Vist per a sentència el judici del procés amb una crida final al diàleg dels acusats

El president del Tribunal, Manuel Marchena, ha deixat vist per a sentència a les 19.02 d'aquest dimecres el judici del procés. Quatre mesos i 52 sessions després, s'ha tancat la vista oral contra 12 polítics i líders independentistes catalans acusats de rebel·lió, sedició, organització criminal, malversació i desobediència per la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i la posterior Declaració Unilateral d'Independència.

Des del 12 de febrer i fins avui, la sala del Suprem que ha jutjat la causa especial 20907/2017 ha escoltat 426 testimonis, que han parlat sobretot de dues dates clau: el 20 de setembre del 2017 durant l'escorcoll a la Conselleria d'Economia, i de l'1 d'octubre del 2017, amb les càrregues policials per intentar evitar la celebració del referèndum.

Les conclusions finals de les acusacions i les defenses, i l'últim torn de paraula de cadascun dels acusats, han precedit el vist per a sentència del jutge Marchena. Ara, els set membres del Tribunal començaran l'anàlisi de les proves per acabar redactant una sentència.

Durant aquests quatre mesos justos que ha durat la vista, nou dels processats han continuat en presó preventiva, des d'on els han traslladat en furgonetes de la Guàrdia Civil cap al Suprem en un viatge diari d'anada i tornada.

El judici s'ha acabat amb l'últim torn de paraula dels acusats

Més de 400 testimonis

Després de l'arrencada del judici amb les qüestions prèvies i les declaracions dels acusats, el gruix del judici ha estat per a la fase testifical. S'han dedicat 39 sessions a les declaracions de 426 testimonis. Els primers a fer-ho van ser polítics com ara Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Artur Mas, Cristóbal Montoro o Íñigo Urkullu.

Bona part de la fase testifical es va centrar a escoltar els testimonis d'uns dos-cents policies o guàrdies civils que van intervenir en els operatius que l'1 d'octubre van intentar impedir la celebració del referèndum, i que van exposar al Tribunal un relat gairebé calcat on expressions com "cares d'odi" i "massa humana" eren omnipresents.

Un discurs, el de les forces de seguretat de l'Estat, que les defenses van intentar desmuntar amb el testimoni de desenes de ciutadans que el dia de la consulta van patir directament o indirectament la violència policial als punts de votació.

Tot això, a partir d'ara queda enrere. El judici s'ha acabat i la Sala que presideix Manuel Marchena engega el procés de deliberació que culminarà amb la sentència. En tractar-se d'un judici al Suprem, no hi ha opció de recurs, perquè no hi ha un altre tribunal per damunt que pugui revisar el cas.

Si es tracta d'una sentència condemnatòria, als condemnats els queda l'opció de demanar recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional. En cas de ser denegat, podran portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans.