Violacions: les dones demanen ajuda mèdica, però encara tenen por de denunciar

Arran dels últims casos de violacions múltiples, una de les preguntes que ve al cap és si han augmentat les agressions sexuals.
Segons els Mossos d'Esquadra, l'any passat hi va haver 833 denúncies a Catalunya: van augmentar un 10% respecte al 2017.

Si mirem les dones ateses a Barcelona per agressions sexuals al Clínic, l'hospital de referència en aquests casos, l'any passat van ser 448. Més d'una dona atesa al dia. Amb una dècada veiem com gairebé s'han triplicat: el 2008, s'hi van atendre 170 dones.

Les agressions en grup, amb dos o més autors, són una minoria del total, tot i que només a Barcelona la xifra ja va arribar a 33 violacions múltiples l'any passat.

Segons les professionals que fan la primera assistència, no és que ara hi hagi més agressions sexuals que abans, sinó que ara les dones han pres més consciència del fet que poden demanar ajuda, que poden anar a l'hospital i que allà les atendran. Per això se'n comptabilitzen més casos.

Molt poques, però arriben als jutjats, perquè la víctima té por de les conseqüències de la denúncia. Per això, moltes vegades de la violació només hi haurà testimoni a l'hospital, on, amb teràpia, a les dones agredides se les pot ajudar a superar el malson.

N'hem parlat amb Lluïsa Garcia-Esteve, psiquiatra coordinadora del programa d'intervenció d'agressions sexuals de l'Hospital Clínic.

Culpa, vergonya, desconfiança i, sobretot, por, molta por... Són algunes de les emocions que els professionals sanitaris reconeixen en les víctimes d'agressions sexuals i que poden tenir la seva màxima expressió en casos de violació en grup.

"Un sentiment més gran d'humiliació i de vexació, és a dir, que amb tu han jugat com a objecte per fer una orgia de mascles. I sobretot en aquests que hi ha una exposició social, tot el que és culpa o vergonya està molt intensificat."

Avui, les dones violades s'atreveixen més que mai a demanar ajuda mèdica. Anys enrere triaven el silenci per curar les ferides.

"Moltes vegades se n'anaven a casa, es dutxaven i no ho deien a ningú. I l'endemà, a treballar, o a estudiar o a escola. Hi ha moltes agressions que estan ocultes, que no les han dit mai."

Ara, l'assignatura pendent és arribar als tribunals. Les seqüeles psíquiques sovint són més greus que les físiques i pensen que, si denuncien, ho poden passar pitjor i sentir-se jutjades elles, també fora dels jutjats, si el cas es fa públic.

"Qüestionaran el seu relat, qüestionaran el seu comportament durant l'agressió: 'Per què no et vas defensar? Per què no t'hi vas resistir?' La millor arma per sotmetre algú és inocular-li la por, i amb allò tu fas el que vulguis des del punt de vista psicològic, del comportament humà. Llavors, si tu estàs jutjant un comportament humà. hauries de tenir coneixement sobre el comportament humà."

El fet que a una dona violada la creguin als jutjats pot formar part de la seva recuperació. Una teràpia personalitzada la pot ajudar a superar l'estat d'indefensió, desconfiança i trauma a què es pot veure abocada després de la violació. Els que tracten dia a dia amb elles afirmen, però, que calen més recursos i que encara s'ha de treballar per situar les agressions sexuals a les dones com una prioritat pública.

"Els que heu de fer prevenció, feu prevenció; els que heu de fer lleis, feu lleis, i els que hem de fer atenció, fem atenció, però tot això focalitzat en la víctima, centrat en les dones, amb una perspectiva de gènere clara, perquè si no ens tornarem a embolicar."