El diputat de Vox Gabriel Le Senne, president del Parlament balear pel pacte amb el PP

L'extrema dreta presideix el Parlament balear de l'onzena legislatura. El diputat Gabriel Le Senne s'ha situat com a màxima autoritat de la cambra i segona de les Illes gràcies a l'acord entre Vox i el PP. El pacte atorga aquest càrrec al partit d'extrema dreta a canvi de facilitar la investidura de la líder del PP, Marga Prohens, com a nova presidenta del govern de les Balears, en substitució de la socialista Francina Armengol.

En virtut de l'acord, els diputats del Partit Popular s'han sumat als de Vox per votar per Le Senne a la sessió constitutiva del Parlament.

Le Senne ha aconseguit 34 dels 59 vots emesos, per sobre dels 21 de Mercedes Garrido (proposada pels socialistes) i dels 4 que ha obtingut Maria Ramon Sales (de Més per Mallorca).

Els 34 suports són 1 més dels que sumen els 25 del PP i els 8 de Vox, als quals s'ha afegit el diputat de Sa Unió de Formentera. A la cambra també hi ha 18 diputats socialistes, 4 de Més per Mallorca, 2 de Més per Menorca i 1 d'Unides Podem.

La sessió ha començat quan passaven pocs minuts de les 11 del matí i la votació s'ha resolt en la primera votació, per majoria absoluta.

L'elecció s'ha fet escrivint el nom en una papereta, que els diputats han hagut d'anar dipositant en una urna a mesura que els cridaven. I el recompte s'ha fet en veu alta per part del president de la mesa d'edat, el diputat Antoni Marí.

El pacte ha fet recaure en Vox la presidència i en els populars la primera vicepresidència i una secretaria. Això, malgrat que els de Santiago Abascal van obtenir tot just 8 dels 59 electes de la cambra.

A banda de Le Senne, integren la mesa Mauricio Rovira (PP) i Mercedes Garrido (PSIB), com a vicepresidents primer i segona; I Misericordia Sugrañes (PP) i Pilar Costa (PSIB) com a secretàries primera i segona. 
 

Diu que vol apartar el "sectarisme"

Un cop constituïda la Mesa del Parlament, Le Senne ha pronunciat en català la salutació amb què ha començat un discurs breu, en què ha afirmat que vol apartar el "sectarisme" de les institucions:

"Em poso al servei de tots, sense excepció, i espero merèixer la seva consideració, sense sectarismes i sense por de la paraula honesta."

Le Senne ha tornat al català en acabar la intervenció i l'ha acabat en castellà, proclamat "visca les Illes Balears i visca Espanya".

La ja segona autoritat de les Illes ha publicat a les xarxes missatges de contingut misògin, negacionistes de l'evidència de la crisi climàtica o de la violència masclista o LGTBIfòbics, amb frases com "les dones són més bel·ligerants perquè no tenen penis" o "tot --feminisme, avortament, promiscuïtat, LGTBI, eutanàsia, eco-catastrofisme-- tot coadjuva al mateix objectiu: que rebutgem 'lliurement' matrimoni i fills". 

Pocs dies abans de la investidura

Els dos partits van comunicar conjuntament dilluns un pacte que, asseguren, se circumscriu a l'òrgan de govern del Parlament i deixa obert el diàleg amb vista a la investidura com a presidenta del govern de la candidata del PP, que necessita com a mínim l'abstenció de Vox.

La investidura s'ha de votar dins dels pròxims 15 dies. 

Le Senne ha accedit a l'escó després de la renúncia, aquest dilluns, del número 1 de la llista de Vox per Mallorca a les eleccions del 28 de maig, Jorge Campos, per concórrer als comicis per al Congrés el 23 de juliol.

Els negociadors han signat un preacord programàtic per "canviar les polítiques les dues últimes legislatures" i dotar les Balears d'"un govern estable".

Fonts de Vox han subratllat a l'agència EFE que mantenen el propòsit d'entrar en aquest nou govern, i des del PP han incidit que l'acord aconseguit aquest dilluns es limita a la mesa del Parlament i a establir una sèrie de polítiques en què tots dos partits tenen plantejaments comuns.

El català i l'educació, en el punt de mira

Alguns dels punts essencials del preacord són posar fi a les polítiques i normatives "que promouen l'enfrontament i la divisió, o que ataquin la unitat de la nació" i amb "la imposició lingüística" del català. Concretament, s'eliminarà el requisit lingüístic per treballar a la sanitat.

Pel que fa a l'educació, àmbit en què Vox reclamava que es garantís el dret a estudiar en castellà en qualsevol etapa, es pacta que aquesta elecció de llengua estarà assegurada els primers anys de l'ensenyament. També advoquen per una escola "lliure d'adoctrinament ideològic".

Un altre punt del document signat pels portaveus parlamentaris dels dos partits, Idoia Ribas (Vox) i Sebastià Sagreras (PP) fa referència al foment de l'activitat empresarial, amb especial atenció al turisme.

També coincideixen a dir que volen millorar els serveis socials i donar suport a les famílies "en tota l'acció de govern", millorar la Sanitat i protegir les dones de les agressions, especialment en l'àmbit del que anomenen, com fa sempre l'extrema dreta, "violència intrafamiliar".

Un altre dels punts pactats és l'aplicació d'una auditoria "per identificar i portar davant dels tribunals" els implicats en els casos d'explotació sexual de menors tutelades.

L'últim dels cinc apartats acordats per PP i Vox amb vista a les polítiques del pròxim govern es refereix específicament a combatre les "màfies de la immigració".

Extremadura, l'altra cara de la moneda

A Extremadura, en canvi, les diferències entre PP i Vox són molt importants i han fet que el PSOE hagi aconseguit la presidència de l'Assemblea. Així doncs, la cambra extremenya continuarà presidida, per tercera legislatura consecutiva, per la socialista Blanca Martín, que ha estat elegida presidenta aquest dimarts gràcies al suport de Podem. El PP estava disposat a donar-li la presidència a Vox a canvi que no entressin al govern autonòmic, una condició que l'extrema dreta no ha acceptat. Tot i que el PSOE va guanyar pels pèls les eleccions, tot feia preveure que hi hauria govern de dretes, una possibilitat que ara el PSOE intentarà revertir.