Von der Leyen: "AstraZeneca ha lliurat menys del 10% de les vacunes compromeses"

Nou avís de la Unió Europea a la farmacèutica AstraZeneca: si no compleix l'entrega de vacunes pactada amb Brussel·les, li poden bloquejar l'exportació de fàrmacs que hagi produït als estats membres.

És un posicionament contundent de la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en una trobada amb diversos periodistes a Brussel·les aquest dilluns 8 de març.

Von der Leyen ha explicat que l'empresa està lliurant menys del 10% de les dosis compromeses a Europa i ha advertit que no permetrà nous retards.

La restricció de les exportacions continuarà vigent fins que el fabricant no incrementi els lliuraments a Brussel·les. "AstraZeneca ha d'augmentar els seus esforços. En cas contrari, no podem permetre les exportacions", ha dit Von der Leyen.

Es tracta d'un mecanisme que ja ha fet servir Itàlia, que va vetar la setmana passada un lliurament de 250.000 fàrmacs d'AstraZeneca a Austràlia.

El govern de Roma ho va justificar per l'escassetat de productes a Europa i perquè Austràlia no és un país "vulnerable" a la Covid.

Itàlia registra més de 100.000 morts per coronavirus, mentre que la xifra a Austràlia és de 909 defuncions des de l'inici de la pandèmia.

"Des del principi he donat suport a Itàlia en la seva decisió perquè, com veiem, AstraZeneca està lliurant menys del 10 per cent del que s'ha contractat durant el primer trimestre", ha dit, i ha insistit a recordar la dada.

Què diu el compromís?

La UE va signar un acord amb AstraZeneca el 27 d'agost del 2020 per a la compra de 300 milions de dosis. Una clàusula de confidencialitat blinda la farmacèutica per no haver de publicar el contingut dels contractes, una pràctica comuna a la indústria, tot i les peticions de la Comissió Europea.

No obstant això, un treball d'investigació de la RAI, la televisió pública italiana, va revelar els detalls d'un contracte que ascendeix als 870 milions d'euros: 2,9 euros per fàrmac.

Per al primer trimestre d'enguany, la companyia anglosueca s'havia compromès per contracte a lliurar entre 80 i 120 milions de fàrmacs. Si és exacte el percentatge que ha informat Von der Leyen, la farmacèutica només hauria lliurat entre 9 milions i 10,7 milions de vacunes aquest mes de març.

Un altre punt de l'acord exigia a AstraZeneca produir les dosis "fins i tot abans d'obtenir l'autorització" de la vacuna per part de l'Agència Europea del Medicament, per tal de disposar dels fàrmacs de forma immediata.

A finals de gener AstraZeneca va comunicar que no podria complir la producció que havia pactat amb l'UE i rebaixava la xifra als 40 milions. Per tant, és menys d'una quarta part del que finalment es va comprometre per escrit.

A més a més, AstraZeneca també va informar Brussel·les que tornaria a incomplir els subministraments acordats per al segon semestre del 2021. Dels 180 milions de dosis compromeses, no arribarà ni a la meitat. La companyia ho atribueix al rendiment de les plantes que produeixen el fàrmac a Europa.

Amb l'escenari d'endarreriments, Brussel·les va posar en marxa un mecanisme de transparència de les exportacions en els contractes amb les farmacèutiques: a quin lloc es produeixen les dosis i on es destinen.

La comissaria de Sanitat de la UE, Stella Kyriakides, va aclarir que no es tractava de "segrestar" la producció, sinó d'assegurar "que totes les vacunes per a Europa es produeixin en territori europeu, per evitar el tancament de fronteres".

La UE vol recuperar el lideratge

Tot i la lentitud amb la producció i els bloquejos de la indústria amb l'entrega de vacunes, la Comissió Europea vol recuperar el lideratge sobre la campanya de vacunació a l'espai comunitari.

La presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, ha fixat com a objectiu aquest dilluns administrar "100 milions de dosis al mes" i "un total de 300 milions a finals de juny", amb un augment de la taxa de lliuraments i l'autorització de nous productes, com ara la vacuna Sputnik V.

Això arriba després que la setmana passada l'estratègia conjunta dels 27 quedés tocada amb l'anunci que Àustria i Dinamarca recorrerien a Israel per a la producció de nous fàrmacs en les noves variants de Covid-19, esquivant la via Brussel·les.

A banda d'AstraZeneca,  amb Pfizer també s'han produït alguns retards en les entregues, però segons la Comissió Europea van ser per qüestions menors que no afectaven el ritme de producció.

El bloc europeu va fer una compra de 2.300 milions de dosis de vacunes a quatre empreses, de les quals només Pfizer/BioNTech (600 milions), Moderna (160 milions) i AstraZeneca (300 milions) han estat aprovades per l'Agència Europea del Medicament.