Viure al carrer pot escurçar la vida més de 20 anys
Viure al carrer deteriora la salut, com ho demostra l'edat mitjana dels que han mort aquest any, 59 anys, una xifra que queda molt lluny de l'esperança de vida a la nostra societat
Aquest últim any, han mort a Barcelona 56 persones que havien viscut al carrer part de la seva vida. L'edat mitjana: 59 anys. Han viscut 22 anys menys que la resta de la població.
"Viure al carrer deteriora la salut i escurça els anys de vida", diu la Fundació Arrels, que des de l'any 1987 treballa per donar allotjament, alimentació, atenció social i atenció sanitària a les persones que no tenen llar.
Durant molts anys, Arrels ha recordat, en una trobada íntima, les persones sense llar vinculades a l'entitat que han mort. Des de l'any passat, ho fan en un espai públic per fer més visible el problema.
El 22 de novembre, en un acte a la plaça dels Àngels de Barcelona, Arrels recordarà aquestes 56 persones que estaven en situacions diferents en el moment de morir: "alguns vivien en un pis, altres estaven en una residència, molts tenien el sostre d'un hospital o la presó i diversos vivien al carrer". La persona més gran tenia 84 anys. La més jove en tenia 31.
Durant l'acte llegiran una carta oberta als barcelonins per recordar totes aquests persones. Amb nom i cognoms, amb trets del seu caràcter, amb detalls de les seves relacions.
Per recordar també que actualment 1.026 persones dormen al carrer i 2.000 persones més ho fan als albergs i recursos públics i privats.
I, per recordar que "totes aquestes persones tenen dret a tenir una llar on sentir-se segures, on no passar fred i poder recuperar-se quan estan malaltes. Tothom té dret a una vida digna i a una mort digna. Totes les persones tenen dret a ser recordades."
