Viure amb el pis apuntalat i la por de perdre els ajuts si la rehabilitació no acaba a termini
Les obres de rehabilitació d'edificis amb els fons europeus han d'estar acabades el juny del 2026 i en molts casos no han començat
Uns 50.000 habitatges de tot Catalunya es podrien acollir a alguns dels programes de rehabilitació finançats pels fons europeus Next Generation. De moment hi ha més de 28.000 ajudes sol·licitades, i se n'han concedit poc més de 18.000.
Però per rebre l'ajut econòmic dels fons Next Generation, les comunitats de veïns han de complir uns requisits, com ara assolir, com a mínim, un 30% d'estalvi energètic i que les obres estiguin acabades el juny del 2026. De moment, només s'han acabat unes 2.800 obres, un 10% de les que s'han demanat.
La lentitud de la burocràcia fa que moltes comunitats de veïns temin que no hi seran a temps.

Moltes comunitats no s'atreveixen a tirar endavant unes obres --generalment de pressupostos molt elevats-- per por que un cop embrancats les ajudes s'esfumin. La Generalitat ha dit a TV3 que està treballant per evitar que això passi.
Aquesta situació també està afectant projectes de rehabilitació en edificis que per la seva situació de degradació l'Ajuntament va començar a gestionar, després d'informes municipals que ho indicaven la intervenció.
És el cas dels veïns de Trinitat Vella que fa sis anys viuen pendents de la rehabilitació amb fons europeus, mentre els seus habitatges continuen apuntalats.
Sis anys esperant les obres, ara temen perdre els ajuts
Gloria Arias viu en un edifici en mal estat i sense ascensor de Trinitat Vella. Té 81 anys i evita sortir al carrer tant com pot per no haver de pujar i baixar per una escala estreta i deteriorada. Des de fa més de sis anys conviu amb puntals al replà i en una habitació.
Explica que l'Ajuntament va fer inspeccions i el va apuntalar pel risc que suposava i va incloure la finca dins d'un pla de rehabilitació.
Segons la Gloria i l'Associació Veïnal, a la taula de Trinitat Vella es van arribar a redactar uns projectes inicials on cada veí sabia què havia de pagar tenint en compte que la major part de les obres eren finançades per l'Ajuntament i fons europeus.
"Segons ells, es va parar per la pandèmia. I parat continua. De la pandèmia quants anys fa? Però els puntals encara hi són i jo estic aquí igual ... oblidada del món", s'exclama la Gloria.
Des del 2019, molts veïns com la Gloria conviuen amb les esquerdes, els puntals o l'aluminosi. Ara temen perdre-ho perquè les obres s'haurien d'enllestir abans de l'estiu que ve i no han ni començat.

Un agent rehabilitador per "anar més ràpid"
L'Ajuntament reconeix que hi ha finques que, si depenen de l'Institut Municipal d'Urbanisme (IMU), no arribarien a temps. I proposa que aquestes comunitats facin les gestions per si mateixes o bé a través d'un conveni amb el Gremi de Constructors. Fonts municipals expliquen que això els permetrà escurçar terminis administratius.
La fórmula "passa perquè les comunitats que s'hi vulguin acollir o bé ho facin elles mateixes --comunitats autogestionades-- o bé ho facin a través d'un agent rehabilitador, que faci de nexe entre les comunitats de propietaris, arquitectes, constructors i, quan sigui necessari, la mateixa administració", expliquen en una nota.
Per fer-ho possible, l'IMU ha signat un conveni amb el gremi de Constructors d'Obres de Barcelona. Per l'Ajuntament, l'agent rehabilitador "a priori no es preveu que suposi una despesa afegida i, si n'hi hagués, hauria de ser mínima".
L'associació veïnal no hi està d'acord i es queixa que a més dels anys de retard, ara l'Ajuntament els ha canviat les condicions, explica Roberto Rodríguez, president de l'Associació Veïnal la Taula de Trinitat Vella.
"En el conveni inicial ells s'encarregaven de tot, de gestionar les obres, els permisos, les llicències. Ells posaven els mitjans tècnics, econòmics i ho posaven tot. I amb el nou conveni ens han encolomat tota la responsabilitat als propietaris de les finques i ara ens diuen que som nosaltres els que hem d'autogestionar-nos el projecte."
El president de l'entitat veïnal tem que si no arriben a temps per a les subvencions, l'hagin d'acabar pagant:
"S'ha de signar un contracte amb l'agent rehabilitador amb cessió de pagament que es pot cobrir amb la subvenció, però si et quedes fora, a part de les obres has d'assumir l'import de l'agent rehabilitador."
L'Ajuntament assegura que, en qualsevol cas, del cost de la rehabilitació "les comunitats en pagarien el 30% i el 70% seria subvencionat". Però l'entitat veïnal creu que en aquests moments no tenen garanties.

Recuperar les condicions inicials
Aquests veïns de Trinitat Vella volen retornar a les condicions anteriors. Però l'Ajuntament assegura que anar acompanyat de l'IMU --com ja fan 4 finques-- és "una fórmula és més lenta perquè l'IMU és administració pública i s'ha d'adaptar obligatòriament als terminis que marca la regulació administrativa".
L'Ajuntament afegeix que, en qualsevol cas, l'IMU tramita igualment les subvencions: "En supervisa el procés i està a plena disposició tant de la comunitat de propietaris com de l'agent rehabilitador per resoldre qualsevol inconvenient". I diu que hi ha 10 comunitats interessades a fer la rehabilitació mitjançant la via de l'agent.
L'Associació Veïnal la Taula de Trinitat Vella assegura que encara no hi ha contractes signats.
"No es pot atribuir avui dia que hi hagi cap contracte firmat de rehabilitació amb el nou conveni presentat. Per què la gent no fa el pas? Perquè no tenim garanties."
És el cas d'Adelina Matos, que fa 23 anys que viu en una finca en mal estat i aluminosi. Té por que el pis de dalt, amb la galeria apuntalada, un dia, li caigui a sobre.

Explica que l'Ajuntament els va incloure en un projecte pilot de rehabilitació.
"El projecte anava bé, havien pres els testos, els veïns sabíem quant era, teníem acompanyament, els arquitectes... i arran de la pandèmia ens han deixat plantats."
"Se suposa que hem de començar de nou: buscar arquitectes, projectes, persones que ens acompanyin i, el més fort de tot, és que ha d'estar acabat pel 2026 perquè, si no, no ens donen la subvenció", conclou l'Adelina, amb la por d'embarcar-se en uns projectes sense saber si tindran les obres acabades el juny del 2026, amb risc de perdre els ajuts europeus i haver-ho de pagar tot.