Vox pretén entrar als ajuntaments disputant l'espai a PP i Ciutadans

Vox presenta 133 candidatures a les eleccions municipals a Catalunya, el triple de llistes que van concórrer als comicis locals del 2019. En l'anterior cita electoral, la formació d'extrema dreta només va obtenir 3 regidors, tots a Salt, al Gironès.

El partit de Santiago Abascal, que s'ha fet un lloc en la política catalana i espanyola en els últims anys amb els resultats de les darreres eleccions autonòmiques, generals i europees, multiplica les candidatures per superar la seva falta d'experiència a nivell municipal, on no compta amb una estructura sòlida a les principals ciutats.

Candidats desconeguts

Una de les candidatures més controvertides pels seus orígens és la d'Alejandro Fernández, candidat del partit a Barberà del Vallès. Amb un ampli vincle amb col·lectius socials de grups d'extrema dreta, Fernández havia militat a l'organització neofeixista Moviment Social Republicà (MSR). El candidat de Vox havia format prèviament part també de l'entorn de Plataforma per Catalunya, partit en el qual havia coincidit amb Mónica Lora.

Mónica Lora, diputada de Vox al Parlament i exdirigent del partit d'extrema dreta Plataforma per Catalunya, ha estat designada com a candidata a Mataró. Aquesta no és la primera vegada que Lora forma part d'una llista electoral per a les municipals ja que entre el 2011 i el 2019 va ser regidora de la capital del Maresme a les files de Plataforma per Catalunya.

Lora també va liderar les anomenades Joventuts Identitàries del partit, en el qual va compartir col·lectiu amb alguns militants neonazis.

La resta de candidats són majoritàriament perfils sense una trajectòria reconeguda en la primera línia política. És el cas de l'empresari i banquer Gonzalo de Oro-Pulido, candidat de Vox per Barcelona. Altres perfils, com els alcaldables de Sant Cugat del Vallès, Marcos Rodríguez, i Daniel Lafuente, d'Esplugues de Llobregat, repeteixen a les llistes de Vox, després que el 2019 no aconseguissin representació als respectius ajuntaments.

La formació d'extrema dreta ha apostat en aquestes eleccions municipals per la marca i no pels personalismes. Després que el rèdit electoral de Macarena Olona, candidata de Vox a les eleccions al Parlament d'Andalusia, fos insuficient perquè Vox fos decisiu, el partit pretén evitar protagonismes que disminueixin les seves opcions electorals.

Discurs xenòfob i catalanòfob

La formació d'extrema dreta ha centrat principalment la seva activitat en la política estatal, defensant postulats a favor de la unitat d'Espanya i carregant durament contra les aspiracions dels partits independentistes i nacionalistes. Vox ha prioritzat també els discursos xenòfobs.

Precisament, el full de ruta polític de la formació pivota sobre qüestions com la migració i la defensa de la sobirania. Entre les 100 mesures que reivindica Vox, les primeres es refereixen a la suspensió de l'autonomia catalana, la protecció dels símbols espanyols i la reivindicació dels cossos de seguretat estatals.

Sobre l'administració local, Vox només puntualitza la fusió d'ajuntaments i la reducció de representants locals amb l'objectiu de minimitzar els assessors contractats pels diferents ens públics.

"Pàtria, família i seguretat"

Sota el lema "Cuida el que és teu", la formació d'extrema dreta defensa que el municipalisme ha de construir i desenvolupar una "alternativa social, patriòtica, econòmica i política" a les polítiques d'esquerres. Els eixos de la campanya de Vox per a les municipals són el benestar de les famílies, centrat especialment en la seguretat i l'habitatge, i el reforç del patrimoni cultural i natural.

Vox presenta el mateix programa per a tots els municipis d'Espanya, sense propostes concretes. La formació dedica 3 de les 38 pàgines de la seva estratègia municipal a parlar de la seguretat. El partit de Santiago Abascal rebutja les polítiques de contenció migratòria de la Unió Europea perquè les considera insuficients i creu que afavoreixen la inseguretat. Un discurs acusador cap a les persones migrades sense que n'aportin dades.

En més afirmacions descontextualitzades, el partit fa una interpretació etnicista de la propietat dels comerços, assegurant que el petit comerç familiar ha estat substituït per "negocis sense arrelament" que "empobreixen" els barris.

Vox aprofita el seu document municipalista per atacar el govern espanyol amb qüestions allunyades de l'àmbit local. En concret, Vox menciona el bo cultural per carregar contra les polítiques contràries a "la identitat i la tradició espanyola" en assegurar que exclou activitats com la tauromàquia. Una afirmació completament falsa, ja que l'executiu espanyol hi ha inclòs els espectacles taurins.

L'efecte d'una dreta fragmentada

La barrera electoral del 5% en les eleccions municipals marca el mínim de vots necessaris per obtenir representació als ajuntaments. En un espai a la dreta fragmentat, la divisió del vot més conservador entre Vox, el Partit Popular i Ciutadans podria condicionar l'entrada d'alguns d'aquests partits als ens locals.

En el cas de Barcelona, a les eleccions municipals del 2019, el Partit Popular de Josep Bou va obtenir només dos regidors després d'aconseguir el 5,01% dels vots, superant per poc el límit de la barrera electoral.