Viure amb covid persistent: "Cada vegada que penses que surts del pou hi tornes a caure"

Fatiga crònica --física i mental--, desorientació, problemes intestinals, migranyes, febre o disfonia. Són alguns dels 200 símptomes descrits de la covid persistent, que afecta un 10% de les persones que han tingut la malaltia, independentment de la gravetat. Això són unes 100.000 a Catalunya, majoritàriament dones d'entre 35 i 50 anys.

El programa "30 minuts" de TV3 dedica un documental aquest diumenge a aquests malalts. Alguns es van infectar en la primera onada de la pandèmia i fa prop de dos anys que tenen els símptomes. És el cas de la Sílvia Soler, una de les protagonistes del programa, a qui la veu li va i li ve segons el dia, pateix esgotament crònic i sovint té conjutivitis.

Ho ha explicat a "El suplement" de Catalunya Ràdio.

"Quan portes 23 mesos amb símptomes, desgasta. Cada vegada que penses que surts del pou tornes a caure en un altre pou."

Tot això els afecta tant la vida laboral com la social. Cristina Raso també va agafar la covid a principis de la pandèmia i segueix amb mals de cap, problemes de concentració o mal al pit. Uns símptomes que van apareixent i desapareixent segons el dia. Ha explicat el seu testimoni en una entrevista al canal 3/24.

"Et costa tenir relacions, quedar, parlar..., perquè tot és molt cansat. Si estic amb molta gent parlant alhora, després em trobo malament."

La Cristina forma part del col·lectiu que han creat els malalts de covid persistent per reclamar que la sanitat els atengui i els trobi tractament. Especialment en els primers mesos de la pandèmia, van sentir que no se'ls tenia prou en compte. Explica: "Et preguntaven: no deu ser emocional? No deu ser un estrès posttraumàtic després del confinament?"

A data d'avui no té cura. La doctora Gemma Torrell, metgessa del CAP Les Indianes, de Montcada i Reixac, i especialista en la malaltia, assegura que per trobar el tractament primer caldria identificar-ne bé les causes.

"No tenim cap cura. S'han de fer i es fan estudis amb diferents tractaments, però és difícil trobar un tractament si no en sabem la causa."

Entre les hipòtesis que hi ha --cap encara confirmada-- la que tindria més pes, segons la doctora Torrell, és que són persones que mantenen reservoris virals que activen la immunitat constantment. I per això van tenint símptomes que poden aparèixer al cap de tres mesos i van canviant d'intensitat. Pocs malalts s'han curat al cent per cent.

"Per ara, ja tenim un codi per identificar la malaltia, però no un per poder dir que un malalt s'ha curat."

Un estudi recent, publicat a la revista Nature Communications, també posava el focus en el sistema immunitari com a origen de la covid persistent. En concret, apuntava que els nivells en sang de les immunoglobulines IgM i IgG3 --proteïnes produïdes pel sistema immunitari per fer front a la infecció--, l'edat, els antecedents d'asma i alguns símptomes són els indicadors del risc de partir-ho.

Mentre tot això no es confirma i no hi ha un tractament, els metges ofereixen seguiment i observació als pacients per acompanyar-los. I els malalts s'acullen a l'esperança que la ciència els doni aviat una solució, ja que no és una afectació rara. Cristina Raso explica: "Veure que moltes altres persones estan com jo m'ha permès veure la llum. Volem curar-nos i deixar enrere tot això."