Viure en una zona sorollosa incrementa el risc de tenir un ictus més greu en un 30%

Viure en una zona molt sorollosa incrementa un 30% el risc de patir un ictus isquèmic més greu. En canvi, viure a prop de zones verdes fa caure aquest risc fins a un 25%. Així ho conclou un estudi d'investigadors catalans que publica la revista "Environmental Research".

És la primera vegada que s'analitzen aquests factors en relació amb la gravetat de l'ictus. Per fer-ho, investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i metges de l'Hospital del Mar, juntament amb investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), van estudiar la influència dels nivells de soroll, la contaminació atmosfèrica amb partícules PM2.5 -diàmetre inferior a 2,5 micres- i l'exposició a zones verdes en prop de 3.000 pacients atesos a l'Hospital del Mar per un ictus isquèmic entre els anys 2005 i 2014.

L'ictus isquèmic és degut a l'obstrucció d'un vas cerebral i representa entre el 80 i el 85% de tots els casos d'ictus. La manca de flux sanguini en una àrea del cervell pot arribar a produir lesions permanents.

Menys greus vora espais verds

Els mateixos investigadors van publicar a principis del 2018 un estudi segons el qual els alts nivells de contaminació atmosfèrica procedent dels motors dièsel incrementen en un 20% el risc de patir un ictus aterotrombòtic, el tercer més freqüent.

En aquest nou estudi, en què hi ha participat també la Universitat de Brown (Estats Units), no s'ha pogut establir una relació entre contaminació atmosfèrica i risc d'ictus, perquè dintre de la població estudiada hi havia poca variabilitat de concentració de contaminants. Però sí que revela, per primera vegada, la influència en la gravetat de l'ictus isquèmic dels nivells de soroll i l'exposició a espais verds, com explica Rosa Maria Vivanco, investigadora del Grup de Recerca Neurovascular de l'IMIM i primera signant del treball:

"Hem vist que hi ha un gradient, a més espais verds, menys gravetat de l'ictus. I a més soroll, més gravetat. Això dona peu a pensar que per se, tenen un paper independent d'altres factors que tradicionalment s'han relacionat amb la gravetat inicial de l'ictus."

Sobre el mecanisme pel qual els espais verds redueixen el risc, Xavier Basagaña, un dels autors de l'estudi i investigador d'ISGlobal, apunta aquests factors:

"L'exposició a espais verds pot tenir beneficis per a la salut a través de diferents mecanismes. Per exemple, pot reduir l'estrès, fomentar la interacció social o augmentar els nivells d'activitat física".

Els autors també han tingut en compte el nivell socioeconòmic de les àrees de residència dels pacients.

La gravetat d'un ictus depèn de diferents factors: l'extensió de la lesió cerebral, de l'àrea cerebral afectada, del subtipus d'ictus, de l'existència de factors de risc associats, com diabetis, fibril·lació auricular o càrrega arterioscleròtica, i d'altres. Però el nou treball planteja nous factors que van més enllà de les característiques individuals, com explica Jaume Roquer, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital del Mar i un dels autors principals de l'estudi:

"La demostració que, a més de tots aquests factors, aspectes ambientals com els espais verds o el nivell de soroll urbà tenen un efecte sobre la gravetat d'un ictus i, per tant, sobre la nostra salut, aporta una informació que ha de ser tinguda en compte pels planificadors polítics i sanitaris."

Els investigadors no pretenien determinar el nivell de soroll a partir del qual hi ha un increment del risc. Però la mitjana d'exposició era superior al màxim de 53 decibels durant el dia i de 45 durant la nit que l'OMS recomana per a la contaminació acústica procedent del trànsit. En relació amb això, Carla Avellaneda, investigadora de l'IMIM i una de les autores del treball, ho valora així:

"La mitjana del nivell de soroll al qual han estat exposats els pacients i també la població de l'àrea de l'estudi obliga a una reflexió, ja que està considerablement per damunt dels recomanats per l'OMS".

A Catalunya es registren uns 13.000 casos anuals d'ictus o accident cerebrovascular, amb 3.800 morts per aquesta patologia. A l'estat espanyol és la primera causa de mort en dones i la tercera en homes. El 2012 va provocar la mort de 6,7 milions de persones al món.