Violència masclista i prostitució: "La dona en un prostíbul no té cap valor"

Les estadístiques sobre violències masclistes i feminicidis no analitzen si la víctima era una dona que exercia la prostitució, tot i que entre les agredides i les mortes, elles també hi són. 

Les entitats, que treballen amb els perfils més fràgils que es troben en aquesta situació, asseguren que són més vulnerables davant les violències. Difícilment el seu patiment surt a la llum perquè els entrebancs per denunciar se'ls fan una muntanya, i com a conseqüència, moltes acaben quedant al marge del sistema de protecció. 

Ara bé, també n'hi ha que aconsegueixen trencar amb aquestes violències.
 

El cas de la Maria

Fa uns mesos que la Maria ha tornat a estudiar i aviat espera poder treballar. Un cop policial al club on estava va treure-la d'una situació d'explotació sexual on es va veure involucrada per ajudar la seva família. Li havien promès que guanyaria molts diners i es va trobar un malson.

"Ho vaig fer per una situació econòmica que estava vivint al meu país, estava molt oprimida", ens explica quan la coneixem a les oficines de la Fundació APIP-ACAM, l'entitat que li ha donat suport des del moment que va decidir prestar declaració policial. "Allà vaig conèixer les persones que m'estan ajudant", ens diu.

També explica que el seu nom real és un altre, però que prefereix utilitzar-ne un de fictici perquè encara té por dels proxenetes que la van portar aquí: "Em van prestar el passatge, vaig venir, però després havia de pagar-ho i la manera de pagar-ho havia de ser prostituint-me."

A més, recorda que les feien tenir sexe sense protecció o drogar-se amb els clients. També havia vist com agredien algunes companyes del club. Al seu costat hi ha Natalia Massé, responsable del Programa de Dones de la Fundació APIP-ACAM: 

"És importantíssim el fet que la policia coordini amb les entitats especialitzades els processos de denúncia perquè puguem atendre la dona des del primer moment i informa-la dels seus drets."

"La porta d'entrada a la prostitució és la precarietat"

Altres entitats, com Metges del Món, també treballen amb dones especialment fràgils de l'entorn de la prostitució i constaten fins a quin punt les violències que reben poden ser invisibles. Així ho explica Yvette Damas, vocal de Metges del Món i voluntària de l'entitat:

 "Elles no ho identifiquen com a violències. Perquè entenen que forma part de l'exercici de la prostitució. A banda que tampoc se senten segures per anar a denunciar."

La Carla --nom fictici-- és una de les mil dones a qui acompanyen: "Jo li deia que no podia denunciar perquè estic indocumentada i si denuncio em poden deportar". Però finalment es va atrevir a fer-ho i, a partir de llavors, li va canviar la vida. Va saber que el seu abusador ja tenia antecedents i va aconseguir regularitzar-se:

"Vaig fer una primera formació i em van trucar per a una oferta de feina; ara treballo amb dones que exerceixen la prostitució."

Per a Yvette Damas "és urgent legislar d'una manera que protegeixi aquestes dones i garanteixi una opció de futur. Com? Cal una reforma de la llei d'estrangeria, facilitar recursos residencials, han de poder tenir una feina, una oportunitat". 

Per la Carla, com per la gran majoria, deixar enrere la prostitució és un pas molt complicat: "Jo pensava: em retiro d'aquí a sis mesos, ja no vull seguir, però sempre passa alguna cosa: o emmalalteix la meva mare... o cal fer una cirurgia a algú de la família...".

Explica que això la va condicionar per continuar exercint, ja que no tenia "cap altra manera de viure. Com sobreviuré? De què treballaré, si estic indocumentada!"

Des de Metges del Món insisteixen que, com el cas de la Carla, en molts casos, "la porta d'entrada a la prostitució és la precarietat. Però aquesta precarietat és alhora la barrera principal que es troben per poder sortir". 

Coincideixen en aquesta anàlisi des d'APIP-ACAM. Expliquen que la vulnerabilitat econòmica i administrativa --el fet que moltes estan en una situació administrativa irregular-- fa que sovint perpetuïn la situació de prostitució i de violències. "Calen polítiques globals i donar respostes socials, d'habitatge i laborals a les dones que volen deixar enrere aquest món", reclama la responsable del Programa de Dones de la Fundació. 
 

Les entitats socials, peça fonamental

El paper d'entitats com aquestes poden ser claus en casos com el de la Carla i la Maria. Així ho detalla la responsable del Programa de Dones d'APIP-ACAM:

"Si decideixen deixar enrere la prostitució, explorem totes les fórmules per iniciar aquest pla de treball amb la dona, perquè pugui desvincular-se de la situació, que pugui accedir als serveis públics, als serveis socials, que pugui tenir un padró, assistència sanitària..."

