Votar a Torre Baró o Pedralbes: com la segregació afavoreix el vot a l'extrema dreta

Viure en una zona o en una altra, pot influir en el teu vot? I aquesta segregació per barris pot afavorir el vot a l'extrema dreta? Segons alguns experts, la resposta seria que sí. Explicar què fa que en un barri es voti més o menys un partit o un altre acostuma a dependre de múltiples factors. Però un dels principals, segons els experts, és la segregació: les bombolles territorials de persones semblants segons la renda.

És un factor que acaba condicionant el nostre comportament polític i beneficiant l'extrema dreta. I això passa tant a les zones més riques com a les més pobres. És la conclusió de l'estudi del politòleg Toni Rodon i que ha plasmat al llibre "Quan el teu veí és diferent".

A les eleccions catalanes del 14 de febrer del 2021, el partit d'extrema dreta Vox va treure el seu millor resultat i entrava al Parlament amb 11 diputats.

En el cas de Barcelona, on va obtenir més vots va ser al barri de Torre Baró (18,2% de vots a Vox), seguit dels de Baró de Viver (13,7%) i Trinitat Nova (12,3%). Són alguns dels barris més pobres de la capital catalana. A l'altra punta de la ciutat, a Pedralbes (17,6%), van treure els seus segons millors resultats. També a les Tres Torres (14,6%) i a Sant Gervasi (12,6%). Són els llocs més rics.
 

"És una paradoxa. Vox ha fet pinça a partir de la qual agafa les persones amb un estatus socioeconòmic alt, els acaben votant perquè estan insatisfets amb la societat, però també perquè tenen uns valors identificats amb Vox: sobre igualtat de gènere, individualisme, liberals", explica el politòleg i autor de "Quan el teu veí és diferent":

"Però a l'altra banda els valors no són els mateixos que els rics, però voten Vox per insatisfacció. Quan voten estan en certa manera pitjor i acaben mostrant la seva insatisfacció votant l'extrema dreta."

Rendes baixes, alta abstenció... i vot a l'extrema dreta

Aquesta insatisfacció a les zones de rendes més baixes es tradueix sobretot en alts nivells d'abstenció electoral, però seguit del vot a Vox. Un fet que s'accentua per la segregació territorial: la distribució desigual de les persones a l'espai. La gent amb rendes més baixes cada vegada viu més amb gent amb renda similar. Això, diu Rodon, "té efectes negatius" perquè reforça aquesta bombolla on, diu, "tenen poc interès i poca confiança, voten menys i, per tant, es desconnecta de la societat".

Un peix que es mossega la cua perquè són els llocs on els partits inverteixen menys. Un problema afegit és que si un ajuntament es troba en any electoral, com aquest, hi haurà uns recursos limitats per invertir. I això implica haver de decidir on invertir-los, segons apunta Rodon:

"La lògica pot ser invertir-los en aquella zona on saps que hi ha potencial electoral i no tant a zones pobres del país, més segregades, on saps que encara que inverteixis, mobilitzar-los és molt difícil".

Però aquesta segregació per renda també té conseqüències a les zones més riques, quan aquestes s'aïllen de les més pobres. És el que alguns autors defineixen com l'"Espanya de les piscines". "Quan se segreguen, és a dir, quan es desconnecten de la societat, no perden aquest interès per la política, però els seus valors canvien cap a valors més individualistes i egoistes", explica Rodon. Això comporta, diu que es desentenguin més dels afers públics i augmenti l'interès per les coses més privades.

Aquesta segregació entre rendes altes i baixes i la poca barreja entre persones que pensen diferent comporten un augment de la desconfiança envers els altres i també envers la política. Un còctel perillós, en què el guanyador és l'extrema dreta.

Adaptar el discurs segons la zona: l'estratègia populista 

L'extrema dreta, explica Rodon, "té un menú d'opcions a nivell retòric". En funció del públic al qual es dirigeix, fa servir un missate o un altre, a nivell de contingut i a nivell retòric: "Les armes que fa servir són més cridaneres a uns llocs i més moderats a un altre". 

