qual també han participat els més petits. Es tracta d'una tradició de més de dos segles que es transmet de pares a fills. Els menuts inicien la seva guerra de caramels al ritme de la Turuta, una marxa militar que ja és l'himne del carnaval. Les dones, amb clavells i mantell, i els homes amb barretina, esperen el tret de sortida a la guerra.
Una de les coses interessants que passen durant els dies que se celebra el carnaval de Vilanova és que s'escriuen moltes històries d'amor. Com la del cap de colla del Motoclub, el Jordi Suriol, que va iniciar una relació més seriosa amb la Pilar Calvo arran del Carnestoltes. Les comparses són un dels actes més populars, i com que acostuma a ser per parelles, la cosa convida a l'apropament i a l'alegria. Com diu la Pilar, "la comparsa t'enamora". Després d'inscriure't en alguna de les més de seixanta associacions que hi participen, com a federades o no, et pot passar que, com al Jordi, un comenci a sentir un "feeling més carinyós i més emotiu" amb persones que abans eren només conegudes. "La comparsa és diferent i aquí a Vilanova es viu molt bé", explica la Pilar. El funcionament és senzill. S'estructuren en un centenar de bandes infantils, juvenils i adultes que són acompanyades per formacions musicals amb un mínim de nou músics. Seran els encarregats d'interpretar, sobretot, "La Turuta", una marxa que amb el temps ha esdevingut un himne indisocialble d'aquesta data.
Una de les coses interessants que passen durant els dies que se celebra el carnaval de Vilanova és que s'escriuen moltes històries d'amor. Com la del cap de colla del Motoclub, el Jordi Suriol, que va iniciar una relació més seriosa amb la Pilar Calvo arran del Carnestoltes. Les comparses són un dels actes més populars, i com que acostuma a ser per parelles, la cosa convida a l'apropament i a l'alegria. Com diu la Pilar, "la comparsa t'enamora". Després d'inscriure't en alguna de les més de seixanta associacions que hi participen, com a federades o no, et pot passar que, com al Jordi, un comenci a sentir un "feeling més carinyós i més emotiu" amb persones que abans eren només conegudes. "La comparsa és diferent i aquí a Vilanova es viu molt bé", explica la Pilar. El funcionament és senzill. S'estructuren en un centenar de bandes infantils, juvenils i adultes que són acompanyades per formacions musicals amb un mínim de nou músics. Seran els encarregats d'interpretar, sobretot, "La Turuta", una marxa que amb el temps ha esdevingut un himne indisocialble d'aquesta data.