Tenen seu al Raval de Barcelona, però treballen arreu de Catalunya amb més de 800 dones. Asseguren que totes han patit violències. "L'entorn de la prostitució és un entorn molt hostil que no només cosifica les dones, sinó que les fa víctimes d'un sistema d'explotació del qual, moltes vegades, és molt difícil desvincular-se", explica Massé.

Si els estudis diuen que la xifra oculta de dones que pateixen violències masclistes és del 90% --només una de cada deu s'atreveix a denunciar-- en el cas de les dones que exerceixen la prostitució aquesta dada pot ser encara més greu. És una afirmació que comparteixen especialistes i també fonts policials. 

"La dona en un prostíbul d'aquests no té cap valor. Et puc anomenar puta, et puc dir grolleries, vull follar amb tu sense preservatiu... Estàs ficada com en un forat i no trobes una sortida", recorda la Carla. 

Natalia Massé, que és sociòloga, experta en gènere i migracions, sobre aquesta qüestió diu també que les violències sexuals les veuen des que treballen amb les dones en situació de prostitució, ara fa més de 40 anys:

"El cos de la dona no val més que el que paga la persona que la va a comprar, com diríem, el client sempre té raó, és per això que tenim tantes denúncies i tantes situacions d'agressions sexuals per part dels consumidors de prostitució."

Noves maneres de violència contra les dones

Unes agressions que tenen a veure, segons expliquen des d'APIP-ACAM, directament amb el negoci de la pornografia:

"L'imaginari del consumidor de prostitució es fa a través de la pornografia, i la pornografia mostra molta violència contra les dones; aquest home vol posar en pràctica el que veu i sovint busca pagar a una dona per infringir aquestes violències."

En el cas de la Maria, la seva imatge en anuncis on apareixia oferint serveis sexuals va ser l'arma utilitzada pels proxenetes per continuar fent-la mal. Volien que aturés el procés de denúncia --el judici pot trigar anys a arribar-- enviant les fotos a la seva família. 

Segons APIP-ACAM és una estratègia habitual perquè les dones no continuïn amb els processos que poden acabar amb presó per als responsables de la xarxa. Així ho explica la Maria: "M'estaven dient: si continues parlant, seguirem fent-te mal". Allò la va obligar a explicar als seus què li havia passat: "Un se sent malament, amb vergonya... però s'ha d'afrontar de manera madura".

Des de la Fundació que l'acompanya denuncien que de la mà d'internet han aparegut noves maneres de violència contra les dones, també per part dels consumidors de prostitució. "Com que són anònims a la web, poden comentar, difamar, insultar... fins i tot hi ha plataformes de rànquing que classifiquen les dones com si fossin una plataforma de restaurants."

Denunciar per aconseguir una nova oportunitat

En el cas de la Maria, denunciar com a víctima de tràfic de persones amb finalitat d'explotació sexual li va suposar la regularització i poder treballar:

"Quan va entrar la policia al pis vaig pensar 'per fi s'ha acabat això', però també vaig pensar que em tornarien al meu país; no vaig creure que tindria una altra oportunitat."

I és amb aquest convenciment, el d'una nova oportunitat, que tira endavant: "Tirar endavant, continuar amb el que jo vull, continuar estudiant, fent-me algú i, arribat el cas, portar la meva família, si es pot, seria una cosa bonica...".

Massé és molt crítica també amb les raons que, segons la Fundació APIP-ACAM porten a eternitzar el patiment d'aquestes dones: "Hi ha una demanda constant de dones noves i aquest reclam travessa les fronteres per aportar a Catalunya noves dones per exercir la prostitució".

En aquest sentit, Massé creu que aquest efecte de reclam "funciona amb dones en una situació vulnerable o de violència en els països d'origen, que es veuen captades i venen aquí amb promeses de diners i somnis que no es compleixen". 

Des d'aquí també reclamen posar el focus en les dones i "facilitar un sistema que pugui protegir-les, que vulguin desvincular-se de la prostitució i garantir el seu l'accés als recursos". 

La Carla, que ha tirat endavant amb el suport de Metges del Món, s'acomiada pensant en les dones amb què un dia va compartir experiències:

"Sempre dic que el meu somni és tornar alguna vegada a aquests clubs. I a totes les dones que jo vaig conèixer dir-los que surtin, que fora hi ha vida. Que sí que es pot, que es poden aconseguir moltes coses. Així com jo ho vaig poder fer, elles també ho poden fer."

On demanar ajuda en cas de violència masclista

Les dones que estan patint violència per part de la seva parella o exparella, o les persones que en tinguin coneixement, tenen diversos recursos per demanar ajuda.

Hi ha el telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120.

Funciona les 24 hores del dia cada dia de l'any, atén consultes i urgències, és gratuït i no queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència davant d'una agressió també es pot trucar al 112.

També funciona el WhatsApp 601 00 11 22 per oferir informació i assessorament a les dones que són víctimes de violència masclista. El nombre de missatges de totes les converses gestionades del mes de gener al mes d'octubre del 2023 a través d'aquesta via (981 converses) ha estat 6.317.