L'equip que ha fet possible aquesta investigació està format pels periodistes Karma Peiró i Xaquín González, i la documentalista Rocío Minvielle
Les dades
Es calcula que una de cada 16 dones ha passat per un fet greu el 2018, en total, 201.210 dones. Més de 75.000 han estat víctimes de fets molt greus i 23.000 es van atrevir a denunciar-ho, i es van iniciar processos judicials d'un parell d'anys. D'aquestes, 5.200 dones van demanar ordres de protecció, però els jutjats catalans només van concedir-ne la meitat.
Catalunya és la comunitat autònoma que menys ordres de protecció concedeix de tot l'estat espanyol. No és un tema nou. En la darrera dècada ha ostentat aquest rècord. Malgrat les mobilitzacions i la indignació ciutadana cada cop que assassinen una dona, la violència masclista encara no es visibilitza prou.
La violència contra les dones és un problema estructural, d'enorme complexitat. Ni el perfil dels agressors ni el de les víctimes es pot associar a una classe social, estudis, edat o situació econòmica. Elles se senten desprotegides pel sistema perquè veuen com es posa en dubte o es minimitza la violència masclista viscuda quan l'expliquen als jutges.
S'han creat protocols d'atenció a les dones agredides i nombrosos serveis per acompanyar-les, però no n'hi ha prou. Són eficients les polítiques públiques dedicades a erradicar la violència masclista? I el pressupost que s'hi inverteix?