Vox i el mirall d'Hongria: l'estratègia de l'extrema dreta contra el dret a l'avortament

"A mi m'agrada molt el que està fent el govern d'Hongria en aquesta matèria perquè ofereix alternatives, informació i mesures en positiu perquè les dones embarassades puguin adoptar una decisió tan important com aquesta amb tota la informació possible." Amb aquestes paraules el vicepresident de la Junta de Castella i Lleó, Juan García-Gallardo (Vox), treia pit sobre la inspiració que és Hongria pel seu partit. 

L'extrema dreta que governa amb el PP vol que les dones puguin escoltar el batec del fetus en la primera visita i una ecografia en 4D. Un model similar al que ja s'aplica a Hongria, impulsat pel primer ministre ultranacionalista, Viktor Orbán. A diferència de Castella i Lleó, on Vox planteja oferir a les dones escoltar el batec del fetus abans d'abortar -- un protocol que aquest dilluns no s'ha acabat de concretar--, a Hongria això és obligatori.

Allà la dona també ha de certificar, mitjançant un document, que el seu metge li ha proporcionat "la indicació dels signes vitals del fetus de forma clarament identificable". També han de rebre assessorament i informació sobre la possibilitat de donar la criatura en adopció i les ajudes a la maternitat abans de practicar l'avortament.

A Hongria la llei de l'avortament -vigent des del 1992- determina que es pot optar per l'avortament fins a la setmana 12 de la gestació o allargar-ho en casos extraordinaris fins a la setmana 24. En el cas d'una patologia al fetus incompatible amb la vida, o si perilla la vida de la mare, l'avortament és possible fins més endavant. 

Orbán, una inspiració per a Vox

Pel professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Toni Rodon, Orbán és "una inspiració" per al partit d'extrema dreta de Vox. De fet, a l'última festa anual del partit, a principis d'octubre, el líder de Vox, Santiago Abascal, ja va comptar amb el suport de reconeguts membres de partits d'extrema dreta, com la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, el primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, o l'expresident colombià Álvaro Uribe.

Pel fotoperiodista Jordi Borràs, especialitzat en extrema dreta, "l'imaginari col·lectiu de Vox és Orbán i el partit polonès Llei i Justícia --conegut com a PiS--, i no pas Le Pen", sobretot pel "substrat nacional-catòlic". De fet, Solidaridad, el sindicat impulsat per Vox, ja es va manifestar a Budapest en suport al primer ministre ultraconservador a mitjans de març. 

Preguntat sobre les similituds entre la proposta antiavortista d'Orbán i la de Vox, en una entrevista al "Més324" dijous passat, el líder del partit d'extrema dreta al Parlament, Ignacio Garriga, ho argumentava així: "Jo crec que si no som capaços de garantir el dret fonamental al dret a la vida, quina societat estem construint? Que dolents que som que volem, exclusivament, escoltar el batec d'una vida humana i garantir el dret a l'objecció de consciència."
 

Debatre sobre drets fonamentals ja assolits

Al programa polític de Vox, l'Agenda España, Vox apunta que el seu objectiu final és intentar prohibir l'avortament, més enllà del que anuncien de "garantir la llibertat de consciència pels professionals sanitaris". Això és el que diu:

"Salvaguardar jurídicament el dret a la vida des de la concepció fins a la mort natural i acabar amb la cultura de la mort, començant per la derogació de la Llei d'eutanàsia i de la Llei de l'avortament lliure."

A l'Agenda España també tenen per escrit que volen suprimir de la sanitat pública intervencions quirúrgiques com l'avortament, però també els canvis de sexe i l'eutanàsia. "El que es tracta és d'esberlar drets fonamentals que creiem assolits, rebentar les costures del consens i el pacte social i entrar temes que no estan a l'agenda al debat públic", explica Borràs en declaracions al 324.cat. 

L'estratègia de Vox passa, de moment, per fer un discurs "molt extremat, que surti del guió i que creïn xoc i enrenou", remarca Rodon, "tot i que les seves polítiques potser no arriben tan lluny". "El que fan és anar apropant-se a l'objectiu final", assegura aquest politòleg de la UPF expert en extrema dreta. Tant Rodon com Borràs es mostren preocupats pel que pot passar els pròxims mesos, amb unes eleccions generals previstes per a finals del 2023.

Un cas d'estratègia discursiva similar va ser quan Vox va proposar legalitzar l'ús de les armes a Espanya. Ho venien, però, com "el dret a defensar casa nostra". 

No hablamos del derecho a portar armas ... sino del derecho a defender nuestro hogar. Y si un español se defiende de un criminal que asalta su casa, no puede ir a la cárcel. https://t.co/ojUD7DmdPX

— Santiago Abascal 🇪🇸 (@Santi_ABASCAL) March 20, 2019

"La setmana següent tots els mitjans en parlaven", recorda Borràs, que fa un símil amb l'avortament. "Qui demana l'avortament ara? És un sector minoritari", qüestiona. Tot i això, es mostra preocupat pel risc que "certs drets que creiem assolits són perfectament reversibles".

"És un avís per a navegants, perquè siguem conscients que alguns drets que creiem assolits són perfectament reversibles. Això està passant a tot el món, també aquí."

Borràs considera que l'enrenou polític "ja l'han obtingut". En un moment "on només es parla de Pedro Sánchez i d'Alberto Núñez Feijóo i en què només es parla de Vox per dir que està en hores baixes. Un tema així com l'avortament els permet tornar al centre del debat", analitza. El problema, diu, és que després aquest debat passa a les tertúlies, quan en realitat és un dret fonamental.