Brussel·les anuncia una reforma d'emergència de tot el mercat elèctric europeu
Ursula von der Leyen aposta per una reforma estructural del mercat elèctric que desvinculi el preu del gas i la llum
La pujada de preu de la llum ha forçat Brussel·les a intervenir per fer una reforma estructural del mercat elèctric.
La Comissió Europea està treballant en una "intervenció d'emergència" i en una reforma estructural del mercat elèctric perquè el model actual es va dissenyar en unes circumstàncies completament diferents i actualment "ja no és apte".
Ho ha explicat la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, durant un discurs a Eslovènia:
"L'augment vertiginós dels preus de l'electricitat està posant de manifest les limitacions del nostre actual disseny del mercat de l'electricitat."
La presidenta de la Comissió Europea ha assenyalat l'inici del 2023 com la data en què aquesta reforma ha d'estar en marxa. A més, també s'ha mostrat partidària de desvincular els preus del gas i la llum.
En el context de la dependència que té la UE del gas rus, Von der Leyen ha advertit que cal preparar-se "per a una possible interrupció total del gas rus".
La presidenta de la Comissió Europea ha destacat que la Unió ha aconseguit augmentar "amb la velocitat d'un llamp" les importacions de gas d'altres proveïdors i ha recordat que Brussel·les ha demanat als estats membres que redueixin el consum en un 15% per augmentar les reserves.
Von der Leyen també ha assegurat que la millor manera de redur la dependència energètica de Rússia és accelerar la transició cap a energies verdes. En aquest sentit, ha fet referència als 300.000 milions que el programa RePowerEU destinarà per impulsar aquests canvis. "L'era dels combustibles fòssils russos a Europa està arribant a la fi", ha apuntat.
La Moncloa treu pit després de les paraules de Von der Leyen
El govern espanyol ha rebut positivament l'anunci de la presidenta de la Comissió Europea sobre la reforma del mercat elèctric.
En un breu comunicat, la Moncloa assegura que Pedro Sánchez ha liderat durant els últims mesos el debat per impulsar una reforma del mercat elèctric i ha celebrat que Von der Leyen defensi ara "la necessitat d'aquesta reforma, reclamada pel president del govern".
L'executiu espanyol fa referència a la roda de premsa del 29 de juliol, en què Sánchez va anunciar que al setembre portaria a Brussel·les propostes per reformar el mercat elèctric i deslligar-lo del preu del gas.
França emplaça les empreses a reduir el consum
La primera ministra francesa, Élisabeth Borne, ha demanat aquest dilluns a les empreses que elaborin els seus propis "plans de sobrietat" energètica per tal de reduir el consum un 10%.
Aquests plans de sobrietat (la manera com el govern francès es refereix a l'estalvi energètic) han de servir per impedir que s'imposin baixades de consum.
La primera ministra francesa @Elisabeth_Borne demana a les empreses del país que facin els seus propis plans de sobrietat energètica. I els avisa: 'en cas de racionaments, sereu els primers'. https://t.co/g0TpErTnJh
David Melgarejo (@DavidMelgarejo_) August 29, 2022
En un discurs davant la patronal, Borne ha reclamat que cada empresa estableixi al setembre un pla de sobrietat i ha amenaçat amb racionaments:
"Si hem d'arribar al racionament, les empreses seran les primeres afectades."
Alemanya demana un topall del preu de la llum
Aquest mateix dilluns, poc abans de les paraules de Von der Leyen, Alemanya ha fet una crida perquè hi hagi "un canvi estructural que contribueixi que els preus baixin amb rapidesa".
El canceller alemany, Olaf Scholz, ha dit que els actuals preus de l'energia són "injustificats perquè els costos de generació no són tan alts". És per això que ha reclamat que els Vint-i-set consensuïn un acord per posar un topall al preu de la llum.
L'objectiu és garantir el subministrament d'energia tant per als particulars com per a les empreses. Berlín considera que això s'ha aconseguit parcialment gràcies a la reactivació de centrals de carbó i la construcció de terminals de gas liquat. Però, un cop fet això, ara es tracta d'assegurar que els preus no siguin tan alts.
Scholz ha fet aquestes declaracions a Praga, on s'ha reunit amb el primer ministre txec, Petr Fiala.
Reunió extraordinària de la UE sobre els preus de l'energia
Txèquia, que ostenta la presidència de torn de la UE, ha convocat per al 9 de setembre una reunió extraordinària dels ministres d'Energia per abordar la forta pujada de preus, que afecta tots els països de la Unió.
"S'ha arribat a un consens sobre la necessitat d'incorporar els preus en l'arquitectura de l'energia de la UE", ha apuntat Fiala, que ha indicat que fins fa unes setmanes l'opinió majoritària entre els socis comunitaris era de rebuig a intervenir en el procés de formació de preus de l'energia.
El fort encariment que hi ha hagut ha fet canviar el posicionament de molts països. Els governs alemany i txec coincideixen que és necessari "algun tipus d'intervenció" davant una situació que Fiala ha considerat "insostenible". El cap de govern txec ha obert la porta a deslligar els preus de l'electricitat dels preus del gas.
De fet, en països com Alemanya, el preu de l'electricitat pràcticament multiplica per 10 els nivells de fa un any. A Espanya, el preu de la llum arribarà aquest dimarts als 459,4 euros/MWh, un nou màxim des que va entrar en vigor el topall del gas, el 15 de juny passat.
El preu és encara més alt a Alemanya (660 euros), Itàlia (706), Àustria (726) o França (743).
