Vox demana que es prohibeixin els llaços grocs al Suprem i Marchena ho rebutja

Després de les exposicions de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, ha arribat el torn de l'acusació particular exercida pel partit d'ultradreta Vox.

Abans de començar el seu relat, l'advocat d'aquest partit, Pedro Fernández, ha reclamat al tribunal que no permetés els llaços grocs a la sala perquè "tenen una càrrega política indubtable":

"Amb la vènia d'aquesta excel·lentíssima sala si volgués presentar una qüestió d'ordre que afecta el respecte i la consideració a la justícia. No solament pel suposat que relataré, sinó també de cara a les pròximes sessions. Crec que és important que la sala fixi criteri: tant en el dia d'avui com ahir, un dels acusats és a la sala portant de forma visible un adorn que representa un llaç groc, que té una càrrega política indubtable."

Fernández es referia al llaç groc que portava Jordi Sànchez:

"Un símbol ideològic"

El president del tribunal, Manuel Marchena, no ha acceptat la demanda:

"La sala vol interpretar que és un símbol ideològic i, en conseqüència, no posarà cap obstacle al fet que els acusats facin servir el símbol del qual ha parlat vostè que un dels processats està exhibint."

Marchena ha dit que "no té cap queixa" que les defenses hagin portat llaços grocs, i ha fet referència a jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre casos a Bèlgica i a Bòsnia i Hercegovina:

"En tots dos assumptes, tant Bèlgica com Bòsnia-Hercegovina van ser condemnats per no permetre la utilització de símbols que en aquell moment van ser considerats pel tribunal com a símbols religiosos. És cert que no es tracta d'un símbol religiós, però el rang axiològic pel qual ho contempli el conveni de Roma és el mateix: símbols religiosos i ideològics."

Límits legals a la llibertat d'expressió

Fernández ha fet una exposició bastant curta, en què ha defensat que Felip VI no declari com a testimoni durant el judici:

"La Constitució avala la inviolabilitat del rei i és per això que no és pertinent la seva presència en aquesta sala."

L'advocat de Vox també ha assegurat que hi ha límits legals a la llibertat d'expressió, i que un d'aquests límits és en el cas que es qüestioni la unitat d'un estat:

"L'article 10. 2 del conveni per a la protecció dels drets humans i fonamentals estableix que la llibertat d'expressió està sotmesa, en una societat democràtica, als límits que imposen la integritat territorial o la seguretat pública i la defensa de l'ordre, amb la qual cosa aquest conveni està plantejant directament els límits que s'han d'aplicar quan s'al·leguen drets fonamentals, en aquest cas el de llibertat d'expressió."

El punt 10.2 del Conveni Europeu de Drets Humans marca que els estats "poden sotmetre" les llibertats "a determinades formalitats, condicions, restriccions o sancions":

"L'exercici d'aquestes llibertats, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a determinades formalitats, condicions, restriccions o sancions, previstes per la llei, que constitueixin mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, la integritat territorial o la seguretat pública, per a la defensa de l'ordre i per a la prevenció del crim, la protecció de la salut o de la moral, la protecció de la reputació o dels drets dels altres, per impedir la divulgació d'informacions confidencials o per garantir l'autoritat i la imparcialitat del poder judicial."

"La llibertat és el dret a fer el que les lleis permeten"

Igual que els fiscals, Fernández s'ha referit també a la sentència del tribunal de Schleswig-Holstein que va negar l'extradició de Carles Puigdemont.

En aquest sentit, ha dit que les defenses no poden utilitzar-la per "al·legar vulneració de drets fonamentals":

"El que es dilucidava era un delicte que pugui justificar la possible extradició, ordre de lliurament i detenció similar al que és el delicte d'alta traïció. Tampoc es pot portar aquesta sentència a aquestes actuacions per al·legar vulneració de drets fonamentals."

"Començàvem dient que la llibertat és el dret a fer el que les lleis permeten. Els acusats han vingut exercint els seus drets de manera que les lleis no els hi permetien. No estem davant d'una vulneració de drets fonamentals, sinó davant de conductes antijurídiques dels acusats. Això justifica que es desestimin les qüestions prèvies."