20 anys del tsunami més devastador: què ha canviat i què n'hem après

El tsunami que va arrasar avui fa vint anys bona part de les costes de l'oceà Índic, el més mortífer i devastador de la història, va canviar radicalment la manera com ens preparem davant d'aquests fenòmens i com es dona resposta a les emergències.

El 2004 pràcticament cap país tenia sistemes d'alerta primerenca per tsunamis i ningú no va avisar la població que després del terratrèmol de magnitud 9 al mig del mar arribarien onades de fins a 50 metres que es movien a més de 800 quilòmetres per hora i arrasaven tot el que trobaven.

Avui en dia, continuem sense poder evitar els tsunamis, però els sistemes d'alerta s'han estès fins a tot a països com el nostre, on la possibilitat d'un fenomen d'aquest tipus és escassa.

Sergi Delgado, subdirector general de Programes en Protecció Civil, explica que a Catalunya hi ha un protocol ben definit d'actuació per a situacions d'emergència i detalla com funciona: 

"Saltarien les alertes perquè estan pensades per a aquestes situacions d'immediatesa, on hi ha un risc i una instrucció per a la població, d'allunyar-se de la línia de costa. Sabríem l'hora, la zona i la dimensió de l'impacte i podríem llançar aquesta alerta amb les instruccions precises."

Delgado assegura que actualment Catalunya disposa de sistemes que podrien predir sismes de manera avançada. I també detectar-los amb prou anticipació: "Més de mitja hora, com a mínim. Ens dona un cert marge."

Les lliçons apreses de la catàstrofe

De l'operació humanitària desencadenada per socórrer els milions de damnificats del tsunami de l'Índic també se'n van extreure lliçons. L'infermer Toni Albiach destaca que el que ha canviat, a escala internacional, en la resposta a aquest tipus de desastres és sobretot la manera d'organitzar-se:

"El que vam aprendre moltíssim és a nivell organitzatiu. El que has de fer en una situació així és designar zones i adjudicar cada zona a un equip. I que aquest equip s'espavili i després es reti comptes de què s'ha fet i com."

També considera fonamental que hi hagi un únic centre de coordinació i no diversos: "Estaves treballant i de sobte arribava un senyor de l'ACNUR i et deia que havies d'anar a una altra banda. I dèiem: 'Ostres, però si aquí encara no hem acabat!'"

Prevenir és sempre la millor opció

Albiach, que va ser a Bandaaceh, a Sumatra, amb l'equip dels Bombers de la Generalitat, explica que arran d'aquella experiència van canviar la manera de preparar-se per a situacions d'aquest tipus.

"Ara ja tenim material específic preparat per a grans desastres i catàstrofes. Per a tot això, hi ha uns contingents preparats que ens fan guanyar ben bé 48 hores, que són primordials."

Albiach explica que és vital anticipar-se als danys i disposar prèviament del material necessari. I assegura que en aquell tsunami hi va haver "una corba brutal" de gent que va morir les primeres hores per falta d'assistència.
 

Una nova manera de recollir dades forenses

I una tercera lliçó apresa d'aquell tsunami és la que afecta les pràctiques forenses. Eneko Barberia, membre de l'equip de professionals desplaçat a la zona del desastre per identificar cadàvers, explica que arran d'aquell desastre es va canviar la manera de treballar per assegurar que la comprovació genètica es feia amb protocols de qualitat:

"Com que hi havia tantíssimes nacionalitats era molt complicada la comparació i l'obtenció d'informació de qualitat. Perquè venia de moltíssimes maneres. Per tant, es van posar en marxa un conjunt d'actuacions de bones pràctiques perquè no es tornés a repetir."

Es van implantar controls de qualitat per garantir que tots els processos s'havien fet bé, una pràctica que ara s'aplica a totes les emergències.