Violència vicària: les mesures judicials per protegir els infants encara són l'excepció

Quan una víctima de violència masclista arriba al jutjat es poden imposar mesures penals de protecció per a ella --com l'allunyament respecte a l'agressor o impedir a l'home comunicar-se amb la dona-- i també per als seus fills --si en té-- per apartar-lo del pare. No va ser fins fa nou anys que la legislació i la societat van assumir també l'existència de la violència vicària: quan l'home maltracta els fills per fer mal a la dona.

Segons alguns juristes, la llei ha avançat, però la realitat és que no sempre s'apliquen mesures per protegir els infants. Juristes com la professora de Dret Civil de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Ana Giménez Costa expliquen que "tenen un tant per cent d'adopció molt baix".

L'aplicació d'aquest article està sent moltes vegades per la via de l'excepcionalitat i no de la regla general. No es fa una valoració del risc per als nens perquè no es té compte que els nens també són víctimes; ens centrem molt en la dona."

Què preveu la legislació per protegir els infants?

Les mesures estan recollides a la llei.  Així ho preveu el Codi Civil català, però a la legislació existeix una excepció. El jutjat pot no decidir una mesura de protecció de l'infant si "l'autoritat judicial considera que, en interès del menor i sempre que se l'hagi escoltat, es pot concedir el règim de visites". Segons alguns juristes, aquest article només s'aplica de manera excepcional.

Fins ara s'ha tingut més en compte el risc de la mare que pateix la violència, sense posar tanta atenció en els infants. Des del 2021, en casos d'aquest tipus ja s'aplica la retirada de la custòdia --la guarda compartida-- al pare agressor denunciat per violència masclista. En canvi, altres mesures com la prohibició de visites del pare a l'infant no s'apliquen tant.

La jurista Ana Giménez Costa constata a través d'un estudi que, amb el marge de temps que tenen els jutges per decidir, sovint no poden valorar el risc del fill de la denunciant:

"No es fa una valoració del risc per als nens i no es té en compte que els nens són també víctimes. Ens centrem molt en la dona i no incidim en la part més civil que protegeix el menor."

Segons la jutgessa Isabel Giménez García, "hi ha alguns estudis que apunten que el fet que hagin augmentat les mesures protectores vers la dona està suposant, probablement, que estigui pujant la violència contra els nens". Giménez García creu que no és necessari tenir "una sentència penal o un senyor investigat per decidir-ho, només cal tenir en compte els antecedents de violència masclista". 

Afegeix que una cosa és "si es prova que un home és culpable i l'altra és el risc del nen". Per la jutgessa, hi ha altres indicis per poder imposar mesures de protecció per a l'infant, com l'anàlisi del metge forense, dels psicòlegs o de l'escola, que ajuden a determinar si hi ha un risc de violència vicària per a l'infant.
 

Quantes mesures civils s'imposen per protegir els infants?

Segons les dades de l'Observatori Contra la Violència Masclista del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), durant el primer semestre d'aquest any una de cada quatre mesures preses pels jutjats de violència masclista de tot l'estat espanyol van ser per protegir el fill de la víctima.

Diverses causes, segons els juristes, explicarien per què no es prenen més mesures d'aquest tipus. Per exemple, la descoordinació entre jutjats. També, fins fa pocs anys, els agressors denunciats per violència masclista feien servir la coneguda com a síndrome d'alienació parental (SAP), per fer creure que els nens estaven manipulats per les seves mares, per no donar credibilitat al seu testimoni. El missatge dels experts és que cal "escoltar més els nens".

Un altre motiu són els casos en què la dona renuncia al procediment penal, o quan la mentalitat del jutge del jutjat penal és més restrictiva. Però cal tenir clar que "els instruments internacionals diuen que no cal tenir una sentència. Hi ha una qüestió que és la culpabilitat, i una altra cosa és el risc del nen".