Votar als 16 anys? Una reforma que no serà fàcil amb la incògnita de l'impacte que tindrà

El govern espanyol prem l'accelerador per aprovar una reforma legal que avanci als 16 anys l'edat per poder votar. I ho vol fer abans que acabi la legislatura.

La iniciativa surt del Ministeri de Joventut, liderat per la ministra Sira Rego (Sumar-Esquerra Unida), i segons avancen fonts del seu entorn, la voluntat és aprovar "en els propers mesos" la Llei de Joventut i Justícia Generacional, que instarà la reforma de la llei electoral (LOREG) per avançar l'edat de votació.

El diputat i secretari general de les Joventuts del PSOE, Victor Camino, explica que es posaran a treballar després de l'estiu:

"La idea és que, a partir del setembre, creem al Congrés una subcomissió per reformar la LOREG, per aconseguir el consens necessari per ampliar els drets dels joves i que Espanya s'adeqüi al Consell d'Europa, que demana votar a partir dels 16".

La reforma de la llei electoral no consta a l'acord de coalició entre el PSOE i Sumar, ni tampoc al programa electoral dels socialistes, però sí que hi era a la ponència de l'últim congrés federal del partit.

No serà fàcil

La idea del govern espanyol és que la reducció de l'edat mínima per poder votar es faci "gradualment i per fases" i es fixen com a horitzó les eleccions europees del 2029 per posar-ho en pràctica, com ja han fet països com Alemanya, Àustria, Bèlgica o Grècia.

Tot i això, el soci minoritari del govern de coalició admet que la "tramitació serà lenta i llarga" i recorden que l'última paraula la tindrà el Congrés dels Diputats.

Per reformar la LOREG, cal majoria absoluta --176 vots--, és a dir, serà necessari el suport de tots els grups del bloc de la investidura o del Partit Popular que, d'entrada, s'hi oposa.

Entre els socis de la investidura tampoc està madur el consens. Junts i el PNB no van donar suport a una iniciativa no vinculant que es va votar fa uns mesos al Congrés i fonts de Junts expliquen a 3Cat que prefereixen esperar a veure la lletra petita de la proposta del govern espanyol.

En canvi, Esquerra Republicana ho veu bé perquè "sempre hem defensat que si amb 16 anys ets prou responsable per cotitzar i treballar també ho ets per votar", afirma el portaveu dels republicans, Isaac Albert.

La desafecció dels joves

Els joves de 18 i 24 anys són el grup d'edat que té menys interès per la política. Segons l'última enquesta de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) del febrer passat, el 58,9% d'aquests joves assegura que la política els interessa poc o gens. Les enquestes no inclouen dades específiques dels menors d'entre 16 i 18 anys.

Pel director de l'ICPS, Oriol Bartomeus, els més joves "tenen una relació utilitària amb la política" i preveu que "no seran especialment participatius, però tampoc especialment abstencionistes".

Bartomeus explica que els joves "participen en la política si se senten cridats i si la seva participació causa alguna cosa":

"La gent gran hi participa perquè sí, perquè creu que cal participar-hi. Però els de 16 i 17 només hi participarien si entenen que el seu vot val per alguna cosa i si l'elecció els atrau."

La tendència habitual és que els joves que voten per primera vegada comencin amb una participació alta. En els anys següents, molts d'aquests joves aniran a l'abstenció i tornaran a votar a mesura que guanyin estabilitat laboral i econòmica.

A qui pot beneficiar?

L'última enquesta de l'ICPS també revela que els nois catalans de 18 a 24 anys són el grup que se situa més a la dreta i més en contra de la immigració i del feminisme, a diferència de les noies de la mateixa franja d'edat.

De fet, gairebé 1 de cada 3 joves menors de 25 anys s'identifica amb l'ideari dels partits de dreta o d'extrema dreta, el triple que les noies.

Aquestes dades es poden extrapolar al grup de joves de 16 a 18 anys? Per Bartomeus, "és molt probable que els nois segueixin aquesta línia i hi hagi una proporció significativa de vots cap a l'extrema dreta".

Els últims anys la tendència és que hi hagi una volatilitat molt alta del vot --canvis d'opció política amb més freqüència que abans-- i que s'elegeixi la papereta a l'últim moment:

"És complicat dir per quins partits es poden sentir atrets perquè el vot serà de conjuntura, serà depenent dels partits que més els cridin en aquell moment."

Per tant, les opcions preferides poden canviar a les següents eleccions.

Deixar de banda l'impacte polític

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya agrupa un centenar d'entitats i és un dels grups que porta més temps treballant per rebaixar l'edat legal del vot.

El seu president, Pau Casanovas, defensa poder votar als 16 anys i veu "discriminatori" que aquests joves estiguin en edat d'acabar els estudis obligatoris, de poder treballar i de pagar impostos i, en canvi, no tinguin dret de vot.

Casanovas també demana aparcar els possibles efectes electorals que pugui tenir la rebaixa de l'edat legal per votar.

"No podem parlar d'un dret en funció de quins interessos electorals podria tenir. El dret a la participació no pot anar en funció de si ara els joves voten més a la dreta o més a l'esquerra."

En la mateixa línia, Bartomeus també assegura que els arguments polítics han de quedar fora de la decisió i que el debat s'ha de centrar en si els 16 anys "són una edat suficient per assumir que les persones han de tenir la ciutadania plena".