Volkswagen, decidida a tancar tres fàbriques a Alemanya i retallar milers de llocs de treball

No hi ha treva. La direcció del grup Volkswagen està decidida a tancar tres fàbriques de les deu que té a Alemanya, tal com ja va amenaçar el mes de setembre.

I l'amenaça encara es va concretant més: es demanarà una rebaixa salarial d'un deu per cent al conjunt de la plantilla (300.000 treballadors al país). I ni així s'evitarà que s'acomiadin "desenes de milers de treballadors". Podrien ser uns 25.000.

Això ho han avançat fons sindicals de l'empresa. La mateixa empresa encara no ha publicat oficialment les seves intencions. Però sí que s'ha publicat una declaració de Thomas Schäfer, director de la marca Volkswagen, que sembla prou explícita.
 

Fàbriques que costen el doble

Schäfer remarca que "algunes de les fàbriques d'Alemanya ens costen el doble del que els costa a les nostres marques rivals". I afegeix:

"Estem guanyant massa pocs diners amb els nostres cotxes", mentre que alhora han pujat "els costos de l'energia, els materials i la mà d'obra."

Schäfer conclou que "aquesta situació no es pot sostenir massa temps més".

Aquesta és una situació inèdita per a la marca més coneguda d'Alemanya a tot el món. En els seus 87 anys d'història, mai s'ha tancat una fàbrica, i la crisi és un cop molt dur per a la imatge del "made in Germany".

Els sindicats juguen amb l'amenaça d'una vaga general i de mobilitzacions massives, com tampoc s'han vist mai en els 87 anys d'història. Aquí també hi surt mal parada una altra imatge, la d'Alemanya com el país de la concertació social i el diàleg.

El pes de l'SPD

Un tercer actor, el govern, també hi té molt a dir. La marca del "cotxe del poble" encara té una participació pública molt important, en concret un 20%. L'ostenta el govern de la Baixa Saxònia, l'estat federat a on hi ha Wolfsburg (la seu històrica, amb la fàbrica més gran, 70.000 treballadors). Un govern que històricament dominen els socialistes de l'SPD i que ara està en sintonia amb el govern federal.

"Una mala gestió"

Justament aquest migdia, un portaveu del govern de Berlín deia que "les possibles males decisions de gestió que es van prendre en el passat no han de fer carregar les culpes ara a l'esquena dels treballadors".  En el mateix sentit, s'ha expressat la portaveu d'afers econòmics de l'SPD.

Tot plegat escalfa l'ambient per al pròxim dia clau, dimecres d'aquesta setmana. Per una banda, es publicaran els resultats de la companyia en el tercer trimestre d'aquest any. No seran bons, o almenys no tan bons com es preveia fa uns mesos.

De fet, a la direcció de la companyia no l'ajudaria gens que sortissin uns beneficis espectaculars, perquè contradirien la pèssima situació en què diuen que estan les fàbriques alemanyes.

I no els ajudaria just quan, el mateix dimecres, comencen les rondes de negociacions oficials amb els sindicats de cara al pla de retallades i estalvi. Un pla que es justifica, entre altres raons, per la competència de les marques xineses i el mal resultat del grup en el mercat del gegant asiàtic.

Però els problemes no venen d'ara mateix. Entre els "errors de gestió del passat" que critica el mateix govern alemany, no està de més fer un petit recordatori.

Aquella obsessió pel dièsel

Què passava en el sector de l'automòbil europeu el 2015, fa gairebé deu anys? Doncs que gairebé ningú parlava de cotxes elèctrics, que es veien com una cosa llunyana. I el grup més gran del continent, Volkswagen, havia de reconèixer públicament que havia estat enganyant els seus clients sobre la contaminació real dels seus motors dièsel.  

En el que es va fer mundialment famós com a "dieselgate", la multinacional alemanya admetia que havia venut, des del 2005, 11 milions de cotxes dissenyats amb un software que enganyava els tests oficials de contaminació (fins i tot 40 vegades més del límit).

Es parlava molt de dièsel, més o menys contaminant, i gairebé ningú parlava seriosament, a tot Europa, de cotxes elèctrics europeus. Per cert, que Volvo es venia als xinesos de Geely, que encara en són els propietaris... i feia uns pocs anys que la marca britànica MG, que no volia ningú, s'havia venut als xinesos.

La Xina ha fet els deures del cotxe elèctric

Què passava en el sector de l'automòbil de la Xina el 2015? Que el govern xinès feia poc que acabava d'aprovar el "Plan made in China 2025", bolcat en el desenvolupament del cotxe elèctric.

Un pla que seguia tres plans quinquennals que, des de l'any 2000, havien declarat el "vehicle de nova energia" (elèctric) com a "projecte prioritari d'investigació científica".

És a dir, que mentre la indústria europea discutia sobre com fer més nets els motors dièsel i els de benzina, els xinesos feia quinze anys que desenvolupaven el cotxe elèctric.

Què està passant avui a Europa? Que els xinesos (que des del 2015 han aprovat dos plans més de desenvolupament elèctric) comencen a envair-nos amb multitud de marques que fabriquen cotxes elèctrics a molt bon preu, i de bona qualitat. De fet, estan arribant al 2025 amb el que preveia aquell pla de fa deu anys.

I les marques europees (no només Volkswagen, sinó pràcticament totes), davant d'això, demanen auxili als governs perquè les protegeixin, imposant alts aranzels als seus competidors. El perill és que, sense aquestes tarifes, les fàbriques europees i els seus milers de llocs de treball caiguin com mosques.