Una estratègia que fan servir la majoria dels partits, però que en el cas de l'extrema dreta és més accentuat, amb un discurs "més populista". "Els socialdemòcrates clàssics no ho fan tant, si parlen de desigualtat o de medi ambient ho faran sempre, o els demòcrates clàssics, però l'extrema dreta ho fa bastant més per aconseguir arribar als dos extrems de la distribució", matisa Rodon. 

Per això, quan es volen dirigir a persones d'un estatus elevat, parlen "molt més d'impostos o de la liberalització del mercat i de l'economia" o fins i tot "introdueixen temes que no són populars a l'estat espanyol, com és l'avortament", remarca l'autor de 'Quan el teu veí és diferent'. En canvi, diu, "quan van a altres públics més pobres parlen més d'immigració o de la unitat d'Espanya".

Com combatre la segregació?

La segregació és la distribució desigual de les persones en l'espai. Un fet que es dona a totes les ciutats i pobles quan acostumen a viure juntes persones que s'assemblen en alguna característica, com per exemple el nivell de renda. Segons Rodon, "cada vegada ens tendim a concentrar al costat de gent que s'assembla a nosaltres, no només per la raça, sinó també pel tipus socioeconòmic".

"Catalunya no surt del tot malament pel que fa a segregació; no estem en un moment en el qual hi ha bombolles molt denses, en què travesses el carrer i ets a un món diferent", valora Rodon, que destaca que "hi ha un cert grau de mixticitat", sobretot a les zones urbanes de qualsevol àrea metropolitana.

Tot i això, avisa, "hi ha alguns senyals de preocupació". Es refereix a la "secessió dels rics" -que cada cop s'aïllen més de la societat-; la de la gent amb rendes més baixes -que cada cop s'ajunten més entre ells-; i la del fenomen que defineix com els "expats", gent amb un poder adquisitiu adequat, amb feines a altres llocs del món, però que ha vingut a viure al nostre país arran de la pandèmia. Això, alerta Rodon, "crea problemes per a la gent local de la zona, que es veu expulsada i veu com es converteix la zona en una bombolla de gent estrangera i rica".

Però com combatem aquesta segregació en grups? La teoria del contacte diu que, per combatre i reduir els nostres estereotips negatius -cap a un grup al qual no pertanyem-, hem de conèixer la gent que és diferent de nosaltres, treballar junts, barrejar gent autòctona amb població migrada i també gent amb rendes altes i baixes. Aquesta teoria, segons Rodon, és una mica ingènua. I ho exemplifica en el cas de les relacions laborals:

"En una empresa hi ha contacte entre gent diferent, però no hi ha el mateix estatus de poder entre treballador i empresari."

La segona teoria, oposada, és la "massa del grup", que diu que ens adonem que formem part d'un grup quan veiem que hi ha un grup diferent al davant nostre. "Aleshores s'activen molt sovint estereotips negatius vers els altres, per lògica contraposada", concreta Rodon: "Estar en contacte amb altres és bo, però també negatiu, perquè fa que ens adonem de les diferències i activem un espiral negatiu a les dinàmiques".

La solució, segon explica Rodon, és que "prevalguin les dues teories, perquè les conseqüències bones d'una i altra depenen de cada política pública". La clau, diu, és "buscar les maneres de reduir al màxim la idea d'estar confrontats i anar cap als beneficis d'estar en contacte amb persones diferents".

I és que, al capdavall, "quan no hi ha desigualtats, no hi ha grups diferents i, per tant, no hi ha segregació". Tot i això, lamenta que no té "la sensació" que a Catalunya "els poders públics hagin tingut gaie en compte la segregació". Perquè això passa per tenir en compte polítiques a llarg termini i no en curt termini o en el que duri una legislatura.

Per això conclou que, "si no fem res per reduir la segregació, tindrem zones més i més fracturades".