Vist per a sentència el judici a Trapero i la cúpula dels Mossos per l'1-O
- TEMA:
- Judici Trapero
Després de 31 sessions, el judici al major dels Mossos Josep Lluís Trapero i a l'antiga cúpula del Departament d'Interior ha quedat vist per a sentència. La Fiscalia manté l'acusació de sedició per al major dels Mossos d'Esquadra durant l'octubre de 2017.
En l'última sessió del judici, cap dels acusats ha volgut fer ús del torn d'última paraula. El major Josep Lluís Trapero, l'exdirector dels Mossos Pere Soler, l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i la intendent Teresa Laplana han declinat fer una intervenció final.
L'advocada de Trapero i de la intendent Teresa Laplana, Olga Tubau, ha acabat l'informe de conclusions que va començar aquest dimarts. En una intervenció final en què s'ha emocionat, Tubau ha demanat al tribunal que no carregui damunt Trapero "la impotència i l'egoisme" de l'Estat i ha demanat l'absolució del major dels Mossos, citant el jurista i ministre de Justícia espanyol Manuel Alonso Martínez:
"'Un ciutadà d'un poble lliure no ha d'expiar les faltes que no són seves ni ser víctima de la impotència i l'egoisme de l'Estat'. I això és una cosa que els tribunals han d'evitar, i jo els demano que ho evitin amb una sentència absolutòria."
Tubau ha tornat a insistir que Trapero no va tenir cap connivència amb els líders del procés sobiranista i ha afirmat que el major va demostrar una "subjecció absoluta" a les ordres judicials:
"Si algú de Catalunya va creure que els Mossos donarien suport al referèndum i el procés, és que estava prenent els seus desitjos per realitats"
En la primera part de l'informe de conclusions, Tubau va acusar els fiscals de voler "copiar" la sentència del Suprem que va condemnar els consellers del govern Puigdemont, l'expresidenta del Parlament i els líders d'Òmnium i l'ANC.
També en aquesta sessió final, l'advocat de Pere Soler, Cristóbal Martell, ha negat que l'exdirector dels Mossos intentés "alinear" el cos a favor de la independència i ha indicat que el dispositiu per a l'1-O pot "semblar molt hippie", però no va ser "un engany".
Pel que fa a l'advocat de Cèsar Puig, Fermín Morales, ha defensat que l'exnúmero dos d'Interior "no es va comportar de manera sediciosa ni de manera desobedient" davant del Tribunal Constitucional.
Tant Martell com Morales han demanat l'absolució dels seus clients perquè creuen que hi ha proves "insuficients" per acreditar que participessin en l'organització del referèndum de l'1-O.
Tots dos han descartat també la comissió del delicte per omissió, com sosté la Fiscalia, perquè asseguren que ni Soler ni Puig tenien competències o capacitat per desconvocar una votació que no havien organitzat.
Petició de 10 anys de presó
El judici a l'antiga cúpula dels Mossos va començar el 20 de gener, però va quedar interromput per la pandèmia del coronavirus. Finalment, el judici es va reprendre el 8 de juny i ha quedat vist per a sentència aquest dimecres.
En la represa del judici, la Fiscalia va descartar la rebel·lió i va mantenir l'acusació de sedició i de desobediència. La Fiscalia demana una condemna de deu anys de presó per a Trapero, Soler i Puig. Per a Laplana, el ministeri públic fa una petició de quatre anys de presó.
Versions oposades sobre el 20-S i l'1-O
Al llarg del judici, Fiscalia i defenses han confrontat dues visions molt diferents dels fets del 20 de setembre davant la Conselleria d'Economia i de la jornada de l'1 d'octubre.
Els fiscals, coincidint amb les versions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, han intentat provar que els Mossos d'Esquadra van deixar créixer la concentració davant d'Economia per evitar l'escorcoll policial i la sortida de la comitiva judicial.
En canvi, les defenses i els testimonis dels comandaments dels Mossos han afirmat que, quan la Guàrdia Civil va comunicar els escorcolls, ja era massa tard per establir perímetres de seguretat i que una actuació dels antiavalots encara hauria estat més perjudicial.
Pel que fa a l'1 d'octubre, l'acusació va indicar que va haver-hi diversos casos de connivència d'agents dels Mossos amb els organitzadors de la consulta a diversos col·legis.
Per la defensa, però, aquestes hipotètiques actuacions puntuals eren decisions personals i anaven en contra de la cúpula del cos, que va intentar que el govern desconvoqués el referèndum.