Von der Leyen, reelegida presidenta de la Comissió Europea amb promeses en habitatge i defensa

El Parlament Europeu ha escollit aquest dijous Ursula von der Leyen perquè continuï cinc anys més com a presidenta de la Comissió Europea, un càrrec que ostenta des del 2019.

Von der Leyen, del Partit Popular Europeu, ha superat tranquil·lament el test de l'Eurocambra en una votació que era secreta i amb paperetes i que ha acabat amb un resultat de 401 vots a favor i 284 en contra.

En un discurs de tres quarts d'hora, la política alemanya ha presentat al ple del Parlament Europeu la seva visió i els seus plans com a presidenta de la Comissió.

Durant la intervenció, s'ha compromès a promoure habitatge assequible, incrementar la capacitat militar de la Unió Europea i prendre noves mesures per reforçar el mercat únic i que Europa recuperi la competitivitat davant d'altres potències econòmiques com la Xina i els Estats Units, un punt que ha lligat a la transició verda, després que últimament se li hagi retret que hagi rebaixat l'ambició en aquest àmbit.

Tot i dir que Europa es troba en el millor moment de la història, la candidata ha defensat la seva gestió en un context de "gran ansietat, inseguretat i incertesa" al continent.

Entre d'altres, l'actual presidenta de la Comissió ha citat la "perspectiva de la guerra", la pandèmia, el cost de l'habitatge o la "pressió" a què estan sotmeses les empreses i els agricultors, a més de la "instrumentalització" per "dividir les societats".

Sobre la guerra d'Ucraïna, i visiblement enfadada, la presidenta de la Comissió no ha estalviat retrets --encara que sense dir el seu nom-- a Viktor Orbán per haver-se reunit amb Putin:

"Rússia espera que Europa i Occident s'estovin i alguns a Europa li estan fent el joc. Fa dues setmanes un primer ministre de la Unió Europea va anar a Moscou. El que ha anomenat una missió de pau no era més que una missió d'apaivagament."

A més, ha dit que és hora de crear una veritable "Europa de la defensa", invertint més en aquesta indústria i posant en marxa un escut antiaeri europeu.

Von der Leyen ha apuntat que Europa "s'enfronta a una elecció que definirà el seu lloc al món en els pròxims 50 anys" i s'ha erigit en la defensora de "la manera europea de viure" davant dels "demagogs i extremistes":

"Europa no pot controlar els dictadors i els demagogs arreu del món, però sí que pot escollir protegir la seva pròpia democràcia. No pot determinar les eleccions al món, però pot escollir invertir en la seguretat i defensa d'aquest continent."

Així, s'ha proposat davant la cambra per "liderar aquesta batalla" en nom de "totes les forces democràtiques" del Parlament Europeu, a les quals ha intentat picar l'ullet en diferents punts del discurs, buscant els vots de grups que fins i tot són antagònics.

La reelegida presidenta ha proposat la creació d'un comissari d'Habitatge, cosa que agrada als socialistes, però, per si de cas, també ha fet una aproximació al discurs dels ultraconservadors en l'àmbit de les migracions, defensant que cal reforçar el control de les fronteres a través del pacte per la migració i l'asil o de la creació d'un comissari del Mediterrani que tingui competències en aquest àmbit.

També sobre migració, ha promès reforçar l'agència de gestió de fronteres, Frontex, i triplicar el nombre de guàrdies fronterers.

El paper dels Verds i Meloni

La candidata principal del grup del Partit Popular Europeu (PPE) a les eleccions que es van fer a principis de juny necessitava el suport d'almenys 360 dels 720 eurodiputats que conformen la cambra, la més fragmentada de la història. La majoria s'havia de situar en 361, però s'ha rebaixat per l'absència de Toni Comín, de Junts.

Després de comprometre's a no tancar un acord de cooperació formal amb l'extrema dreta, la candidata del PPE s'havia assegurat el suport de les principals forces proeuropees: els populars, els socialistes i els liberals.

A més, també s'hi han sumat a última hora els Verds, que ho han anunciat tot just uns minuts abans de la votació assegurant que tenen "garanties" de Von der Leyen que el Pacte Verd es complirà.

D'aquesta manera, la popular s'assegurava la reelecció encara que hi hagués alguna deserció entre els diputats dels grups majoritaris, cosa que difícilment se sabrà mai, en tractar-se d'una votació secreta.

Sí que se sap, però, que els eurodiputats catalans Diana Riba (ERC) i Jaume Asens (Comuns) s'han desmarcat dels Verds i han votat en contra d'una candidatura que ha tingut el suport dels eurodiputats del PSC, Javi López i Laura Ballarín, i el PP, Dolors Montserrat, així com el no de Vox, Podem i Sumar.

En aquesta votació també hi havia la incògnita de si la formació de Giorgia Meloni es desmarcaria de la resta de l'extrema dreta i li donaria suport, després que la primera ministra d'Itàlia s'abstingués quan els líders europeus van proposar Von der Leyen per al càrrec el mes passat.

Finalment, els Germans d'Itàlia hi han votat en contra pel seu apropament als Verds, però han valorat el seu "esperit de col·laboració", segons ha detallat en un missatge a X el cap de la delegació del partit a l'Eurocambra, Carlo Fidanza.

"Ens resulta impossible donar-li suport perquè creiem que el fort missatge de canvi que van expressar les urnes el 9-J no s'implementaria de cap manera."

Fa cinc anys es va imposar per nou vots

Von der Leyen va erigir-se el 2019 en la primera dona presidenta de la Comissió Europea per només nou vots d'avantatge. Ara ha fet campanya i s'ha reunit amb tots els grups, tret de l'extrema dreta, amb molta més antelació que aleshores.

La votació secreta, però, impedia aplicar una disciplina de partit i els diputats rebels han pogut trencar-la sense conseqüències si no ho fan públic. Amb tot, ja es preveia que podria obtenir una vintena de vots més que fa cinc anys i situar-se en els 400 vots a favor: n'ha obtingut 401.

La votació s'ha fet l'endemà que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) hagi condemnat la Comissió Europea liderada per Von der Leyen per falta de transparència en la compra de vacunes de la covid. La sentència encara es pot recórrer.