Vinyes que agonitzen al Penedès: "O tenim un reg de suport o això serà un desert"
A primer cop d'ull sembla una vinya més, com tantes d'altres que formen el paisatge del Penedès. Quan ens hi apropem observem que els brots que tenen els ceps són molt petits i no tenen cap senyal de verdor. Un primer indici estrany per a aquestes alçades del calendari.
Arriba l'Andreu Piñol, el viticultor del Pla del Penedès amb qui ens hem citat. Després d'una primera salutació, s'acosta a un dels seus ceps i, sense fer cap esforç, com qui estripa un paper, n'arrenca una de les branques principals. Aquesta vinya no és jove, té uns quaranta anys, i les seves branques tenen un gruix considerable. Andreu Piñol es mira els seus ceps amb una cara que combina la preocupació i la tristesa:
"Ara mateix hauríem de tenir una vegetació de metre o metre vint i ens hem quedat amb unes branques d'entre deu i vint centímetres. Si no plou de seguida i amb quantitat, aquesta vinya estarà morta."
De moment encara està viva, però tot apunta que està agonitzant. Després de més de tres anys de sequera, les vinyes del Penedès estan arribant a límits extrems.
El cep és una planta de secà i, per tant, tradicionalment no havia necessitat que s'hagués de regar. Avui, però, la tradició comença a ser un record del passat. El present està canviant i el futur és més que incert. L'Andreu ens explica que quan va a treballar a la seva vinya, es passa més estona mirant el cel que la terra.
"Ja hem hagut d'arrencar algunes vinyes. No han pogut sobreviure a la sequera i, si continuem amb aquesta dinàmica, no tornarem a plantar-ne.
L'administració ens dona un marge de vuit anys per fer-ho, però si es manté aquesta situació deixarem perdre els drets i quedarà la terra abandonada. El que no podem fer és plantar una vinya perquè se'ns torni a morir."
Vinyes amb sistema de reg
No gaire lluny, a Subirats, ens trobem amb una imatge que, fins no fa gaire, era insòlita. Vinyes amb metres i metres d'una canalització de plàstic que ressegueix totes les fileres. És el sistema de reg que ja fa un temps que el seu propietari, en Josep Maria Albet, del celler Albet i Noya, va instal·lar-hi.
Els ceps tenen un altre aspecte i ja es comencen a veure les primeres fulles. Uns brots verds, però, que no esborren la preocupació. L'aigua que fan servir per regar també comença a escassejar.
"Les aigües freàtiques van baixant, els pous cada cop són més baixos i alguns ja s'han assecat. Per tant, no hi ha més aigua. El sistema de reg no està funcionant. La restricció no ens la dona el govern, ens la dona la natura. No tenim amb què regar. O tenim un reg de suport o això acabarà sent un desert."
L'expressió "reg de suport" ja fa temps que plana pel Penedès. És el terme que fan servir una vintena de cellers i de viticultors que estan sumant esforços per obtenir aigua com sigui. L'objectiu, mantenir vius els ceps i assegurar un mínim de producció per també mantenir viu el principal motor econòmic de la comarca. Eloi Montcada Elías és enginyer agrònom i mànager del clúster Innovi, i destaca que busquen "solucions imaginatives per aconseguir aigua per a les vinyes del Penedès". De moment, plantegen tres alternatives:
"D'una banda, no deixar perdre l'aigua depurada que es pot obtenir en instal·lacions que poden tenir els mateixos cellers o bé procedent de depuradores municipals. Una segona solució passaria per fer servir aigua dessalada del mar i, per últim, plantegem acumular l'aigua de pluja en petits microembassaments en diferents punts estratègics."
Totes aquestes solucions formen part del projecte del reg de suport que ja han traslladat al Departament d'Acció Climàtica.
De moment, el govern ha rebut amb bons ulls aquesta iniciativa i està estudiant les mesures proposades. D'entre aquestes solucions, la més ambiciosa, per la complexitat que suposa, és la de fer servir aigua del mar.
En aquest sentit, els cellers i viticultors que impulsen aquesta iniciativa posen a sobre de la taula que la millor opció és redimensionar la futura dessaladora del Foix que s'ha de construir a les instal·lacions de l'antiga tèrmica de Cubelles. Plantegen que es dupliqui la capacitat de producció que està projectada avui en dia i així poder fer servir aquesta aigua per al reg de suport.