Villarejo suggereix que el CNI va encarregar a l'imam de Ripoll un "comando fictici"

L'excomissari de la Policia Nacional José Manuel Villarejo ha precisat aquest dimecres una mica el que va dir aquest dimarts durant la declaració en el judici que li estan fent a l'Audiència Nacional.

A l'entrada d'aquesta institució judicial ha suggerit a la premsa que l'esperava que l'imam de Ripoll hauria actuat a les ordres del CNI, però només per organitzar un "comando fictici".

Segons ha dit, després de la mort de l'imam a les Cases d'Alcanar la situació "se'ls va escapar de les mans":

"Jo el que he dit en relació amb l''ensurt' és que moltes vegades s'han provocat comandos ficticis per tranquil·litzar i tal. I que, probablement la intenció en absolut va ser provocar cap atemptat, però sí donar l'aparença de risc perquè Catalunya sentís la necessitat de la protecció de l'Estat, i se'ls va escapar de les mans quan l'imam va morir i els petits, jovenets, no van saber com reaccionar."

Villarejo ha continuat declarant aquest matí de dimecres a l'Audiència Nacional en el judici pel cas Tàndem, en què es reuneixen tres peces separades de la macrocausa contra ell.

"Si volen proves, vagin als meus arxius"

En la declaració, ha assegurat que hi ha proves sobre la implicació del Centre Nacional d'Intel·ligència, el CNI, en els atemptats del 17A, però que no les pot fer servir perquè ell ja no les té.

En aquest sentit, s'ha queixat que li van confiscar tots els arxius i documents, i no n'hi han donat còpies per poder defensar-se, malgrat que ho ha demanat moltes vegades:

"Si volen proves, vagin als meus arxius i notes informatives, mirin el que tinc."

"La prova més evident de tot és que no em volen donar els meus arxius."

"Ja s'ha fet això a l'operació Catalunya"

Preguntat pel fiscal sobre alguns dels documents, ha donat a entendre que poden haver estat manipulats per incriminar-lo, i ha posat l'operació Catalunya com a exemple que això es fa:

"Li puc explicar mil mètodes d'alterar una paraula i tal, ja s'ha fet això a l'operació Catalunya, en el tema de Catalunya, alterant correus, accedint als servidors, n'hi ha 20.000... Avui en dia la tecnologia és tan brutal, es pot alterar les coses, i clar, quan és l'Estat, o qui diu representar l'Estat, el que hi ha al darrere de l'aportació de proves, doncs probablement el senyor fiscal estigui enganyat i el tribunal també pot estar confós."

En les declaracions d'aquest dimarts Villarejo va focalitzar la responsabilitat de la relació entre l'imam Abdelbaki es-Satty i el CNI en el que llavors era el seu director, Félix Sanz Roldán.

Villarejo ha tornat a parlar amb la premsa quan ha sortit de la sessió d'aquest dimecres, i ha insistit que al CNI "se li va escapar de les mans" i n'ha responsabilitzat directament Sanz Roldán:

"No es pot fer sempre el vell truc de presentar com una mena de comando que després es desestabilitza a l'últim moment, se'l deté per donar la impressió que Catalunya necessita més al govern espanyol i tal, i després se li va escapar, així de clar, rotundament, i ho lamento moltíssim, perquè la immensa majoria dels que formen el CNI són gent abnegada i treballadora."

Les valoracions de Colau i de Cunillera

Mentre era a dins de l'Audiència Nacional diversos responsables polítics han reaccionat a les paraules de Villarejo: l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat proves:

"Si es fan afirmacions greus, que s'acompanyin de proves."

Colau ha demanat a Villarejo "aclariments i transparència" per evitar que aquestes polèmiques facin patir encara més les víctimes dels atemptats.

Per la seva banda, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha afirmat en una roda de premsa que Villarejo no té "cap credibilitat" i que només busca "protagonisme":

"Té una llarga trajectòria d'intentar sembrar ombres de sospita sense aportar mai proves."

Cunillera ha afegit que les "insinuacions" de l'excomissari "no tenen base lògica ni material", i que "no tenen més explicació que les ganes d'enredar".

Demanen una comissió d'investigació al Congrés

Les paraules de Villarejo d'aquest dimarts i aquest dimecres han aixecat una considerable polseguera política i mediàtica a Catalunya, però se n'ha parlat molt poc a la resta d'Espanya.

Mostra d'això és que el govern espanyol ha parlat només per boca de la delegada del govern a Catalunya, i cap ministre ni cap altre alt càrrec hi han fet referència.

En aquest sentit, finalment són set els partits que s'han posat d'acord per demanar que el Congrés creï una comissió d'investigació sobre els atemptats de l'agost del 2017.

Són tots partits catalans, bascos, gallecs i mallorquins, Junts, ERC, la CUP, Bildu, el PDeCAT, el BNG i Més Mallorca, i en l'escrit de petició, presentat aquest dimecres, qualifiquen de "terrorisme d'estat contra població civil" el que ha explicat Villarejo.

Investigació aturada a l'Audiència Nacional i al Congrés

La investigació del rerefons dels atemptats del 17-A va ser desestimada per l'Audiència Nacional el setembre del 2019, al·legant que no era necessari fer-la.

També va quedar aturada a la comissió de secrets oficials del Congrés. En aquest sentit, l'exdiputat de Convergència i Unió Jordi Xuclà, que n'era membre quan hi va comparèixer Sanz Roldán, ha reclamat que es revisi com funciona:

"Una anomalia molt important de la democràcia espanyola és que la Llei de Secrets Oficials no estableix uns períodes d'aixecament del secret, i això és el que passa als països europeus i és el que passa als Estats Units. S'hauria de modificar aquesta llei i s'hauria d'acotar en el temps allò que és secret, a més a més de revisar moltes coses que ara es consideren secretes."

Entrevistat al programa Més 3/24, Xuclà ha recordat que la Llei de Secrets Oficials actualment vigent encara és la que es va aprovar durant la dictadura franquista. 

Els atemptats del 17-A

Es-Satty va morir el 16 d'agost del 2017 en una explosió a la casa d'Alcanar on ell i uns quants joves de Ripoll estaven preparant els explosius per cometre un gran atemptat a Barcelona.

L'endemà un dels joves, Younes Abouyaaqoub, va fer l'atropellament massiu a la Rambla de Barcelona amb una furgoneta, en el qual va matar 14 persones.

La matinada del 17 d'agost cinc dels joves van atropellar diverses persones al passeig marítim de Cambrils, i en van apunyalar d'altres.

El balanç dels atemptats va ser de 16 morts i 140 ferits, a banda dels terroristes que hi van morir.