Voluntats anticipades, un recurs poc conegut que pot ser imprescindible a l'hora de morir

Aviat farà un any que es va aprovar el dret a l'eutanàsia: és el pacient qui decideix el moment, el lloc i la manera de morir, en cas de malaltia greu i incurable, amb molt patiment. Però si quan arriba aquest moment el pacient ja no és competent, cal haver fet abans un document de voluntats anticipades.

Al marge de si es demana o no l'eutanàsia, aquest escrit permet deixar constància de quina atenció mèdica volem quan s'apropa la mort. Per exemple, es pot demanar no perllongar la vida de manera artificial, es pot dir quins tractaments volem i quins no, en cas de patiment, o, com dèiem, es pot sol·licitar l'eutanàsia en determinades circumstàncies.

No existeix un model estandarditzat de document, cadascú l'ha de fer segons els seus criteris, però sí que hi ha models orientatius. Per registrar-lo cal ser major d'edat, i estar en plenes facultats.

És en aquest document on es poden delegar decisions de final de vida en una altra persona de confiança.

Només 2 de cada 100 catalans l'han fet

Tot i que existeix des de fa més de 20 anys, a Catalunya només un 2% de la població ha registrat el document de voluntats anticipades, també conegut com a testament vital. La majoria, persones grans. No haver-ho fet aboca moltes persones a no poder tenir el final de vida que haurien triat.

Cristina Vallès Orianne, actual presidenta de l'associació Dret a Morir Dignament, va cuidar durant més de 10 anys la seva mare, que tenia demència, sense saber quin final de vida hauria volgut ella en aquella situació. "Amb ella no havia pogut parlar del tema, no volia, o sigui que van ser 10 anys de no saber ben bé el què, amb una frustració i un patiment horrorós, per part seva i per part nostra".

I recalca que esperar a veure la mort de prop per fer el document pot suposar no arribar a temps d'exercir el dret a morir en les condicions que un voldria, perquè es pot entrar en una situació de pèrdua de capacitats que impossibilita fer-lo: "He sentit mil vegades aquesta conversa: 'mama, si estàs estupenda, ara hem de pensar en això?' Doncs sí, és justament quan estem estupendes que hem de pensar a fer aquest document de voluntats anticipades".

Eutanàsia, sedació i quines cures es voldran

Deixar per escrit quina atenció mèdica s'espera quan s'apropa la mort suposaria un alleujament en situacions on el pacient ja no és lliure i competent, una condició imprescindible també per accedir al dret a l'eutanàsia, ja que aquest dret només pot ser reclamat pel mateix interessat per posar fi a una vida que no vol.

Albert Planas, metge de família i persona de referència de l'Institut Català de la Salut (ICS) per a l'eutanàsia a l'atenció primària, subratlla que les persones que accedeixen al dret a l'eutanàsia són poques, però les que moren són totes: "Acompanyar bé al final de vida és important."

Vallès apunta que "la majoria de gent no demanarà una eutanàsia, però sí que demanarà, segurament, una sedació".

Núria Masnou, metgessa especialitzada en medicina intensiva, és la referent per a l'eutanàsia als hospitals de l'ICS. Considera que els metges també haurien de ser promotors del document: "Aquells malalts que tenim que sabem que tindran una evolució concreta i que en algun moment perdran capacitats, com per exemple, les demències, els pacients amb malalties neurodegeneratives o alguns malalts oncològics... Doncs segurament planificar això per endavant facilitaria molt les coses".

Una proposta per facilitat els tràmits

Fer unes voluntats anticipades requereix temps per pensar bé quines són les cures que un voldria en cas de malaltia incurable i discapacitant. Però després cal anar al notari o bé cal buscar tres testimonis --dos d'ells que no siguin família i que aportin la documentació requerida-- i en aquest cas, tramitar-ho, per exemple, al CAP.

Cristina Vallès assegura que hi ha molta gent gran a qui li costa trobar aquestes tres persones. Per això l'associació Dret a Morir Dignament va portar al Parlament, al març, una proposta perquè les voluntats anticipades es puguin firmar també amb l'ajuda d'un treballador social adscrit al centre d'atenció primària, com ja es fa a d'altres llocs.

"Hem vist com a Navarra han fet un salt. Catalunya era de les pioneres, però ja no."

Vallès demana una campanya seriosa perquè es conegui aquest recurs de les voluntats anticipades i la població el pugui fer.

En la mateixa línia d'expressa la doctora Masnou: "Vam ser els primers a fer la llei, l'autonomia del pacient per nosaltres era molt important, i s'havia de posar sobre la taula, però potser no vam fer prou pedagogia de la llei i de com d'important era, ens vam adormir una mica amb la promoció".

Segons el doctor Planas, "l'aprovació de la llei de l'eutanàsia és una ocasió molt important per millorar l'atenció al final de la vida, i això és l'important al final. I en això encara hem de millorar molt."

En això segueixen lluitant Cristina Vallès i l'associació Dret a Morir Dignament: "Tenir una mort tranquil·la, acomiadada amb els teus, és un regal per a les persones que es queden, és una manera molt diferent de començar el dol".