Puigdemont demana al Suprem que anul·li el seu processament i torni a la casella de sortida

El Tribunal Suprem ha acollit aquest matí una vista important per al futur del president Carles Puigdemont i dels altres exiliats de l'1 d'Octubre. 

Sobre la taula hi havia la interpretació que Llarena ha fet del nou Codi Penal, pactat pel PSOE i Esquerra i que, entre d'altres, elimina el principal delicte que pesava sobre els exiliats, la sedició, i redefineix els desordres públics agreujats.

El jutge que instrueix la llarguíssima causa del procés al Suprem, Pablo Llarena, considera que, amb aquesta reforma, només se'ls pot perseguir per desobediència. Ara bé, l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig també estaven processats per un altre delicte, la malversació. I en aquest cas, Llarena creu que no ha canviat res. Sosté que la malversació de l'1 d'octubre va ser amb ànim de lucre. I, per tant, conclou que no se'ls pot atribuir cap dels atenuants que contempla el nou Codi Penal.

Amb aquesta interpretació, Carles Puigdemont i l'exconseller Comín passarien a estar processats per desobediència i per malversació agreujada, amb penes de fins a 12 anys de presó. El mateix per a l'exconseller Lluís Puig.

Així ho va decidir el jutge Llarena en la seva interlocutòria del 12 de gener, confirmada el 21 de març. Contra aquestes interlocutòries, han presentat recurs al Suprem les defenses de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig. 

Boye demana tornar a començar

Així, l'advocat dels tres primers, Gonzalo Boye, ha demanat al Suprem que anul·li el processament dictat per Pablo Llarena, argumentant que cal "conviure amb la reforma legal" del Codi Penal i que "l'única forma d'avançar" és tornar a la casella de sortida. És a dir, demanar un nou permís al Parlament Europeu per veure si se'ls pot aixecar la immunitat per jutjar-los per aquests nous delictes.

Això és un nou suplicatori, quan la justícia europea encara no s'ha pronunciat sobre si el primer es va fer bé o no. "Sóc perfectament conscient que no és grat per a aquesta sala que els meus defensats es passegin per Europa", ha dit Boye, que també ha qüestionat que la justícia espanyola pugui considerar-se "justícia".

A diferència de Puigdemont, Comín i Ponsatí, l'exconseller de Cultura Lluís Puig no és eurodiputat. Per tant, no compta amb la protecció de la immunitat.

Davant d'això, el seu advocat, Miquel Sàmper, ha defensat que no hi ha hagut cap tipus de malversació. Per això, ha argumentat que el processament per aquest delicte "hauria de decaure". I en cas que s'acusi per aquest delicte igualment, ha defensat que amb la reforma del Codi Penal l'acusació "en cap cas hauria d'excedir dels 4 anys" de presó, en aplicació del tipus atenuat, en línia amb el que va demanar l'Advocacia de l'Estat.

La Fiscalia els acusa d'"embolicar" el procediment

Els fiscals del procés, l'Advocacia de l'Estat i Vox també han comparegut davant dels tres magistrats de la sala d'apel·lacions del Suprem. 

La Fiscalia, per la seva banda, ha acusat Carles Puigdemont d'utilitzar "estratagemes" per "embolicar i empantanar" el seu procediment judicial a Espanya, cosa que ha considerat "un abús de dret i un frau processal" després d'estar "cinc anys desaparegut".

"Només estan a disposició de la Justícia per a allò que els beneficia", és a dir, "per recórrer-ho tot", sent "l'única vegada a la història que un rebel ha pogut exercir tots els drets i no ha adquirit cap càrrega ni cap obligació", ha afirmat el fiscal José Zaragoza.

Vox, per part seva, ha discrepat de la decisió de Llarena de no tipificar els fets en el nou delicte de desordres públics agreujats.
 

La decisió de la sala d'apel·lacions del Suprem ja serà ferma

Després d'aquesta vista, la sala d'apel·lacions deliberarà i emetrà una decisió ja ferma. Aleshores sabrem per quins delictes, exactament, la justícia espanyola reclama l'expresident Puigdemont, els exconsellers Comín, Ponsatí i Puig i la secretària general d'Esquerra Republicana, Marta Rovira.

Aquests delictes són els que marcaran les noves euroordres, en cas que el jutge Llarena decideixi emetre'n més. Però abans de fer-ho, haurà d'esperar una altra data clau.

El 5 de juliol, decisió sobre la immunitat

D'aquí menys d'un mes, el dia 5 de juliol al matí, sabrem si la justícia europea manté la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí o si els hi retira.

Passi el que passi, serà un pronunciament de primera instància. És a dir, la decisió encara es podria recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Però aquesta primera sentència, la resolució i fins on arribi en el redactat, serà determinant per a futurs moviments. Tant per al Suprem, de cara a plantejar-se noves euroordres, com per als exiliats, de cara a pensar en un retorn més o menys imminent.