Vist per a sentència el cas Pelicot: un abans i un després de la violència sexual a França
Dominique Pelicot i cinquanta homes més han passat pel banc dels acusats per haver drogat i violat Gisèle Pelicot durant gairebé una dècada
El 3 de setembre de 2024, fa tres mesos, va començar el judici que marcaria un abans i un després en la societat francesa pel que fa a les violències sexuals i masclistes.
Gisèle Pelicot, fins aleshores una dona desconeguda per al gran públic, arribava al Tribunal d'Avinyó per assistir al judici contra el seu marit Dominique.
Dominique Pelicot l'havia drogada, violada i convidat altres homes a fer el mateix durant gairebé una dècada.
Divendres es va celebrar la darrera sessió del judici i aquest dilluns els acusats tenen l'oportunitat de dir unes últimes paraules abans que el tribunal es retiri a deliberar.
El judici a Dominque Pelicot i els altres 50 acusats de violar Gisèle ha trasbalsat la societat francesa i hi ha plantejat la necessitat d'incloure el consentiment en una nova llei contra les violències sexuals.
Un marit "excepcional" que organitzava violacions grupals
Dominique Pelicot va organitzar unes 200 violacions grupals a la seva dona entre els anys 2011 i 2020.
Dominique contactava homes a través d'internet, a qui convidava a participar de les violacions mentre Gisèle estava inconscient per les substàncies que ell li feia prendre.
Gisèle Pelicot va explicar al judici que, abans de conèixer els fets, creia que el seu marit era un home íntegre.
"Creia que tenia un marit excepcional, però els violadors poden estar entre la teva família i amics."
A més del seu marit, 50 homes més han passat pel banc dels acusats per haver participat en les violacions.
De fet, un dels acusats --Jean-Pierre Maréchal-- va arribar a copiar la conducta de Dominique Pelicot per drogar i violar la seva dona.
La Fiscalia va demanar penes d'entre quatre i vint anys de presó per als acusats, que s'espera que coneguin la sentència a final de setmana.
Símbol de la lluita contra les violències sexuals
Gisèle Pelicot va saber que el seu marit l'havia estat violant i organitzant violacions grupals durant prop de 10 anys quan la policia li va mostrar centenars d'imatges i vídeos dels fets.
En arribar el judici, Gisèle Pelicot va decidir no amagar-se. Va afirmar que qui havia de tenir vergonya eren els violadors i no pas ella.
"He pres consciència que no he de tenir vergonya, no tinc res a retreure'm."
La gravetat dels fets jutjats van provocar manifestacions i mostres de suport a França i a la resta d'Europa, i l'actitud de Gisèle Pelicot la va convertir en un símbol de la lluita contra les violències sexuals i masclistes.
El seu advocat, Stéphane Babonneau, va dir al judici que les generacions següents "descobriran el nom de Gisèle Pelicot i el seu coratge, i el preu que ha pagat per permetre que la societat canviï".
El consentiment a la llei francesa
La qüestió del consentiment ha estat clau en el judici a Dominique Pelicot i els altres 50 acusats.
Les defenses dels acusats van al·legar un "dret a l'error" pel que fa al consentiment de la víctima i del suposat "desconeixement" de Gisèle Pelicot.
Per això, l'advocat de Gisèle va destacar que no era possible "un error sobre el consentiment sense ni tan sols dirigir-li la paraula", ja que la víctima estava inconscient.
Els lletrats han demanat un canvi en la llei francesa que inclogui més clarament el concepte del consentiment, com ha fet més recentment la llei a Espanya.
A la vegada, es van organitzar protestes demanant aquest canvi legislatiu a diverses ciutats de França.
