Viure en una caravana pels lloguers abusius de Mallorca: "És meva i no em podran fer fora"
A Palma, hi ha quatre enclavaments amb unes 200 autocaravanes d'usuaris que no poden pagar els lloguers desorbitats, i ja se'n veuen al Pla de Mallorca
A Ciutat Jardí, on curiosament no n'hi ha cap, de jardí, els xalets que valen milions conviuen amb una cinquantena d'autocaravanes, aparcades mirant al mar. Són de persones que, cansades de l'ofec del lloguer, han decidit viure en els seus vehicles. Ara són 200 a Palma, però se'n comencen a veure també al Pla de Mallorca. La majoria dels seus usuaris treballen al sector turístic.
Segons l'Ajuntament de Ciutat, viure de lloguer a la capital mallorquina costa 1.400 euros de mitjana, incloent-hi també els serveis bàsics.
"Viure amb aquesta pressió constant que arriba principi de mes i has de tenir 1.400 euros per pagar el lloguer, la llum i l'aigua, no és vida. Si te'n vas a dormir pensant que demà has de pagar el pis, que en guanyes 1.500 i només te'n quedaran 100 per viure, creu-me que ets un desgraciat."
Ho explica Enrique Muhlbauer que, quan fa quatre anys va ser conscient que li passava això, va dir prou i se'n va anar a viure a l'aparcament de les piscines municipals de Son Hugo. Va ser el quart i ara hi ha una trentena d'autocaravanes.
"L'única manera de dir: és meva i no em podran fer fora"
En Joan Josep Alou, quan va rebre una indemnització per un accident, va tenir clar que ho invertiria en una caravana: "Era l'única manera de dir: és meva i no em podran fer fora. D'aquí a dos mesos no li deuré un mes de lloguer al llogater, perquè no m'arriba", assegura.
A l'aparcament parla amb un al·lot que arregla una autocaravana esgavellada; tots li donen consells per arreglar-la: "Aquí tots ens ajudam --explica Alou-- és l'únic que tenim millor que una comunitat de veïns; que ens coneixem tots i estem els uns pels altres."
El jove es diu Nicolás David. Ha arribat amb la il·lusió de viure sol, treballa en un hotel fent tasques de manteniment i sempre ha compartit pis.
"Des del 2014 he viscut d'habitació en habitació, en pisos compartits i en habitacions compartides. Quan em va sortir l'oportunitat d'aquesta autocaravana no m'ho vaig pensar ni un segon. I si aconseguim fer-la arrencar, potser també podré fer algun viatge."
Ara, llogar una habitació a Palma costa uns 500 euros de mitjana.
Tot cuinen en fogonets, dinen d'un menú del dia o als hotels on treballen, que també els serveixen per dutxar-se, o van a la piscina municipal que tenen al costat:
"Jo m'he acostumat a fer una menjada al dia --explica n'Enrique-- i a la nit prenc un iogurt i alguna cosa més i llestos."
Ho viuen amb resignació però també amb alleujament: "Visc lliure, sense més obligació que pagar el crèdit, l'assegurança, i l'impost de circulació, encara que no circuli. La vida ha de ser això; aixecar-te i anar-te'n a dormir sent feliç, no pensant en com pagaràs la casa", assegura n'Enrique.
Quan parlem del futur, però, molts pensen en els seus fills, com Alou:
"El pitjor de tot és quan me'n vaig a dormir, quan penso en la meva filla de 22 anys que acaba de fer psicologia i que no tindrà cap opció a la seva terra, si les coses no canvien."
L'Ajuntament reclama una llei d'habitatge
Des de l'Ajuntament, qualifiquen la situació de dramàtica, però asseguren que no hi poden fer res.
La regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat, Neus Truyol, reclama al govern espanyol que sigui valent i aprovi la llei d'habitatge per controlar els preus però també els grans tenidors i els inversors immobiliaris: "Que els promotors privats siguin responsables i posin fil a l'agulla; no pot ser que només facin pisos de luxe."
Més pisos de luxe que residencials
Segons el Col·legi d'Aparelladors, ara a les Balears es construeixen més pisos de luxe que residencials, i les vendes a estrangers s'han disparat un 50% en un any. També és on més ha pujat tant el preu d'obra nova com de segona mà de tot l'Estat; està a més de 2.500 euros el metre quadrat, i a més de 3.000, respectivament.
Els geòlegs i geògrafs s'esforcen per fer entendre que els recursos de les illes són limitats i que ja fa temps que a les Balears s'ha superat l'anomenada "capacitat de càrrega", però sembla que no ho entenem. O no ho volem entendre.
- ARXIVAT A:
- HabitatgeIlles Balears