Vint-i-dos morts en l'atac israelià més letal al centre de Beirut des de l'escalada contra Hezbollah

L'exèrcit israelià manté l'ofensiva sobre el Líban. Després de setmanes d'atacs continguts, principalment sobre els barris del sud de la ciutat controlats per Hezbollah, Israel ha executat aquest dijous al vespre l'atac més mortal al centre de Beirut d'aquesta última escalada contra l'organització xiïta.

Els bombardejos han deixat 22 persones mortes i 117 de ferides, segons les autoritats libaneses. 

Els atacs s'han produït als barris de Basta i Ras al Naba'a, zones de majoria xiïta densament poblades, sense que l'exèrcit israelià n'advertís prèviament la població civil. Aquests barris són lluny de Dahieh, el districte del sud on fins ara s'havien concentrat la majoria dels bombardejos.

Segons mitjans locals, l'objectiu de l'atac era Wafiq Safa, un alt dirigent de Hezbollah. La CNN ha informat, citant una font de Hezbollah, que Safa no ha mort en el bombardeig.
 

Els Estats Units insisteixen en la solució diplomàtica

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, continua demanant aturar l'escalada al Pròxim Orient per la via diplomàtica.

En una trobada de líders del sud-est asiàtic a Laos, Blinken ha assegurat que el seu país treballa "cada dia de manera intensa per evitar que el conflicte s'estengui".
 

Sánchez demanarà a la comunitat internacional que no vengui armes a Israel

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha explicat aquest divendres que demanarà a la comunitat internacional que s'aturin les exportacions d'armes a Israel en considerar que la "invasió" del Líban contravé el dret internacional.

Sánchez ha fet l'anunci en una roda de premsa a Roma després d'una reunió amb el papa Francesc. El president espanyol ha assegurat que el seu govern "des del passat 7 d'octubre no exporta cap tipus d'armament ni de material a Israel".

El Centre Delàs va denunciar al febrer que al novembre es va produir un enviament de munició des d'Espanya cap a Israel per valor de prop d'un milió d'euros. El govern espanyol va argumentar que aquesta exportació s'havia aprovat abans del 7 d'octubre i que no era material "susceptible de ser usat en conflicte".