Vox consolida els 11 escons però veu frenat el seu ascens pel creixement del PP

Vox ha aconseguit mantenir els 11 diputats que va obtenir el 2021, el primer cop que es presentava en unes eleccions a la cambra catalana. La formació d'extrema dreta ha obtingut més de 248.500 vots, un 7,96% del total. 

Tot i que això són 30.000 vots més que fa tres anys, la formació d'extrema dreta no ha pogut esgarrapar més escons dels que ja tenia. La formació liderada per Ignacio Garriga ha mantingut els 7 diputats que ja tenia a Barcelona, els 2 que va obtenir per Tarragona, a més de l'escó de Lleida i el de Girona. 

Vox ha obtingut més de 187.000 vots a la circumscripció de Barcelona, uns 21.000 més que fa tres anys. El fort ascens del PP, però, els deixa a 80.000 vots dels populars i els fa caure a la cinquena força en aquesta demarcació. 

El mateix ha passat a la demarcació de Tarragona, on Vox ha conservat els 2 diputats, però ha passat de quarta a cinquena força. En aquesta circumscripció la formació d'extrema dreta ha obtingut 32.000 vots, uns 5.800 més que fa tres anys.

A Girona Vox ha aconseguit més de 18.800 vots, gairebé 2.000 més que el 2021. Aquí s'han vist superats per Aliança Catalana i el PP, però han quedat per damunt de la CUP. Vox ha quedat sisena força a la circumscripció gironina. 

Vox també ha conservat el diputat que va aconseguir per Lleida però cau a la sisena posició en veure's superat pel PP i Aliança Catalana. A les comarques lleidatanes el partit d'extrema dreta ha obtingut 10.407 vots, uns 1.500 més que fa tres anys. 

Sorpasso del PP a Vox

El principal motiu del fre que ha viscut Vox en el 12M ha estat el fort creixement del PP, que ha passat de 3 a 15 diputats, i en menor mesura la irrupció d'Aliança Catalana, una altra formació amb qui comparteixen el missatge antiimigració i que ha obtingut 2 diputats i més de 118.000 vots.

De fet, per intentar minimitzar l'impacte del partit liderat per Sílvia Orriols, Vox ha incorporat la senyera al seu logotip de campanya i ha passat de centrar els seus actes en la crítica al procés independentista a dedicar la major part dels seus discursos a vincular la immigració, i sobretot l'islam, amb la inseguretat.

També en campanya, el líder del partit, Santiago Abascal, va apel·lar al vot dels abstencionistes i els indecisos, mentre que Ignacio Garriga va criticar que el PP, a parer seu, canvia d'opinió sobre la immigració en funció de les enquestes.

L'estratègia amb Aliança sembla que els ha funcionat, però no amb el PP i és que Vox ha cedit la quarta posició al partit liderat per Alejandro Fernández. Ara la formació d'extrema dreta queda com la cinquena força política al Parlament.

Garriga: "Vox es consolida"

Durant la nit electoral, el cap de llista de Vox, Ignacio Garriga, ha destacat que, malgrat les enquestes que pronosticaven un retrocés important per al seu partit, es consoliden i guanyen vots. I ha garantit als seus votants que endurirà encara més la seva oposició al "socialisme i al separatisme".

"Hem trencat totes les enquestes i els tres anys passats no tenen res a veure amb els quatre que vindran per donar una esperança als catalans i evidenciar que hem vingut a parlar dels problemes reals: islamisme, inseguretat, falta de prosperitat."

Garriga ha recordat que el 2021 no tenien cap diputat i van aconseguir-ne 11, i que a les municipals també es van estrenar amb més de 120 regidors quan no en tenien cap a Catalunya. 

Ignacio Garriga és el secretari general del partit de Santiago Abascal des de l'octubre del 2022, quan va rellevar Javier Ortega-Smith. Abans, havia militat al PP de Sant Cugat del Vallès, la seva població, d'on ha estat candidat a l'alcaldia.  

Qui suma per governar?

Amb el pactòmetre pots provar quins acords permetrien formar govern: