Vinton Cerf: "Aviat serem cíborgs. Ara estudiem com iniciar sessió amb una cama"

És un guru tecnològic amb formes de lord anglès. Vinton Cerf, considerat un dels "pares" d'internet i vicepresident mundial de Google, 75 anys, impecable en vestit de tres peces, acaba de recollir el Premi Internacional Catalunya com a creador -juntament amb Robert Khan- d'una eina revolucionària per a la societat. També per la seva contribució a l'arrencada del domini .cat. Parlem amb ell sobre dependència tecnològica, xarxes socials i l'internet del futur. Creu que el pròxim pas serà estar connectat a internet per sensors i dispositius que ens permetran viure molts més anys.

Vostè va crear internet als anys 70...  Es considera un addicte a la xarxa?

(Riu) No sé si sóc un addicte, però utilitzo intensivament la xarxa. Per exemple, ara estic escrivint un llibre amb un company que viu a Mèxic. La setmana que ve ens tancarem i, gràcies a les videoconferències, l'enllestirem. A més, a mi em passa que no puc escriure més de dues frases sense connectar-me a internet, perquè de cop em ve al cap una pregunta... i, evidentment, vaig a Google a buscar la resposta.

Però diu que hi ha coses de l'internet d'avui que no li agraden tant…

Sí. Voldria canviar, per exemple, les xarxes socials, perquè tenen un efecte peculiar en les persones. Les xarxes socials premien els continguts que capten la nostra atenció i això acaba incentivant els comportaments més extrems. Hem de trobar un altre model i acabar amb aquests incentius sempre al voltant de l'atenció. Penso que la tecnologia pot fer coses per prevenir certs comportaments humans. Però també et diré que jo ara llegeixo molt Shakespeare, i allà ja hi trobes tots els comportaments que passen a internet avui dia i que no m'agraden. Els homes som homes, dins i fora de la xarxa. 
 

Sigui com sigui, vivim una dependència de la xarxa. Acabi la frase: "Si internet deixés de funcionar avui..." 

Ho notaria tothom. Internet és una infraestructura i en té totes les seves característiques, com l'electricitat o les carreteres. Ningú hi para atenció fins que deixa de funcionar. I amb les smart citys i l'internet de les coses això anirà a més. La bona notícia és que ja hi ha qui investiga com crear connexió a internet des de les cases, de la mateixa manera que un generador és capaç de crear electricitat per si falla la xarxa. I la tendència serà baixar la informació del núvol i tenir-la disponible en local.  És el que anomenem "Edge Computing".

I quin creu que serà el futur d'internet?

Veig un món que arribarà en els pròxims 10 o 20 anys, que ara mateix només és ciència-ficció, però que serà possible per l'enginyeria. Estic convençut que veurem molts més aparells electrònics connectats al nostre sistema neuronal: ara ja es fan implants coclears a les orelles. Però tindrem implants d'ulls pels cecs, d'espina vertebral per recuperar les cames.

Li volia preguntar sobre els robots del futur i vostè em diu que en el futur nosaltres serem robots!

Bé, ara ja hi ha el debat de quin ha de ser el protocol estàndard per poder crear múltiples dispositius connectats compatibles. Ja estudiem quin ha de ser el protocol estàndard per iniciar sessió amb els nervis de la cama. Serem cíborgs en aquest sentit...  i això és molt emocionant!

S'imagina que algun dia internet pot quedar tan obsoleta com ara ho és el telègraf? 

I tant! Internet algun dia serà substituït. Per això només passarà quan aparegui quelcom que faci el mateix que internet, però encara millor i més barat! Alguna cosa que sigui universal -amb uns mateixos estàndards per a tot el món-, que permeti la connexió amb tot el món, inclòs l'oceà, i també amb molts d'altres dispositius. Alguna cosa millor que el Wi-Fi, millor que el núvol on pugem tota la informació. 
 

Ara vostè és vicepresident mundial de Google. És com un ambaixador i evangelista de la xarxa a tot el món. Què n'aprèn, de Google? 

El que més m'agrada és el contacte amb la gent jove. És una gran companyia i s'intenten coses grans. Els joves venen i em presenten les seves idees. A vegades els dic: "Ah! això ja ho vam intentar i no va funcionar. Aleshores penso: espera, en aquell moment no hi havia això, ni allò. I els dic, per què no? Ara podria ser possible". 

També ha de parlar amb molts polítics...

Sí, he descobert que, perquè entenguin la naturalesa d'internet, va molt bé usar metàfores senzilles. Si les identifiquen després és molt més senzill que legislin tenint en compte el funcionament d'internet. Però és una feina que no s'acaba mai, perquè els polítics venen i se'n van. 
 

Ara, el Parlament Europeu acaba d'aprovar l'article 13, que regula més estrictament els continguts que tenen drets d'autor. Què en pensa? 

Bé, primer et diré que el copyright no ha existit sempre. Els seus orígens eren per controlar la informació. A Anglaterra no podies publicar res sense el permís de la corona. Ara, el copyright té una altra funció: que els autors rebin una compensació per la seva creació. Però el creador té aquests drets un període molt llarg de temps, més enllà de la seva mort, fins que passa a ser de domini públic. I a internet crec que estem fent un ús excessiu del mecanisme del copyright que beneficia els agents que controlen aquests continguts sense pensar en els beneficis socials de compartir informació. Necessitem equilibrar les dues funcions i crec que encara hem de trobar aquest equilibri. 
 

Què li sembla la campanya que el proposa a vostè, al seu company Robert Khan i al creador de la web Tim Berners-Lee per al Premi Nobel de la Pau?

Per ser honest amb tu, el problema és que internet no sempre promou la pau. També promou moltes divisions. La pregunta és: els efectes socials i econòmics positius que ha tingut... de qui són mèrit? No veig clar que la tecnologia tingui aquest mèrit. El reconeixement se l'haurien d'endur les persones que han trobat com utilitzar aquesta tecnologia de forma constructiva. Així, doncs, qui es mereix realment el premi?