Vint anys dels grans incendis de la Catalunya Central

El juliol de 1994 va marcar un abans i un després en la història dels incendis forestals a Catalunya. "Veure com al migdia sortia un foc de Montmajor, a Gargallà, i que en tres hores el teníem aquí, això era impensable", recorda Martí Corominas sobre uns focs que s'expandien molt ràpidament: "vam anar tots cap allà a ajudar la gent a apagar el foc i, quan ens en vam adonar, ens havia passat el foc per sobre nostre i el teníem a casa".

Aquells focs, els més greus que ha viscut mai Catalunya, van cremar més de 45.000 hectàrees i van comportar un canvi en la percepció dels incendis. El dispositiu antiincendis que hi havia en aquell moment es va demostrar impotent per aturar els focs. L'1 i el 2 de juliol es van declarar els primers incendis, a Collserola i a Calders. L'endemà hi va haver focs més importants: a Puigcerdà, Camarasa i Tordera. Finalment, el dia 4, aquest divendres en fa vint anys, se'n van declarar 80, seixanta dels quals simultanis, amb un balanç de cinc persones mortes.

En cinc dies, es van evacuar més de 6.500 persones. "Vam agafar les persones i el gos, la resta ho vam deixar tot i ens en vam anar cap amunt, buscant el lloc on semblava que el foc no ens havia d'agafar i tot i així encara ho vam passar malament fins que no vam veure que estàvem salvats del tot", assenyala Marcel·lí Ferrer.

Els focs més grans del Mediterrani

Els primers dies de juliol, les condicions meteorològiques a la Catalunya Central, amb temperatures de més de 40 graus, ràfegues de vent de 50 km/h i una humitat baixa, van facilitar que el foc es propagués a molta velocitat.

Al Bages i al Berguedà van cremar alguns dels focs més grans de la història del Mediterrani. "Ho recordem com una cosa grossa per a la comarca i per a tot el país", indica Jordi Rovira, que qualifica els records de fa vint anys com "una sensació molt agra, perquè no solament vam perdre bestiar, coberts, moltes coses... sinó que vam perdre l'entorn. I l'entorn per a nosaltres va ser una cosa de la qual vam trigar anys a recuperar-nos".

Els focs també van canviar el paisatge dels boscos a la Catalunya Central. Fa vint anys, el bosc era sobretot una massa de pi, una espècie de creixement ràpid que havia guanyat terreny a alzines i roures. "Aquest incendi ens va fer aprendre que això era un error i que potser no calia córrer tant: que allà on toca, que hi hagi alzines", diu Corominas.

Suport de més de 20.000 voluntaris

Tots els cossos de seguretat i més de 20.000 voluntaris van ajudar els Bombers, desbordats per la situació a causa dels pocs mitjans i una concepció de la feina molt diferent de l'actual. La Generalitat fins i tot va demanar ajuda a helicòpters francesos perquè tots els seus efectius ja estaven treballant en altres focs.

Després de cinc dies de lluita contra les flames, el 8 de juliol els Bombers van considerar controlats els incendis. En total, el Berguedà i el Bages havien perdut més del 50% de la superfície dels seus boscos.