Von der Leyen s'acosta a Orbán i Meloni i planteja centres de deportació de migrants fora de la UE
La presidenta de la Comissió Europea trenca els tabús i posa com a exemple les iniciatives dels partits d'extrema dreta
El 80% dels migrants que entren a la Unió Europea però no obtenen el dret d'asil acaben quedant-se d'alguna manera dins la Unió. El primer ministre d'Hongria i actual president de torn del Consell de la Unió Europea, Víktor Orbán, denunciava aquesta realitat la setmana passada des del Parlament Europeu.
Deia que un cop els migrants irregulars entren a la UE és molt difícil deportar-los i que la millor manera per fer efectiu que tornin als seus països és no deixar-los entrar. La proposta d'Orbán passa per crear centres de retorn fora de les fronteres de la Unió Europea. Proposa, en definitiva, una fórmula més per externalitzar la gestió migratòria.
L'opció d'Orbán és l'opció d'un referent de l'extrema dreta europea, un espai polític que ha guanyat influència després de les últimes eleccions del 9 de juny en què les formacions d'extrema dreta van obtenir una quarta part dels escons de l'eurocambra.
Una altra líder de l'extrema dreta, la italiana Giorgia Meloni, també té la mateixa recepta per tancar de manera efectiva la porta als migrants sense dret a quedar-se a la UE. Meloni ha arribat a un acord amb Albània, un país extracomunitari que està en negociacions per entrar a la UE, perquè retingui els migrants mentre dura el procés per determinar si poden obtenir el dret d'asil o no.
La fórmula de Meloni preveu que aquells que han trepitjat territori comunitari siguin deportats al centre d'Albània, que s'inaugura aquesta setmana. Es tracta d'una mena de presó italiana fora d'Itàlia i una manera d'eludir responsabilitats en matèria d'asil, segons Giorgia Linardi, portaveu de Sea Watch.
"És un nou intent de militaritzar les fronteres i de delegar a altres països la responsabilitat de protegir les persones en trànsit perquè la justícia i la societat civil no puguin vigilar, denunciar ni protegir aquestes persones.
La Comissió Europea trenca tabús
Les opinions d'aquestes organitzacions humanitàries i també dels partits de centre i d'esquerra han fet de dic de contenció fins ara per evitar un enduriment de les polítiques migratòries de la UE.
Van ser força determinants perquè el Pacte per la Migració i Asil aprovat poc abans de les eleccions europees no inclogués centres de retorn fora de la UE. Però aquesta línia vermella s'està difuminant.
La presidenta de la Comissió Europea, la popular Ursula Von der Leyen, ha començat la nova legislatura europea impregnant en el debat migratori algunes premisses estrella de l'extrema dreta.
En una carta adreçada als estats membres abans que dijous es reuneixin en una cimera de líders a Brussel·les i en què la migració serà un tema central, Von der Leyen no té manies d'implementar centres de retorn fora de la Unió, com demana Víktor Órban. I tampoc veu malament l'opció de la italiana Giorgia Meloni de deportar migrants a Albània. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, diu que és una fórmula de la qual potser es poden extreure lliçons.
"Hauríem de continuar explorant possibles fórmules per implantar centres de retorn fora de la UE. Podrem treure lliçons del funcionament del protocol entre Itàlia i Albània, que ara comença. "
El protocol entre Itàlia i Albània, però, genera dubtes d'encaix legal. La mateixa Comissió Europea, que és la guardiana dels tractats, ha aclarit que la legislació actual no permet crear centres de deportació a països fora de la Unió Europea per transferir-hi els migrants a l'espera que es resolgui la seva expulsió definitiva al país d'origen. I afegeix que qualsevol pas en aquesta línia exigiria, primer, reformar les regles de la UE.
La Comissió ha volgut deixar clar que la carta de la seva presidenta demana obrir un debat sobre la qüestió entre els 27 estats membres, però no implementar cap mesura. De tota manera, les paraules de la presidenta de Comissió Europea denoten un reposicionament que s'ha d'entendre com un flirteig amb les tesis de l'extrema dreta.
Fins ara, les receptes d'Orban o Meloni havien trobat un blindatge, per bé que fràgil, quan arribaven a la taula de Von der Leyen. Ara, el blindat és una capa permeable que evidencia com els resultats de les eleccions europees, efectivament, influeix en carpetes molt sensibles de la política comunitària.
